Arxiu d'etiquetes: balnearis

Molig (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 12,96 km2, 640 m alt, 212 hab (2012)

(fr: Molitg-les-Bains) Situat a la vall del riu de la Castellana, afluent de la Tet, al límit amb la Fenolleda i al nord-est de Campome.

El relleu és força muntanyós, amb clapes de bosc i algunes hectàrees de conreus de secà (cereals i fruiters). Hi ha força extensió de pasturatges, els quals donen suport a la ramaderia bovina, ovina i cabruna. L’economia del municipi és dominada fa anys per l’explotació de l’estació balneària dels Banys de Molig, d’aigües sulfuroses, de fama continental. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha sofert tanmateix un notable descens des de la fi del segle XIX.

Al poble hi ha les restes d’una antiga fortificació, dins les quals es troba l’església parroquial romànica de Santa Maria.

Barraix

(Estivella, Camp de Morvedre)

Ermita i centre turístic, format per nombrosos xalets d’estiueig i un hostal.

Situat a la serra de la Calderona, al vessant septentrional del Garbí, al límit amb el terme de Serra de Portaceli (Camp de Túria), al voltant de la font de Barraix, d’aigües minero-medicinals.

Dorres (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 24,77 km2, 1.450 m alt, 162 hab (2012)

Situat al vessant sud del massís del Carlit; al nord del terme, a la vall dita dels Estanyets (afluent de la d’Angostrina), surt el canal de Dorres, que rega part del terme. Hi ha boscs i pasturatges.

Els conreus (situats a la part baixa del territori) de cereals (blat, sègol), patates i arbres fruiters, son la base de l’economia local, juntament amb la ramaderia (bestiar boví). Dins el terme hi ha també fonts d’aigües termals sulfuroses, una de les quals donà origen a un petit balneari (banys de Dorres) en relació amb el proper balneari de les Escaldes. Pedreres granítiques, explotades tradicionalment. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble agrupa tota la població del municipi; a l’església parroquial, romànica, s’hi venera la imatge bruna (del segle XIII) de la Mare de Déu de Bell-lloc, originària de l’antic santuari de Bell-lloc, avui destruït.

Banys de Sant Vicenç, els *

(Pont de Bar, Alt Urgell)

Veure> banys de Sant Vicenç  (balneari i caseria).

Banys de Sant Joan, es

(Campos, Mallorca)

Balneari, a mig camí entre la vila i el port de Campos, a la vora oriental del salobrar de Campos.

És l’única manifestació de termalisme en tota l’illa.

L’aigua surt a 38,7ºC i té una olor sulfhídrica i un gust amarg i salat.

Banys de Ribes, els *

(Campelles, Ripollès)

Veure> banys de Ribes  (balneari).

Banys de Busot, els *

(Aigües de Busot, Alacantí)

Veure> banys de Busot  (antic balneari).

Cauders de Fenollet (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 36,45 km2, 345 m alt, 642 hab (2012)

(occ. Caudiérs de Fenolhet) Situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la vall mitjana de la Bolzana, afluent de l’Aglí, al peu de les Corberes. El terme és molt accidentat i cobert de boscs, que són explotats econòmicament.

L’agricultura és dedica bàsicament a la vinya. També hi ha activitat ramadera (bestiar boví i oví) i una gran empresa minera de feldspat. Àrea comercial de Perpinyà.

La vila és a l’esquerra de la Bolzana, prop de la font d’aigües termals que li va donar nom; l’església parroquial conserva un retaule del segle XIV.

Dins el terme es troben les restes dels antics castells de Fenollet (o Castell dels Moros) i de Castellfisel, el santuari de la Vall, la capella de Santa Anna i els veïnats de Conat, Vila-rasa i Malabrac.

Catí (Alt Maestrat)

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 102,3 km2, 661 m alt, 787 hab (2014)

Situat entre els ports de Morella i les serres del Maestrat, al nord d’Albocàsser, al límit amb els Ports i amb el Baix Maestrat. Gran part del territori, molt muntanyós, és cobert de bosc i vegetació natural.

La vida econòmica es basa en la ramaderia (bestiar oví i cabrum), que conserva part de la seva antiga prosperitat (fabricació de formatges), complementada per l’agricultura de secà (blat de moro, patates, cigrons i vinyes). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

A la vila, d’origen islàmic, destaquen la Casa de la Vila, del segle XV, l’església parroquial de Santa Maria, gòtica d’origen romànic (on al segle XVIII va néixer una important escola d’organistes), i l’ermita de Santa Anna, també gòtica. Santuari i balneari de l’Avellà (dit també banys de Catí).

Enllaç web: Ajuntament

Camporrells (Llitera)

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 26,7 km2, 665 m alt, 148 hab (2014)

Situat al límit amb la Baixa Ribagorça, al nord-est de Tamarit de Llitera. El terreny, força accidentat, és en bona part ocupat per boscos i pastures.

Els conreus, bàsicament de regadiu (cereals, ametllers, alfals i hortalisses), aprofiten el petit embassament de Santa Anna, amb aigües de la Noguera Ribagorçana, a través del congost de Camporrells. Al secà hi predomina l’olivera. Dins el terme hi ha diverses fonts d’aigües medicinals i el balneari de Camporrells que ha contribuït a convertir el municipi en un centre d’estiueig. Àrea comercial de Lleida. La població, amb tot, ha minvat notablement des del 1960.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un turó presidit per la primitiva església romànica de Sant Miquel (segle XII); l’actual església parroquial, dedicada a sant Pere, és de 1749-68.

Dins el terme hi ha, a més, el despoblat de Miravet.