(Barcelona, 1868 – 1948)
Pintor. Conreà sobretot el paisatge i les marines.
(Barcelona, 1868 – 1948)
Pintor. Conreà sobretot el paisatge i les marines.
(Berga, Berguedà, 1815 – Barcelona, 1885)
Escriptor i polític. Publicà en castellà un drama i un recull poètic.
Fou alcalde de Berga, secretari de la universitat barcelonina i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1856) i de la Societat Arqueològica Tarraconense (1878).
(Barcelona, segle XIX – 1928)
Actor. S’especialitzà en papers còmics. Actuà sovint amb companyia pròpia.
(Barcelona, segle XVII – 1698)
Teòleg i frare caputxí. És autor d’un Arte de buen vivir, publicat el 1683.
(Barcelona, 1909 – 1935)
Pintor i dibuixant. Fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis barcelonina.
(Barcelona, 1899 – 1920)
Pintor. Destacà com a paisatgista.
(Camprodon, Ripollès, 23 novembre 1904 – Barcelona, 1 juny 1979)
Pintora. Destaca com a paisatgista i com a pintora de temes florals.
Féu diverses exposicions a Barcelona, Madrid i Donostia.
(Barcelona, 1691 – 1771)
Frare caputxí. És autor de diversos llibres piadosos escrits en castellà.
(Palma de Mallorca, 28 febrer 1943 – Barcelona, 6 juny 2022)
Escriptor, conegut com a Xesc Barceló. Col·laborador en diversos muntatges teatrals, guionista de la televisió i autor de literatura infantil.
Ha publicat: Hortizons de pedra (1960), El paratge de l’aranya (1973), El Duc Meu-Meu (Premi Ciutat de Granollers de teatre, 1978), Entraré de nit (1980) i La casa de troncs a la muntanya (1993), entre altres obres.