Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Orquestra de Cambra del Teatre Lliure

(Barcelona, 7 novembre 1985 – 2003)

Orquestra. Fundada per Josep Pons, Jaume Cortadellas i Lluís Vidal, a iniciativa de Fabià Puigserver i amb seu al Teatre Lliure.

Concebuda com a orquestra estable i consagrada a la música del segle XX, a més de la funció de suport musical a les produccions del Teatre, la seva programació es fonamentava en temes monogràfics d’autors, escoles o èpoques, estructurats per temporades anuals.

El 1991 aparegué el seu primer enregistrament, amb música de Manuel de Falla. La seva activitat discogràfica s’amplià amb monogràfics dedicats a diversos autors. Hi col·laboraren, a més, solistes de gran renom, i féu diverses actuacions a França i Anglaterra.

Poc després d’iniciar-se la nova etapa del Teatre Lliure cessà la seva activitat al final de la temporada 2002-03. Rebé el premi Nacional de música a l’intèrpret de música contemporània (1990) i el premi Ciutat de Barcelona del 1992 per la seva tasca de difusió musical.

Orfeó Gracienc

(Gràcia, Barcelona, 1904 – )

Societat coral. Fundada per Joan Balcells, que la dirigí fins al 1936. La labor d’Ernest Cervera i de Pere Jordà com a adjunts donà un nou impuls a la societat coral.

El local social ha estat un marc de notables concerts simfònics i de cambra i de representacions escèniques.

A partir del 1917 publicà la revista musical “Orfeó Gracienc”.

Acabada la guerra civil reprengué les seves activitats sota la direcció d’Antoni Pérez i Simó.

Enllaç web: Orfeó Gracienc

Orfeó de Sants

(Sants, Barcelona, desembre 1901 – )

Agrupació coral. Fundada per Estanislau Mateu. Del 1936 al 1958 fou dirigit per Antoni Pérez i Moya, que el convertí en una agrupació notable. Aquesta labor ha estat continuada per Elisard Sala, Enric Ribó i M. Tous (directora des del 1985).

Al seu local social se celebren representacions teatrals promogudes per l’Escola de Teatre de Sants, creada pel mateix Orfeó, i altres manifestacions culturals.

Enllaç web: Orfeó de Sants

Opinión de Cataluña, La -Barcelona, 1899/1901-

(Barcelona, 1 gener 1899 – 1901)

Diari conservador, propietat d’Elias de Molins. Successor d'”El Suplemento de Barcelona”, fundat el 1884 i que el 1894 canvià el nom pel de “La Opinión Imparcial”.

L’any 1900 acceptà de publicar la “Setmana Catalanista”, com a suplement del periòdic, però al cinquè número ambdós foren suspesos pel fet que fou considerat massa catalanista un solt que s’havia de publicar.

Opinió, L’ -Barcelona, 1928/34-

(Barcelona, 18 febrer 1928 – 10 octubre 1934)

Setmanari d’esquerra en català, creat per Joan Lluhí i Vallescà.

Amb motiu de les eleccions municipals de 1931, sortí durant una setmana tot fent campanya política a favor de les candidatures d’ERC, i amb la victòria electoral, s’estructurà definitivament com a diari i com a òrgan d’aquell partit, fins que fou creat el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra i passà a representar les idees d’aquesta organització.

Suspès governativament pels fets del 6 d’octubre de 1934, va desaparèixer definitivament.

Dirigit primer per Antoni Xirau, ho fou després per Joaquim Ventalló. Hi col·laboraren importants periodistes de l’època i els principals polítics d’ERC.

Ondas

(Barcelona, juny 1952 – 1975)

Revista editada per Ràdio Barcelona. Publicada en castellà i amb abundants informacions de tema radiofònic, també intentà d’aplegar reportatges i comentaris orientats al públic femení.

Dirigida per Manuel Tarín i Iglésias durant anys, tingué al capdavant M. Cruz Hernández en el últim període.

En foren els principals col·laboradors, entre d’altres, Manuel del Arco, Lluís G. de Blain i Artur Llopis.

Onda Rambla

(Barcelona, octubre 1991 – 2011)

Emissora de ràdio d’àmbit local, fundada pel periodista Luis del Olmo.

Inicià les seves emissions com a filial d’Onda Cero Radio i com a autònoma el 1996.

El 2009 Punto Radio comprà l’empresa i el 2011 va desaparèixer la marca.

Odeon, Teatre

(Barcelona, 1850 – 1887)

Local d’espectacles, al carrer de l’Hospital (prop de l’actual Teatre Romea), damunt les ruïnes de la biblioteca del convent de Sant Agustí. Inicialment s’anomenà Teatre de Sant Agustí. Sembla que Josep Anselm Clavé hi celebrà els primers balls corejats.

El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, de música i declamació, que funcionà fins al 1861 i que celebrà funcions i representacions d’òpera i de sarsuela al mateix teatre.

Aquest esdevingué aviat popular, gràcies a les seves obres truculentes i de terror, bé que també hi foren representats sainets de Robrenyo i obres de grups d’afeccionats, com la societat teatral Melpòmene, que el 1864 hi estrenà L’esquella de la torratxa, de Frederic Soler.

El 1870 n’esdevingué empresari el comediògraf Jaume Piquet. El teatre fou tancat el 1887, i al lloc seu fou construïda la Fonda de Sant Agustí.

Observatori Fabra

(Barcelona, 7 abril 1904 – )

Institució científica, fundada per Camil Fabra i Fontanills, amb la col·laboració de la Diputació i del municipi.

Va erigir-se a la muntanya del Tibidabo i està adscrit a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.

Entre altres missions estables, fa estudis sobre asteroides, cometes, meteorologia i sismologia catalana i publica nombrosos treballs.

Enllaç: Observatori Fabra

Obrero, El -Barcelona, 1880/91-

(Barcelona, desembre 1880 – novembre 1891)

Setmanari obrerista. Òrgan de les Tres Classes de Vapor.

El seu director fou Josep Pàmias -excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo-, i entre els primers redactors n’hi han de relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista.

El periòdic, antibakunista, es declarà aviat socialista (setembre 1881), publicà com a fulletó el Manifest Comunista (1882) i s’apropà al nucli marxista de Madrid (passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol).

Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà partidari del socialisme possibilista francès i del Partit Socialista Oportunista, creat el 1891 per Pàmias.