(Barcelona, 1800 – 1891)
Músic i compositor. Fou de formació inicial autodidacta. Destacà com a clarinetista. Tocà habitualment a l’orquestra del Liceu.
És autor de diverses obres originals.
(Barcelona, 1929 – 1952)
Pintor. Nebot de Joan Junyer i Pascual-Fibla. Conreà des de jove un paisatgisme personal. Residí a França.
(Barcelona, 1903 – 1965)
Enginyer industrial. Fill de Ferran Junoy i Vernet. Fou director general i conseller de La Maquinista Terrestre i Marítima (1939).
(Cardedeu, Vallès Oriental, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)
Metge. Fou cirurgià major de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, i catedràtic i sots-director del Col·legi de Cirurgia.
És autor de diversos escrits professionals.
(Barcelona, 1805 – 1875)
Fabricant. Fou un dels fundadors de Crèdit Hipotecari i Mercantil SA (1864). Comprà el castell de Montesquiu.
El seu nét fou Josep Maria Juncadella i Robert.
(Barcelona, segle XVIII – 1821)
Compositor i eclesiàstic. Fou organista de Santa Maria del Mar.
Compongué bon nombre d’obres de música sacra.
Andreu Julià (Catalunya, segle XIV) Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.
Francesc Julià (Girona, segle XVII) Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.
Isidre Julià (Catalunya, segle XVII) Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d’un portal de l’església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.
Joan Julià (Catalunya, segle XVII) Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d’uns Comentaris de la butlla d’Innocenci X i d’altres escrits religiosos en català.
Josep Julià (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891) Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.
Miquel Julià (Sineu, Mallorca, 1557 – València, 1621) Jesuïta. És autor de diverses obres religioses.
(Barcelona, segle XVII – després 1694)
Arquitecte, actiu a Barcelona. Fou director de les obres de la Casa de Convalescència (1675) i hom creu que féu els plans de l’església de Betlem (edificada del 1681 al 1732).
Fou conseller de la ciutat (1688-89).
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Forjador. Establert a Barcelona el 1870. És autor de notables treballs de caràcter artístic.
(Barcelona, 6 abril 1872 – 1957)
Arquitecte (1892). És autor de la farmàcia Domènech, situada a la Ronda de Sant Pau barcelonina -traslladada al carrer de Verdi-, que es considera una obra ben representativa del modernisme català.