(o de Vinçà) Balneari, situat a l’esquerra de la Tet, aigua amunt del poble, al límit amb el terme d’Arboçols. L’edifici fou construït el 1817.
L’aigua, sulfurosa, brolla de 23º a 25ºC de les fonts del Sofre, indicada per a les afeccions pulmonars i per a les malalties de la pell i de les vies urinàries.
Antic balneari, al sector costaner dit la Sort de la Mar, al límit amb el terme d’Oliva (pla del Molinell).
Situat a la dreta del riu del Molinell, que es forma per la unió de diversos barrancs que davallen de la serra del Migdia i que desguassa a la mar després de rebre per l’esquerra un dels braços del riu Bullent (o Calapatar) i formar, des d’aquest punt, el límit entre els termes d’Oliva i Dénia, en una extensa zona de marjals, regades per les aigües d’aquests rius.
Veure> Orito (caseria, santuari i banys).
(o rambla de Bosna) Curs d’aigua, afluent dretà del riu de Bunyol.
Neix al vessant meridional de la serra de Malacara, dins el terme de Bunyol, i desemboca al seu col·lector aigua avall d’aquesta vila, després de travessar un sector del terme de Iàtova, on hi ha un balneari dit els Banys del Riu Joanes.
Balneari i caseria (417 m alt), situat en una vall que desguassa, per la dreta, al Cabriol.
Fou inaugurat el 1908.
(ant: els Graus de Sant Pere, o d’Eixalada) Balneari d’aigües sulfuroses alcalines naturals, a l’esquerra de la Tet, aigua amunt del poble, prop dels banys de Toès.
És a la sortida del congost dels Graus, que tanca la vall d’Engarra, a l’indret de l’antic monestir d’Eixalada.
Balneari, 1 km al sud de la vila. És un centre d’estiueig.
A més dels hostals que hi sorgiren al començament del segle XX, modernament hom hi ha construït un hotel i una estació embotelladora de l’aigua de Benassal.
Entorn seu s’ha format un nucli de població.
(les Escaldes-Engordany, Andorra)
Poble, cap de la parròquia. Estès a la riba esquerra de la Valira d’Encamp. Forma un continu urbà amb Andorra la Vella i Engordany.
Predomini del sector terciari amb una forta activitat comercial. Indústria hotelera.
Té l’origen en les fonts termals romanes, que continuen aprofitades per a usos balnearis i terapèutics.
(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Balneari (1.390 m alt) de l’antic municipi de Vilanova de les Escaldes, a l’esquerra del torrent de coma Ermada, al vessant meridional del Carlit. Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18º a 42ºC.
Fins al 1821 -que fou construït l’actual establiment- hi hagué vestigis d’unes termes romanes. Abans del tractat dels Pirineus (1659) en tenia cura el consell de Puigcerdà.
Adquirí importància al llarg del segle XIX i primera meitat del XX; actualment només subsisteix com a sanatori. La capella, moderna, conserva un retaule gòtic (Mare de Déu del Remei, 1480) del mestre d’Olot.
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 6,10 km2, 38 m alt, 3.273 hab (2014)
(o la Vilavella de Nules, cast: Villavieja) Situat als darrers contraforts orientals de la serra d’Espadà, envoltat pel terme de Nules.
Una tercera part del territori és improductiu, i a les altres dues terceres parts és conreat, amb predomini del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són el de garrofers (secà, que pràcticament ha desaparegut) i el de tarongers (regadiu). Hi ha una cooperativa que fabrica soles d’espart per a la indústria espardenyera. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
Hi tenen una importància notable, històrica i actual, els banys de la Vilavella, d’aigües termals i medicinals, les quals brollen de diverses fonts i són aprofitades en diversos establiments.
La vila és al peu de la muntanya de la Vila, coronada per l’ermita de Sant Sebastià, el Calvari i les restes del castell vell de Nules, d’origen probablement pre-musulmà.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 