Partida. Al voltant de l’antiga venta dels Algadins.
El barranc dels Algadins serví de tema a una de les poesies més conegudes de Teodor Llorente (Vora el barranc dels Algadins).
Algadins, els
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: barrancs
Alfauir (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 6,18 km2, 75 m alt, 438 hab (2014)
Situat a la zona de transició entre l’horta de Gandia i la Vall d’Albaida, al sud-oest de Gandia. La part més accidentada del territori és coberta de pinedes i de brolla.
El municipi basa la seva economia en l’agricultura, amb predomini del secà (moscatell, olives, ametlles i garrofers). El riu de Vernissa, afluent de l’Alcoi, rega el terme i fa possible conreus de regadiu (tarongers, hortalisses i llegums). Àrea comercial de Gandia.
Tanmateix, l’emigració, principalment a França i a Gandia, ha estat una constant en la vida del municipi.
El poble, a l’esquerra del barranc d’Alfauir, era una antiga alqueria islàmica.
Dins el terme, a l’esquerra del riu Vernissa, es troba l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Enllaç web: Ajuntament
Alcau
Partida i caseriu. Al nord de la serra de Bèrnia.
El barranc d’Alcau, que neix en aquest indret, desguassa al riu de Gorgos, per la dreta, junt al poble de Llíber.
Aigües de Busot (Alacantí)
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 18,47 km2, 341 m alt, 984 hab (2014)
(o Aigües, o Aigües Altes) Situat als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó i drenat pel barranc d’Aigües, que desemboca directament a la mar.
L’agricultura de secà (garrofers, oliveres i ametllers) i de regadiu (unes 30 ha), la ramaderia ovina i la cria d’animals de granja (conills i gallines) constitueixen la base econòmica del municipi. Dins el terme hi ha tres fonts d’aigües medicinals, la principal de les quals, dita de Sant Ignasi, va ser l’origen del balneari dels banys de Busot, actualment destinat a funcions sanitàries, i del santuari de la Mare de Déu de la Salut.
El poble és situat a la vora d’un antic castell; amb el llogaret d’Aigües Baixes (actualment dins el terme del Campello), havia format part del terme d’Alacant, del qual es va separar durant la primera meitat del segle XIX.
Enllaç web: Ajuntament
Aigua Amarga, l’ -Camp de Morvedre-
(Albalat dels Tarongers, Camp de Morvedre)
Sector, al vessant meridional de la serra de la Calderona, fora de les aigües del Palància.
El barranc d’Aigua Amarga, que es forma en aquest indret, és d’aigua contínua.
Aialt
(Castell de Castells, Marina Alta)
Despoblat, esmentat com a alqueria el 1322. El 1602 tenia 54 focs de moriscs, els quals foren expulsats el 1609.
El barranc d’Aialt és un dels que drenen la vall de Castells, capçalera del riu de Gorgos.
Garranxa, la
Llogaret, a l’est de la vila, al fons d’una estreta vall drenada pel barranc de la Garratxa, que devalla del Mollo, al límit amb el Camp de Tarragona.
Fenarroi, coma de
Coma de la vall de Barravés, al vessant occidental de la serralada que separa aquesta vall de la de Boí, dominada pel pic Munyidor i pel cap de Fenarroi (2.575 m alt).
Al nord, la collada de Fenarroi (2.470 m alt), facilita la comunicació amb Caldes de Boí. El barranc de Fenarroi que s’hi forma aflueix a la Noguera Ribagorçana per l’esquerra.
Espona, l’ -Pallars Jussà-
(Castell de Mur, Pallars Jussà)
Antiga quadra i despoblat, de l’antic terme de Guàrdia de Noguera, a la riba del barranc de l’Espona, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, que desguassa davant la desembocadura del riu de Gavet.
L’església era dedicada a la Santa Fe.
Esperan
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antic poble, de l’antic municipi de Malpàs, situat a la dreta del barranc d’Esperan o de Raons, que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana al Pont de Suert.
L’església parroquial de Sant Sadurní depenia de la d’Erillcastell.
Dades dels Països Catalans 