Arxiu d'etiquetes: Baixa Cerdanya

All -Baixa Cerdanya-

9 Respostes

(Isòvol, Baixa Cerdanya)

Poble (1.091 m alt), situat a un quilòmetre a la dreta del Segre, a la plataforma terciària de Gréixer. És el nucli més poblat del municipi.

L’església parroquial (Santa Maria) és romànica, del començament del segle XII (ampliada el segle següent), de nau única i absis semicircular; i amb un portal esculpit de tècnica molt pobra. Han estat conservats dos frontals d’altar i un retaule gòtic notables.

A All, lloc esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839), tingué lloc el 862 un judici públic presidit pel comte Salomó I de Cerdanya. Esclua, el bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia el patrimoni familiar.

Vora el Segre, dins el terme parroquial d’All, es troba el santuari de Quadres.

Alf -Baixa Cerdanya-

2 Respostes

(Isòvol, Baixa Cerdanya)

Despoblat. Era una antiga parròquia situada a la dreta del Segre, entre les d’All i Olopte, a l’indret de l’actual mas Revetllat, construït el 1593, junt a l’església de Sant Jaume d’Alf, avui desapareguda.

Aguiló, prat d’

Deixa un comentari

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Plana de pasturatge, a Montellà de Cadí, al vessant septentrional del Cadí, damunt la vall de Ridolaina.

Hi passa el camí de Gósol a la Cerdanya pel coll de prat d’Aguiló (més conegut com a pas de Gosolans).

El Centre Excursionista de Catalunya hi construí, el 1927, el refugi Cèsar August Torras.

Age

3 Respostes

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya)

(ort ant: Aja)  Poble (1.170 m alt) de l’antic municipi de Vilallobent. A la vora de la terrassa fluvial superior que domina la confluència de la Llavanera i el Segre i a menys d’un km del límit amb l’Alta Cerdanya, frontera franco-espanyola. Dins el seu antic terme es troba l’important mas Florença.

Guifré I el Pelós féu donació de l’alou d’Age al monestir de Ripoll, el qual hi establí una pabordia.

L’església parroquial de Sant Julià és d’origen romànic, reformada el 1791.

Urús (Baixa Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 17,42 km2, 1.263 m alt, 173 hab (2017)

0baixa_cerdanya(o Grus)  Estès des del Moixeró i la tossa d’Alp fins a la plana, drenat pels torrents de la Valira i de Fontllebrera, afluent del Segre. Gran part del terme és cobert de bosc.

Agricultura de secà: cereals (sègol, blat i civada), prats, farratge i patates; el regadiu és molt minso i s’hi cultiva horta i fruiters. Les grans extensions de prats i pastures afavoreixen l’activitat de la ramaderia (bestiar boví, oví, porcí i equí). Explotació forestal. Activitats derivades de l’estiueig (a la Valira). Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble està situat en una petita eminència, damunt el torrent de la Valira; església parroquial de Sant Climent, del segle XVII, de base romànica.

Dins el terme hi ha, també, la caseria de la Valira i els despoblats de les Ferreres i Vilagrau.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riu de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

7 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 12,34 km2, 1.173 m alt, 93 hab (2017)

0baixa_cerdanya(o Riu de Pendís)  De nova creació en segregar-se el 1997 del de Bellver de Cerdanya. Situat a la Batllia, a l’accès nord del túnel del Cadí, el terme s’estén pels vessants nord-orientals de la serra de Cadí, entre el Moixeró fins a la plataforma terciària de Urús; drenada pel torrent de les Planes, afluent, per l’esquerra, del Segre. El terme és ple de boscos de pì negre, d’avet i de pi roig,

Agricultura de secà (farratges, cereals i patates) i de regadiu, que aprofita els regatges derivats del Segre. Ramaderia (bestiar oví, boví i porcí).

El poble s’assenta a la dreta del torrent de les Planes, al voltant de l’església parroquial dedicada a sant Joan Baptista (construïda el 1011, però restaurada i modificada al segle XVIII), conserva un retaule barroc del 1754.

