(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, situat dins l’antic terme de Gràcia, als vessants meridionals dels turons del Carmel i de la Rovira. La seva urbanització s’inicià la segona meitat del segle XIX al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Salut (1864), edificada per iniciativa d’Antoni M. Morera.

Antic sector agrícola, amb importants masos, s’anà transformant en zona d’estiueig i residencial de l’alta burgesia barcelonina i, també, encara que en menor grau, de la petita i mitjana burgesies barcelonina i gracienca.

La inauguració el 1880 del tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 del de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial, així com l’obertura d’aquest carrer fins a la plaça de Joanic (amb un mercat des del 1887), contribuïren a millorar les comunicacions del barri.

Eusebi Güell i Bacigalupi comprà el 1899 la finca de can Muntaner, al vessant meridional del turó del Carmel, per fer-hi una urbanització tipus ciutat jardí segons un projecte d’Antoni Gaudí, que, en fracassar econòmicament, vengué a l’ajuntament de Barcelona (parc Güell); l’antiga masia de can Muntaner és ocupada en l’actualitat per un grup escolar.

El mateix Antoni M. Morera creà el 1895 el parc de la Salut, dins la finca de can Xipreret de la família Sanllehy, i la masia es transformà en l’Hotel del Parc; en el mateix indret, i poc després, fou fundat el Salut Sport Club (1902), dedicat al futbol i al tennis (actual Club de Tennis la Salut). El 1907 fou fundat el Club Esportiu Europa. En 1910-20 es formà el Barri dels Periodistes, del tipus ciutat jardí, al vessant sud del turó de la Rovira.

L’expansió urbana de Barcelona en els darrers anys cap al nord-est així com l’obertura del primer cinturó de ronda, han contribuït a l’enderrocament de moltes de les antigues torres i a la densificació i compartimentació del barri; les antigues instal·lacions del Club Esportiu Hispano Francès són ocupades per grans blocs d’habitatges.

El monestir de Sant Josep de la Muntanya (1895) fou profusament visitat a començament del segle XX.

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, que pertanyia a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.

Les primeres notícies que en parlen són de les darreries del segle X, quan tan sols era una petita munió de cases a l’entorn de la sagrera de l’església de Sant Martí.

A final del segle XIX es desenvolupà ja com a nucli industrial, amb nombroses indústries del metall i del tèxtil.

En l’actualitat és una zona d’habitatges, travessada per l’avinguda Meridiana, que ha perdut l’antiga funció industrial, i ha estat substituïda pel sector del comerç i dels serveis.

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, al voltant del temple de la Sagrada Família. D’acord amb la divisió administrativa del 1984, pertany al districte de l’Eixample.

Limita amb el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Dos de Maig i de Sant Antoni Maria Claret, a l’indret de l’antic barri del Poblet (Sant Martí de Provençals). És un barri residencial, comercial i de negocis, però fins ben entrada la segona meitat del segle XX la presència obrera i de locals industrials hi fou important.

La plaça de la Sagrada Família fou enjardinada el 1928, i la plaça de Gaudí, espai públic des del pla Cerdà (1859), no fou habilitada com a tal fins l’any 1981; és centrada per un gran estany envoltat de jardins.

L’avinguda de Gaudí, projectada el 1907, oberta el 1927 i transformada en rambla el 1985, actua com a eix comercial de la zona juntament amb els voltants del mercat dit de la Sagrada Família (1944, reformat el 1993).

Els moments de més edificació al barri foren pels volts dels anys 1905, 1930, 1950 i 1970. Hi ha una associació de veïns que, creada el 1971, ha obtingut força projecció cultural i social al barri.

A la plaça de Tetuan hi ha el monument al doctor Robert, de J. Llimona, inaugurat el 1910, retirat el 1940 i restituït el 1985, i a la cruïlla passeig de Sant Joan amb la Diagonal fou erigit el 1924 el monument a Jacint Verdaguer, de Joan Borrell i Nicolau, que dóna nom a la plaça.