Arxiu d'etiquetes: Barcelonès

Rialla, La -revistes-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Nom de diverses publicacions humorístiques.

A Lleida sortí el 28 d’octubre de 1899 un setmanari amb títol de “La Rialla” per tal de lluitar contra el caciquisme de l’època; se’n publicaren només cinc números.

A Reus s’inicià la publicació de “La Rialla” el 12 de juny de 1909, i tingué també poca durada.

A Barcelona sortí “La Rialla” el 2 d’octubre de 1913 i, malgrat tenir col·laboracions com Apa, Bon i altres destacats humoristes només publicà quatre números.

A Badalona, amb data d’1 de juny de 1922, sortí “La Rialla”, que, amb 113 números publicats, durà fins al 25 de setembre 1924. Fou una revista literària d’àmbit local, dirigida per Joan Garriga i Franc.

Remei, el -Badalona-

(Badalona, Barcelonès)

Barri obrer i perifèric de la ciutat, a l’oest del centre urbà, al límit amb Sant Adrià de Besòs.

És afectat per la insalubritat atmosfèrica provinent de les nombroses indústries localitzades en aquest sector, i és deficitari d’equipament urbà.

Vers el 1962 hom hi edificà el polígon Sant Roc, de l’Obra Sindical, travessat després per l’autopista de Mataró.

Raval, el -Santa Coloma de Gramanet-

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)

Barri perifèric, al sector muntanyós del sud del centre urbà.

Forma un continu urbà amb el barri de Llefià (Badalona) i limita també amb Sant Adrià de Besòs, la industrialització del qual ha influït en el creixement urbà del barri.

Sorgí al primer terç del segle XX amb casetes unifamiliars amb hort i jardí, i els anys 1960 i 1970 s’hi edificaren cases de pisos sense cap mena de planificació.

Hi ha el sanatori de l’Esperit Sant.

Pubilla Cases

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri, situat al nord del centre urbà, del qual queda separat per la línia del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca del Penedès.

Es començà a formar de manera anàrquica el decenni dels cinquanta -amb l’onada immigratòria vers l’aglomeració barcelonina- damunt els terrenys del sector de muntanya de l’Hospitalet dedicats al conreu de secà i on hi havia, també, algunes bòbiles. Fins el 1973 no hi arribà el metropolità.

Forma un continu urbà amb el barri de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat, i amb el barri de Can Serra forma el districte administratiu V de la ciutat.

Proa, Edicions

(Badalona, Barcelonès, 1928 – )

Empresa editorial. Fundada per J. Queralt i M. Antic, amb la direcció literària de J. Puig i Ferrater. En un primer període, que arribà fins a la guerra civil, edità la col·lecció de novel·la “Biblioteca a tot vent”.

A partir del 1951 l’editorial fou represa a Perpinyà i més tard, el 1965, a Barcelona dependent de l’Editorial Aymà i amb la direcció literària de J. Oliver. Posteriorment, el 1983, entrà a formar part de la Fundació Enciclopèdia Catalana.

A part de l’esmentada, té altres col·leccions, la més important de les quals és “Els Llibres de l’Óssa Menor”, de poesia.

El gener de 2007 entrà a formar part del Grup 62.

Enllaç: Edicions Proa

Pomar -Badalona-

(Badalona, Barcelonès)

Barri obrer, perifèric, situat al nord del terme i aïllat del centre urbà per l’autopista de Mataró.

Format fins al decenni del 1950 per masies i algunes torres d’estiueig, l’Obra Sindical del Hogar hi programà el 1967 l’edificació d’una Unidad Vecinal de Absorción (UVA) amb 2.000 habitatges.

El lloc, esmentat ja al segle XI, formà una quadra, dita també de Blanes pel fet d’haver pertangut a aquest llinatge, del qual passà als Centelles i després als Moncayo, marquesos de Coscoyuela de Fantova i comtes de Fuentes, als Pignatelli, ducs de Solferino, i als Llançà.

Plana d’en Tarrida

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de l’antic municipi d’Horta, que es creà a partir de la fundació de l’església parroquial de Sant Joan (1260), al voltant de la riera d’Horta.

Format per casetes unifamiliars, en part fou enderrocat parcialment a començament del segle XX.

Plana, la -Barcelonès-

(Esplugues de Llobregat, Barcelonès)

Barri de caràcter mixt d’habitatge i industrial, situat al sud-oest del centre urbà, al lloc conegut abans per la plana de can Valls, a la vora i a sota de la carretera de Cornellà a Fogars.

Sorgí durant el primer terç del segle XX en forma d’urbanització i com a centre residencial i d’estiueig burgés i menestral. Hi ha localitzat el mercat municipal del mateix nom.

Pla de Besòs, el *

(Barcelonès)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Adrià de Besòs.

Pedrosa -Barcelonès-

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Sector de la ciutat, situat a les terres baixes del delta del Llobregat, sota la Gran Via, al costat del barri de barraques de la Bomba.

La urbanització, formada per blocs d’habitatges, fou programada per l’Instituto Nacional de Urbanización a la dècada del 1960.