(Barberà de la Conca, Conca de Barberà, 1857 – 15 novembre 1927)
Agricultor i polític. Davant la crisi vinícola produïda per la fil·loxera viatjà per França i pel Principat per estudiar els mitjans per a combatre-la. Introduí a la seva comarca els ceps americans, que la resistien.
Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou alcalde de Barberà (1888), diputat a les corts per Valls (1917), senador elegit com a candidat de la Solidaritat Catalana (1907) i director del Banc de Valls.
(Barberà de la Conca, Conca de Barberà)
Comanda dels templers, una de les més antigues i importants de l’orde a Catalunya. El lloc i el castell de Barberà fou cedit a l’orde els anys 1132 i 1135 per donacions del comte Ermengol VI d’Urgell, que ratificà Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1143.
Al començament del segle XIII els seus religiosos endegaren la casa de Vallfogona, que aviat (1240) s’independitzà de Barberà.
Extingits els templers (la comanda de Barberà es distingí per la resistència oposada al decret d’extinció de l’orde), la comanda passà al gran priorat de Catalunya de l’orde de Sant Joan, creat el 1319; en aquests temps era, de molt, la casa més rica de l’orde a Catalunya.
Els seus religiosos es refongueren amb els de l’Espluga de Francolí al començament del segle XV, però restaren alguns religiosos a Barberà; el 1664 s’hi reuní un capítol provincial de l’orde.
Fou propietat dels hospitalers fins al començament del segle XIX.
(Barberà de la Conca, Conca de Barberà)
Despoblat. Situat a prop d’Ollers, vora el riu d’Anguera.
Els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, el 1076 donaren a repoblar el lloc.
Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 26,60 km2, 475 m alt, 478 hab (2016)
Situat al límit de l’Alt Camp, a l’esquerra del riu Francolí i travessat pel seu afluent, l’Anguera, al nord de Tarragona. El territori s’enfila al nord-est per la serra de Comaverd, on hi ha alguns boscos de pi blanc, si bé hi domina la garriga.
La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, vinya, oliveres, avellaners i ametllers. Hi ha una cooperativa agrícola de llarga tradició a la zona. Amb tot, a partir de finals del segle XIX, sobretot arran de la plaga de la fil·loxera, la població ha sofert una constant davallada.
El poble ocupa el pendent de migdia d’un turó, a la part superior del qual s’alçava el castell de Barberà, del qual encara és conserven restes; el nucli antic és de notable interès arquitectònic; l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, és barroca-neoclàssica. Fou el centre de la comanda de Barberà, instaurada pels templers el 1143.
El terme comprèn també el poble d’Ollers.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 