Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Vallbona -Barcelona quadra-

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga quadra del municipi, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Andreu de Palomar, a l’extrem septentrional del territori de Barcelona, a la dreta del Besòs, al límit amb el terme de Montcada i Reixac (el puig de Sant Joan, el torrent de Tapioles i el turó de les Roquetes).

És travessada per les principals comunicacions de Barcelona amb el Vallès.

Possessió del baró de Pinós, al segle XVI hi fou construïda la important torre del Baró, refeta al segle XVIII. A la segona meitat del segle XX hi han sorgit els barris de la Ciutat Meridiana, de la Torre del Baró i de Vallbona.

Vall d’Hebron, parc de la

6 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial perifèric, situat als vessants de la serra de Collserola, sota l’indret on hi havia el monestir de la Vall d’Hebron, vora l’antic camí de Sant Genís dels Agudells a Horta.

Format per grans blocs d’habitatges, ocupa part de l’extens polígon qualificat pel pla comarcal del 1953 com a parc urbà i ciutat-jardí intensiva.

Un pla parcial (1964), presentat per una immobiliària del grup de J.M. Figueras i Bassols, canvià la qualificació d’aquest sector. Impugnat aquest pla parcial, el 1967 el ministeri de l’habitatge desestimà la modificació del pla comarcal; això no obstant, el 1976 fou aprovat de nou. El 1977, davant el projecte d’edificació d’un altre sector del polígon, els veïns demanaren de nou la suspensió del pla parcial del 1964.

Vall d’Hebron, monestir de la

13 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic monestir de jerònims (Sant Jeroni de la Vall d’Hebron), a la ciutat, també dit de Collserola.

Fundat per Violant de Bar, esposa del rei Joan I, el 1393. Entre el 1394 i el 1397 s’hi aixecà l’església sota la direcció d’Arnau Bargués. A mitjan segle XV, la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim, impulsà activament noves construccions: en aquesta època foren fets el claustre i diverses dependències; les obres varen continuar fins als últims anys del segle XV.

L’exclaustració del 1835 i el traçat i la realització de la carretera de l’Arrabassada van enrunar pràcticament l’edifici, del qual resten tan sols dependències menors i algunes pedres esculturades i elements arquitectònics de l’obra gòtica.

València -revista, 1913/14-

Deixa un comentari

(Barcelona, setembre 1913 – setembre 1914)

Revista mensual. Publicada com a portaveu de la Joventut Valenciana de la ciutat.

N’aparegueren 11 números, amb capçalera d’Enric Pertegàs, retrats i dibuixos.

Dirigida per Robert Blanquer, hi col·laboraren escriptors dels Països Catalans.

Universitat Internacional de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1 octubre 1997 – )

(UIC)  Universitat privada. S’estructura en dos campus: el d’Iradier a Barcelona i el de Sant Cugat del Vallès. Forma part de la Xarxa Vives de Universitats.

El seu ideari està basat en l’humanisme cristià. Per al curs 2005-06 l’oferta formativa era de 32 titulacions.

Enllaç web: Universitat Internacional de Catalunya

Universitat Industrial *

1 Resposta

Altre nom amb què també fou coneguda l’Escola Industrial de Barcelona (1904-13).

Universitari Barcelona Club

Deixa un comentari

(Barcelona, 1931 – 1939)

Entitat esportiva. Fundada pels estudiants de la Universitat de Barcelona. Nasqué de la fusió de la Unió Esportiva Universitària, del Rugby Club Universitari i de la Federació d’Estudiants Catòlics.

L’últim president fou August Pi i Sunyer, catedràtic de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Tingué seccions de rugby, atletisme, boxa, beisbol i hoquei sobre herba. En formaren part diversos campions i recordmen d’atletisme.

Desaparegué a la fi de la guerra civil.

Última Hora -Barcelona-

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 octubre 1935 – 23 abril 1938)

Periòdic de la tarda, en català, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Sortia els vespres, amb competència amb “L’Instant”, diari de la nit pertanyent a la Lliga.

Va destacar pels reportatges i per les informacions d’esports i d’espectacles.

Va deixar d’editar-se per manca de primeres matèries.

Trinitat, la -Barcelona-

1 Resposta

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial, obrer i perifèric, situat al nord de la ciutat, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar.

L’edificació d’aquest sector s’inicià al decenni de 1950; en primer lloc es formà la Trinitat Vella, que s’estén des del Besòs a la Meridiana, ocupada per immigrants que compraren petites parcel·les a terminis i es construïen la casa.

La Trinitat Nova, que s’estén des de la Meridiana vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola, es començà a edificar a la segona meitat dels anys 1950 i és formada principalment per blocs d’habitatges de protecció oficial i de deficient construcció, que van ocupant terrenys sense urbanitzar, sovint amb forts pendents.

Hi són deficitaris els principals equipaments urbans. Té associació de veïns, que forma part dels Nou Barris. Hi ha localitzada la presó de dones.

Donà nom a aquest sector la capella romànica de la Trinitat (cremada per les tropes napoleòniques el 1808), situada a l’antic coll de Finestrelles (anomenat posteriorment de la Trinitat), on hom féu aixecar el 1445 les forques jurisdiccionals de Barcelona.

Trinitat, Col·legi de la

Deixa un comentari

(Barcelona, 1675 – 1834)

Col·legi de formació de frares trinitaris. Fundat d’acord amb el llegat del mercader Joan Costafreda i la disposició de Paula Cabanyes.

Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels. S’hi començà a ensenyar el 1685, i s’hi cursava filosofia i teologia.

La meitat dels seus alumnes havien d’ésser del convent trinitari de Barcelona i l’altra meitat de la resta de convents de la província, o sigui del Principat de Catalunya i dels regnes de València, Mallorca i Aragó.

Quan hi havia capacitat, admetia també estudiants laics a pupil·latge.

Tenia un cos docent de deu frares i s’extingí el 1834.