Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Vapor Vell, El -fàbrica, 1844/91-

4 Respostes

(Sants, Barcelona, 1844 – Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1891)

Empresa. Nom amb el qual fou popularment coneguda la fàbrica tèxtil establerta per Joan Güell i Ferrer a l’antic municipi de Sants.

Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d’introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts. El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia.

El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís.

Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló, on formà part de la colònia Güell.

Vapor, El -fàbrica, 1832/35-

4 Respostes

(Barcelona, 1832 – 5 agost 1835)

Fàbrica creada per la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull, Borrell i Companyia, creada l’any anterior per iniciativa de Josep Bonaplata.

La fàbrica fou la primera dels Països Catalans -i de l’estat espanyol- que emprà maquinària de vapor.

Aquesta, malvista pels treballadors, perquè comportava una reducció de mà d’obra, fou el motiu de l’incendi de la fàbrica, el 5 d’agost de 1835, durant els avalots d’aquell estiu.

Vanguardia, La -1868/69-

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 setembre 1868 – 29 gener 1869)

Setmanari, subtitulat periòdico republicano-federalista, fundat per Josep Anselm Clavé i Camps.

Fou la primera publicació periòdica explícitament federal que aparegué a l’estat espanyol.

Posteriorment fou substituït per “El Estado Catalán”, dirigit per Valentí Almirall.

Vallvidrera

22 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic poble i actual barri, a l’oest de la ciutat, que pertanyia a l’antic municipi de Sarrià.

Ocupa el vessant marítim del sector ponentí de la serra de Collserola fins a uns 400 m alt, i modernament també s’anomena Vallvidrera el vessant vallesà.

Configurat inicialment com un nucli d’estiueig, en els darrers anys s’ha transformat en una zona residencial de la ciutat.

Vallbona -Barcelona barri-

4 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial obrer i perifèric de la ciutat, que, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar, limita amb el terme municipal de Montcada i Reixac i és separat i aïllat del barri de la Torre del Baró per l’autopista a Perpinyà (els comunica un tub metàl·lic per sota de l’autopista).

Es formà dins l’antiga quadra de Vallbona i la important propietat rural dels Pinós, que al segle XIX passà a la família Sivatte (1873), que es dedicà a partir d’aleshores al negoci de l’especulació d’aquestes terres.

L’edificació d’aquest sector s’inicià el 1920 amb la construcció d’algunes torres d’estiueig per a la menestralia andreuenca. A partir del 1955 hi fou iniciada l’edificació de casetes, la majoria d’autoconstrucció, per immigrats a la recerca d’habitatges a bon preu. És mancat dels principals equipaments urbans.

Té associació de veïns, que forma part de la de Nou Barris i que ha aconseguit en els darrers anys alguns dels equipaments urbans bàsics (aigua, transports públics, pavimentació d’alguns carrers).

Vallbona -Barcelona quadra-

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga quadra del municipi, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Andreu de Palomar, a l’extrem septentrional del territori de Barcelona, a la dreta del Besòs, al límit amb el terme de Montcada i Reixac (el puig de Sant Joan, el torrent de Tapioles i el turó de les Roquetes).

És travessada per les principals comunicacions de Barcelona amb el Vallès.

Possessió del baró de Pinós, al segle XVI hi fou construïda la important torre del Baró, refeta al segle XVIII. A la segona meitat del segle XX hi han sorgit els barris de la Ciutat Meridiana, de la Torre del Baró i de Vallbona.

Vall d’Hebron, parc de la

7 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial perifèric, situat als vessants de la serra de Collserola, sota l’indret on hi havia el monestir de la Vall d’Hebron, vora l’antic camí de Sant Genís dels Agudells a Horta.

Format per grans blocs d’habitatges, ocupa part de l’extens polígon qualificat pel pla comarcal del 1953 com a parc urbà i ciutat-jardí intensiva.

Un pla parcial (1964), presentat per una immobiliària del grup de J.M. Figueras i Bassols, canvià la qualificació d’aquest sector. Impugnat aquest pla parcial, el 1967 el ministeri de l’habitatge desestimà la modificació del pla comarcal; això no obstant, el 1976 fou aprovat de nou. El 1977, davant el projecte d’edificació d’un altre sector del polígon, els veïns demanaren de nou la suspensió del pla parcial del 1964.

Vall d’Hebron, monestir de la

13 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic monestir de jerònims (Sant Jeroni de la Vall d’Hebron), a la ciutat, també dit de Collserola.

Fundat per Violant de Bar, esposa del rei Joan I, el 1393. Entre el 1394 i el 1397 s’hi aixecà l’església sota la direcció d’Arnau Bargués. A mitjan segle XV, la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim, impulsà activament noves construccions: en aquesta època foren fets el claustre i diverses dependències; les obres varen continuar fins als últims anys del segle XV.

L’exclaustració del 1835 i el traçat i la realització de la carretera de l’Arrabassada van enrunar pràcticament l’edifici, del qual resten tan sols dependències menors i algunes pedres esculturades i elements arquitectònics de l’obra gòtica.

València -revista, 1913/14-

1 Resposta

(Barcelona, setembre 1913 – setembre 1914)

Revista mensual. Publicada com a portaveu de la Joventut Valenciana de la ciutat.

N’aparegueren 11 números, amb capçalera d’Enric Pertegàs, retrats i dibuixos.

Dirigida per Robert Blanquer, hi col·laboraren escriptors dels Països Catalans.

Universitat Internacional de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1 octubre 1997 – )

(UIC)  Universitat privada. S’estructura en dos campus: el d’Iradier a Barcelona i el de Sant Cugat del Vallès. Forma part de la Xarxa Vives de Universitats.

El seu ideari està basat en l’humanisme cristià. Per al curs 2005-06 l’oferta formativa era de 32 titulacions.

Enllaç web: Universitat Internacional de Catalunya