Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Bruguera, Romeu

(Catalunya o Balears, vers 1261 – Barcelona, 1313)

Teòleg dominicà. Mestre en teologia a París (1306), fou, successivament professor de teologia al convent de Lleida (1294), definidor del capítol general (1302) i provincial d’Aragó (1309).

És autor d’una traducció del Saltiri en prosa catalana, del qual hi ha un còpia incompleta (salms 1 a 113) al manuscrit de la Biblioteca Colombina de Sevilla que conté la Biblia rimada, i que també li ha estat atrbuïda, així com dos altres saltiris catalans de la Biblioteca Nacional de París (a partir del salm 39).

Bruguera i Lladó, Mateu

(Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 28 novembre 1882)

Historiador i eclesiàstic. Nomenat protonotari apostòlic el 1862, el 1867 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

És autor de Cronicón de Barcelona, Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia (1861), Historia general de la Religiosa y Militar Orden de los Caballeros del Temple (1882) i d’Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña, en 1713 y 1714 (1871-72), la seva obra més important i en la qual utilitza, sense gaire ordre ni sistematització de les referències bibliogràfiques, una gran quantitat de materials documentals, alguns dels quals perduts actualment.

Brugalla i Aurignac, Santiago

(Barcelona, 5 maig 1929 – 13 abril 2021)

Relligador. Ha estudiat a l’Institut del Teatre amb Mestres i Cabanes i a l’Escola Massana.

Seguint la tradició del seu pare, Emili Brugalla i Turmo, s’ha especialitzat en la relligadura i la dauradura a mà i en la restauració de llibres antics.

Ha participat en nombroses exposicions nacionals i internacionals, on ha assolit valuosos guardons; membre del Center of Book Arts de Nova York, els seus llibres són en nombroses biblioteques públiques i privades d’Europa i de Nord-amèrica.

Brugada i Panizo, Ricard

(Barcelona, 1867 – 1919)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts amb Antoni Caba. Fou catedràtic de l’Escola de Belles Arts de Cadis, i el 1908 passà a l’Escola Superior d’Indústries de Còrdova.

Hom pot classificar-lo dins el naturalisme acadèmic.

Bru i Salelles, Lluís

(Ondara, Marina Alta, 14 juny 1868 – Barcelona, 1 setembre 1952)

Mosaïcista i decorador. Després d’un viatge a Venècia per conèixer la tècnica musiva, s’especialitzà en decoració i col·laborà amb els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.

Entre les seves obres més notables figuren els mosaics de l’hospital de Sant Pau, del Palau de la Música Catalana, de l’hotel La Rotonda i de la casa Lleó Morera, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma de Mallorca, molt posteriors.

A l’exposició internacional d’arts decoratives de París (1925) obtingué medalla d’or.

Brotat i Vilanova, Joan

(Barcelona, 21 març 1920 – 1990)

Pintor. Exposà per primera vegada a Barcelona el 1960.

Conreà un estil de concepció infantilista, tant pel color com per les formes hieràtiques. A l’inici de la dècada del 1960, la seva pintura guanyà en serenitat i puresa, fins que s’adherí al moviment del pop-art.

L’any 1961 obtingué el gran premi de pintura de la Biennal d’Alexandria.

Brossa i Sangerman, Víctor

(Barcelona, 1852 – 1920)

Escriptor i pintor.

Escriví poesies, algunes d’elles premiades, les comèdies Massa poc i Cabòries i el sainet A casa l’alcalde. Fou, durant bastants anys, president del Foment de les Arts Decoratives.

Excel·lí com a pintor decorador i amb l’execució de daurats fins i d’imitacions de motius decoratius antics. Obtingué premis valuosos en moltes ocasions, a Barcelona, Madrid, París i Viena.

Brosa i Vives, Antoni

(la Canonja, Tarragonès, 27 juny 1894 – Barcelona, 23 març 1979)

Violinista. Fou pensionat a Brusel·les. S’establí a Londres en 1914, on debutà com a solista l’any següent i hi adquirí aviat un gran prestigi.

S’ha especialitzat en la interpretació d’autors moderns. Fundà a Londres el quartet Brosa (1925-38).

Féu concerts a moltes sales d’Europa i d’Amèrica i fou professor als cursos internacionals de Santiago de Compostel·la.

Brossa i Arnó, Marià

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1831 – Barcelona, 1881)

Pedagog i periodista. Dirigí un col·legi particular de primer ensenyament a Sant Andreu de Palomar, d’on fou alcalde el 1869.

Dirigí la “Revista Andresense” i divulgà coneixements científics: Manual completo de hilatura de algodón (1876) i Nuevo Catón (1883).

Broggi i Vallès, Moisès

(Barcelona, 18 maig 1908 – 31 desembre 2012)

Metge. Es llicencià a Barcelona el 1931 i s’especialitzà en cirurgia al costat de Joaquim Trias. Durant la guerra civil fou metge de les Brigades Internacionals, i posteriorment féu una gran tasca assistencial.

Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1966), en fou elegit president el 1980. En el camp professional ha reeixit com a cirurgià i pels seus treballs d’anatomia quirúrgica.

El 1981 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.