(Barcelona, Barcelonès)
Antiga església, existent ja el 986, a mitja muntanya de Montjuïc, que al segle XI era ja una de les parròquies del territori de Barcelona.
El 1323 conservava encara la seva jurisdicció parroquial (dins la qual hi havia el cementiri jueu de Montjuïc i les capelles de Sant Bertran i Santa Madrona), però al segle XV el seu antic terme era repartit entre les parròquies urbanes de Sant Just i del Pi, situació que persistí fins al segle XIX.
(Barcelona, Barcelonès)
Antiga església, una de les més antigues de la ciutat (985), que fou destruïda el 1823.
S’aixecava, en part, sobre l’ala esquerra de l’actual ajuntament, i el seu porxo -de 7 arcs- donava a l’actual plaça de Sant Jaume i al carrer de la Ciutat. En aquest porxo es va reunir en notables ocasions el Consell municipal.
L’actual parròquia de Sant Jaume -al carrer de Ferran- no té, com a titular, en realitat, l’Apòstol, sinó la Santíssima Trinitat.
(Barcelona, 8 març 1914)
Aliança electoral establerta entre la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) de Pere Coromines i el partit radical de Lerroux, en una torre del barri barceloní de Sant Gervasi.
L’aliança provocà l’escissió de la redacció d'”El Poble Català” i de la mateixa UFNR.
Els dissidents crearen el Bloc Republicà Autonomista (1915).
(Barcelona, Barcelonès)
(o Sant Nicolau) Antic convent de franciscans, un dels principals temples gòtics de la ciutat, enderrocat després de la crema del 1835. Era situat vora l’actual plaça del Duc de Medinaceli.
El primer temple fou inaugurat per Jaume I el 1246; al costat tenia un claustre dedicat a Sant Nicolau. Durant la segona meitat del segle XIII fou començada l’església major, dedicada a Sant Nicolau de Bari, que constava d’una sola nau de 7 trams amb volta de creueria, absis poligonal i capelles laterals.
El 1349 fou consagrat el segon claustre, amb el qual comunicava un tercer claustre construït al segle XV. Les dependències conventuals donaven a un altre claustre, construït el 1752.
Les restes conservades, així com els documents gràfics de l’edifici, són poc importants.
(Barcelona, Barcelonès)
Advocació de l’església de la congregació de sacerdots seculars de l’Oratori (felipons).
Fou començada el 1721 i consagrada solemnement el 1752. El convent és de la segona meitat del segle XVIII.
El temple consta d’una sola nau, amb capelles laterals, creuer i absis de planta rectangular. Corona la façana una fornícula amb la imatge del titular.
El convent, al costat de l’església, té una estructura i una façana molt simples; aquesta dóna a la mateixa plaça que l’església.
A l’interior del temple es conserven alguns retaules barrocs i neoclàssics d’Ignasi Vergara, Ramon Amadeu i Salvador Gurri.
(Barcelona, Barcelonès)
Antiga església parroquial de la ciutat, situada primitivament a un extrem del barri de Santa Maria o de la Bòria, al carrer de Calders, a l’antic camí que anava a Sant Cugat del Vallès, raó per la qual era anomenada sovint Sant Cugat del Camí i també Sant Cugat del Forn, per ésser prop d’un antic forn de la ciutat.
L’erigí el 1023 el canonge Guislabert, més tard bisbe de Barcelona. Es reféu al segle XVII amb la intervenció del Consell de Cent i s’engrandí el 1830.
Fou cremada durant la Setmana Tràgica i destruïda el 1936; ara al seu lloc hi ha una petita plaça. El 1944 s’inicià la construcció de l’església actual al carrer de la Princesa.
Posseeix relíquies de sant Cugat, que li foren donades al segle XVII, en un petit cofre d’argent repussat del segle XIV.
(Barcelona, Barcelonès)
Ermita, dedicada a sant Cebrià i santa Justina, al peu de la serra de Collserola, dins l’antic municipi d’Horta.
Existia al segle XII; segons la tradició hi residí Francesc d’Assís, en el seu suposat viatge a Sant Jaume de Galícia, i Ignasi de Loiola, de pas vers Terra Santa. Sota la protecció de Ferran II, s’hi establí poc temps (1493) una comunitat de mínims; hi residí fra Bernat Boïl.
Es trobava ruïnosa el 1786 i fou refeta al segle XIX.
És lloc tradicional de romiatge. L’aplec és el 26 de setembre.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic col·legi de franciscans observants, situat a la Rambla, prop del carrer de la Unió, al solar de l’Hotel Orient.
El fundà el 1627 el mercader Pere Canals i li donà el solar el duc de Cardona. L’església fou beneïda el 1634 i el col·legi començà a funcionar el 1635, per bé que no s’acabà del tot fins el 1764. Per disposició del fundador n’eren administradors els consellers de Barcelona.
Era un gran edifici amb dos claustres, on residien habitualment 24 religiosos. S’hi ensenyava filosofia, dret canònic i teologia. Tenia una gran biblioteca i fou un centre d’estudis religiosos important.
El 1834, a la vetlla de l’exclaustració, tenia 24 estudiants. Exclaustrat el 1835, es destinà a local de policia, i ben aviat fou venut i aterrat; sobre el seu solar es construí l’Hotel Orient.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat i antic municipi que fou annexionat el 1897. És situat entre Montcada i Reixac, al nord; Santa Coloma de Gramanet, a l’est, i les barriades de Sant Martí de Provençals, al sud, i Horta, a l’oest.
Als segles XVIII i XIX es convertí en un nucli industrial, especialment del ram tèxtil, en el qual sobresortí la fàbrica Fabra i Coats, que donà nom al principal carrer, la rambla, que porta el nom de Fabra i Puig.
El creixement de la barriada originà nous barris, com el de la Trinitat Nova i la Vella, la Guineueta, el Bon Pastor, Verdum i la Prosperitat, entre d’altres, agrupats en bona part en el districte IX de Barcelona, anomenat Nou Barris, i el de Sant Andreu (districte VIII).
(Barcelona, 1925 – )
Societat esportiva del barri de Sant Andreu de Palomar. Fundada per fusió de l’Andreuenc Club de Futbol i el club L’Avenç del Sport.
Els seus jugadors vesteixen samarreta groga amb les barres catalanes i pantalons negres. Juga a l’Estadi Municipal de Sant Andreu, que té una cabuda de 18.000 espectadors.
Jugà en la segona divisió de la lliga espanyola de futbol del 1948 al 1951, i novament del 1968 al 1980.
Enllaç web: Unió Esportiva Sant Andreu
Dades dels Països Catalans 