(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
(o el Polígon Gornal) Barri, situat a les terres baixes del delta del Llobregat, a les terres drenades per l’antic torrent Gornal, a la part de dalt de l’autovia de Castelldefels, on alternen, encara, sectors agrícoles, industrials i residencials.
Programat per l’Instituto Nacional de Urbanización (1968), és format per grans blocs d’habitatges.
(Sant Just Desvern, Barcelonès)
Barri, al límit amb el nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat, a l’indret de l’antiga torre Blanca, enderrocada el 1958, casa i quadra pertanyent al segle XVI als Requesens i després dita casa Dusai, dels marquesos de Monistrol d’Anoia.
Hom hi ha establert un important centre de producció de roses.
L’any 1983 fou inaugurat un parc d’11 ha en aquest indret, situat en la confluència amb els municipis de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri de la ciutat, al límit amb el terme de Barcelona (la riera Blanca el separa del barri de Sants).
Forma un conjunt sense solució de continuïtat amb els barris de Collblanc, situat al nord-oest (amb qui conforma el districte II de la ciutat), i amb el més nou de la Florida, situat a l’oest. Al sud, les línies dels ferrocarrils a Vilafranca i Vilanova, i actualment del TAV, el separen de Santa Eulàlia de Provençana i del nucli més antic de la ciutat.
Els primers anys del segle XX s’hi inicià un petit barri de cases de tipus anglès, però rebé un fort impuls a partir del 1920, amb la primera onada immigratòria, procedent, en general, de Múrcia, motivada per les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i del Metro Transversal.
Esdevingué un dels primers nuclis importants de població majoritàriament no catalana de l’àrea de Barcelona, en el qual, durant el període de 1936-39, s’hi manifestaren algunes de les poques reaccions hostils a la llengua i a les institucions polítiques catalanes per part dels obrers immigrants.
(Badalona, Barcelonès)
Barri residencial obrer, situat en el sector dit Carig, al nord del centre urbà, del qual és separat per l’autopista de Barcelona a Mataró.
Al començament del segle XX aquest antic veïnat era format per masies i algunes torres d’estiueig dels barcelonins.
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Barri, al nord-oest del nucli urbà, entre els vessants meridionals de la serra de Sant Mateu i el Besòs. La carretera de Sant Adrià a la Roca el divideix en un sector meridional (antic pla de regadiu), ocupat per indústries i per una àrea classificada d’equipaments i parc urbà, i en un sector septentrional, més muntanyós, de caràcter residencial.
Es formà els anys 1920 amb torres d’estiueig (una de les quals donà nom al barri), i gràcies a la seva ordenació de ciutat jardí la densificació ha estat menor que en altres barris.
El creixement ha estat anàrquic (les antigues torres, habitatges d’autoconstrucció i blocs de pisos) i té un gran dèficit d’equipaments. En depenen els barris de les Oliveres i de Can Franquesa. Té un centre social i associació de veïns.
(Barcelona, Barcelonès / Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Depressió (403 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, que comunica el pla de Barcelona amb la depressió del Vallès i dóna nom a la serra de Collserola.
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Barri, al sud-est del nucli urbà, que ocupa la vall del torrent d’en Gener i els turons que limiten amb Badalona (serra de la Mena).
Es formà a partir dels anys 1920 amb la parcel·lació de finques rústiques (can Banús Vell) i la construcció de la carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca.
És residencial, amb un creixement anàrquic i un gran dèficit d’equipaments i serveis. Té un centre social i associació de veïns.
Barri residencial obrer i perifèric, situat entre l’autopista de Mataró i l’avinguda d’Alfons XIII, en el límit amb el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
És format per blocs d’habitatges i té associació de veïns i parròquia.
(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri i parròquia, sorgit a l’esquerra del Besòs, aigua avall del nucli antic, com a urbanització Font i Vinyals (1922), colònia obrera de la fàbrica tèxtil Baurier (1912).
El 1935 hi fou erigida la parròquia de Sant Joan, que donà nom al barri.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri mixt d’habitatge i indústria, situat al voltant de la carretera de Santa Creu de Calafell, entre el nucli antic i el barri de Santa Eulàlia de Provençana i formant part del nucli central urbanitzat del municipi.
Hi habitaven la petita burgesia local, propietaris agrícoles i població immigrada de fora del Principat.
En aquest sector hom localitzà al començament del segle XX les primeres fàbriques del municipi, que al llarg del segle foren traslladades fora del centre urbà.
Forma amb els barris del Centre i Sant Feliu el districte I de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 