(Barcelona, 10 febrer 1912 – 16 març 1912)
Setmanari artístic i d’humor.
Malgrat la seva curta durada (sis números) ha quedat com una de les revistes més exquisides de l’època.
Dirigida per Xavier Nogués i Josep Aragay, publicà dibuixos de Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Enric Casanovas, Pere Ynglada, Joaquim Torres-García, etc.
(Barcelona, 1963 – )
Revista bimensual en castellà. Editada pel Centre de Pastoral Litúrgica. L’antecedent fou un butlletí (1961).
Dirigida per Pere Tena, té com objectiu l’estudi i la reflexió sobre temes litúrgics i, del Concili Vaticà II ençà, ha analitzat especialment la reforma litúrgica conciliar.
(Barcelona, 6 gener 1821 – 26 maig 1821)
Setmanari en castellà.
Publicà nombrosos estudis sobre història catalana; entre ells la Disertación sobre la antigua y nueva población de Cataluña en la Edad Media, de Jaume Caresmar.
Dirigí el periòdic Ignasi Sanponts i Barba. És probable que hi col·laborés el doctor Torres Amat.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic barri de barraques de la ciutat, situat vora la mar, a continuació de Sant Adrià de Besòs.
El 1974 hi residien unes 83 famílies als barracons aixecats el 1964 per l’ajuntament de Barcelona, malgrat el traspàs de gran part de la població d’aquest sector al barri de la Mina.
Actualment han desaparegut les barraques i en el seu lloc hom hi ha construït un nucli de cases barates.
Antiga barriada de pescadors, fundada el 1870 per famílies xineses procedents de les illes Filipines, fou arrasada els anys vint per un temporal i ocupada per població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que hi aixecà noves barraques.
A la postguerra, i sobretot els anys 1960 fou afectat per la immigració fins al punt que el 1970 hi havia uns 4.000 h i unes 800 barraques.
(Barcelona, 5 maig 1900 – 27 abril 1902)
Setmanari “científic i literari”, fundat i dirigit per Jacint Verdaguer. Fou fruit de la suspensió voluntària de “La Creu del Montseny”.
Per no entrar en conflicte amb l’autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l’esperit de l’antic setmanari “La Veu de Catalunya”.
Hi col·laboraren importants escriptors de l’època.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de tipus ciutat-jardí, situat als contraforts del Tibidabo, entre la carretera de l’Arrebassada i l’avinguda del Doctor Andreu, damunt el passeig de la Vall d’Hebron.
Es formà sobretot al començament del segle XX, però la urbanització del sector s’inicià ja el 1866. El 1888 donava nom a un dels cinc districtes de l’antic municipi d’Horta.
Hi resideixen principalment famílies barcelonines de classe mitjana. El 1955 el FAD hi promogué la urbanització del Maduixer.
El nom dels Penitents prové d’uns ermitans que s’havien instal·lat en aquest sector al començament del segle XIX.
(Barcelona, Barcelonès)
Petita elevació muntanyosa, al nord del pla de Barcelona, que culmina als turons del Carmel o d’en Móra (267 m alt) i de la Rovira (261 m alt) i que, juntament amb el turó de la Creueta del Coll, separa l’antic terme d’Horta dels de Gràcia i Sant Martí de Provençals.
Al vessant oriental es formà a partir del 1896 el barri del Guinardó i, al començament del segle XX, el parc municipal del mateix nom (90.910 m2); a la mateixa època i al vessant septentrional es formà el barri de la Font d’En Fargues, del tipus ciutat jardí.
El sector occidental (que hom tendeix a considerar modernament com a exclòs de la designació de muntanya Pelada), fou urbanitzat a partir del 1875 pel vessant de Gràcia i, ja dins el segle XX, pel d’Horta (Carmel); el 1903, al vessant meridional, es construí el parc Güell.
(Barcelona, 3 juny 1899 – desembre 1903)
Publicació dedicada a exaltar i promoure el corrent artístic i la mentalitat modernista dels anys en que s’edità. Va arribar a publicar fins a cent números.
En portaren la direcció el pintor Ramon Casas i l’escriptor Miquel Utrillo, els quals pràcticament ompliren sols les pàgines dels primers números.
Setmanal fins al 1901; després, fins a la desaparició, aparegué mensualment. En la segona etapa adquirí una excel·lent presentació amb cobertes il·lustrades amb reproduccions d’obres d’art a diferents colors.
Hi col·laboraren importants artistes i escriptors de l’època. S’hi inseriren també textos en castellà i en francès. Va arribar a publicar fins a cent números.
Turó (133 m alt) del pla de la ciutat, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, que al nord-est s’estén ja pel d’Horta.
Als seus vessants s’aixeca el nucli de cases barates Ramon Albó (1929) i l’antic poble de Santa Eulàlia de Vilapicina.
Al final dels anys 1950 ja era urbanitzat tot el voltant del turó, que ha restat com a parc públic.
(Barcelona, 24 octubre 1472)
Tractat general de pau, entre Joan II de Catalunya-Aragó i representants de la ciutat, signat al monestir de Pedralbes. El tractat posava pràcticament fi a la Guerra Civil Catalana i donava diferents terminis perquè tothom s’hi adherís.
Amb la concessió d’un perdó gairebé general es procediria a l’alliberament de tots els presoners, el sobreseïment de les causes judicials pendents i la restitució dels béns confiscats per tots dos bàndols. Aquest últim plantejava bastants problemes, però, com és lògic, varen ser els partidaris del rei els més afavorits.
També es reconeixia la legalitat de certs impostos establerts durant la guerra i les emissions de censals de les institucions catalanes: la Generalitat, el Consell del Principat i el Consell de Cent barceloní. Es restituïen, de manera parcial, territoris i drets que els pertanyien i es dictaminava la fusió de les dues Generalitats, la reialista i l’antireialista.
D’altra banda, el monarca va jurar de bell nou les constitucions de Catalunya i aconseguí l’anul·lació de la concòrdia de Vilafranca, de 1461.
De fet, el tractat pretenia retornar el país a l’estat anterior a la guerra, com si aquesta no hagués existit mai, ja que declarava que no hi havia hagut vençuts ni vencedors.
Amb tot, quedaven molts problemes pendents: el problema remença, la retenció per part de França dels comtats del Rosselló i la Cerdanya o la mateixa qüestió de les restitucions.
Dades dels Països Catalans 