El terme comprèn també el poble de Canals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Puigcerdà (Baixa Cerdanya)

139 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 18,92 km2, 1.202 m alt, 8.839 hab (2017)

0baixa_cerdanyaSituat a la frontera franco-espanyola, entre les conques de l’Aravó i del Segre, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alta Cerdanya.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates); i al regadiu, possibles gràcies als regatges de la sèquia de Puigcerdà (que embassa l’aigua de l’estany de Puigcerdà), es dediquen a hortalisses, fruiters (peres de Puigcerdà) i, sobretot, prats per a bestiar. La ramaderia té una certa importància, especialment el bestiar boví (amb aprofitament de la llet i productes derivats) i el porcí. El sector industrial és limita als subsectors  alimentaris, de la fusta, de la construcció, de la confecció i del metall. És un important centre turístic (especialment a l’hivern), i compta amb una destacada indústria hotelera i dels serveis. La població ha augmentat prop del 150% d’ençà del 1940.

pobl_puigcerdaLa vila, localitzada sobre el puig Cerdà, és centre comercial d’una àrea que comprèn una vintena de municipis, i tingué una destacada funció fronterera abans de la supressió de la duana franco-espanyola el 1995. Antiga plaça fortificada, conserva restes de les seves muralles i el primitiu aspecte medieval en els seus estrets carrerons (raval de la Baronia). Destaca el campanar gòtic i la bella portalada de marbre (segle XIV) de l’antiga església de Santa Maria (fundada el segle XII); església gòtica de l’antic convent de Sant Domènec amb una blanca portalada de marbre del segle XV; plaça major amb cases renaixentistes i amb l’edifici de l’Ajuntament (segle XV). Llac artificial.

Des del segle XIV fou centre de la vegueria de Puigcerdà i capital efectiva de tota la Cerdanya, i després de la guerra de Successió passà a ésser centre del corregiment de Puigcerdà; el 1812, durant l’ocupació napoleònica, fou cap del departament francès del Segre.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Vilallobent, Ventajola, Rigolisa i Age.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Vedruna

Prullans (Baixa Cerdanya)

10 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 21,21 km2, 1.096 m alt, 224 hab (2017)

0baixa_cerdanyaSituat al límit amb el Baridà, a la Batllia, a la dreta del Segre i accidentat al nord i nord-est pels contraforts meridionals de la serra de l’Esquella i pel serrat de Sant Quintí, on hi ha les coves d’Anes, amb estalactites i estalagmites.

Prats de regadiu per a aprofitament del bestiar boví. Hom també conrea cereals (sobretot blat), patates, farratge, llegums, horta i fruiters. Les indústries antigues han deixat pas a una incipient indústria hotelera i funcions residencials i d’estiueig. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble és enlairat; església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic; el castell de Prullans esdevingué el 1309 centre de la baronia de Prullans.

El municipi comprèn, a més, les ruïnes de l’antic castell de la Bastida (1.630 m alt), el llogaret d’Ardòvol, els veïnats de Sotanut i de la Serra, la masia i antic terme d’Orèn i l’antiga ermita de Santa Anna.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Prats i Sansor (Baixa Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 6,57 km2, 1.124 m alt, 232 hab (2017)

0baixa_cerdanya(o Prats i Sampsor)  Situat a la riba esquerra del Segre, al peu de la Tosa d’Alp, entre la Batllia i la resta de la Cerdanya, al peu de la muntanya inferior del Moixeró. Els antics boscs de roure han estat substituïts en bona part per plantacions de coníferes.

Agricultura amb cereals de secà (blat, ordi, civada i sègol) i farratges. La ramaderia és una important font d’ingressos municipal; bestiar boví i porcí. Al sud de Sansor hi ha unes mines de lignit en explotació. El turisme i la funció residencial hi pren cada cop més rellevància.

El dos nuclis més importants del terme són els pobles de Prats de Cerdanya (format pels nuclis de Capdevila i el Barri), cap del municipi, i el de Sansor; hi ha també el santuari de Sant Salvador de Predanies (segles XI-XII) i la urbanització del Pla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya)

25 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 54,95 km2, 967 m alt, 554 hab (2017)

0baixa_cerdanyaEstès des del vessant septentrional de la serra de Cadí fins a la riba dreta del Segre (límit septentrional), a la subcomarca del Baridà. Es constituí el 1970 per l’annexió dels antics termes de Montellà de Cadí i Villec i Estana. El terreny és accidentat i la superfície forestal ocupa una bona part del terme.

L’economia local es basa en la ramaderia porcina, bovina, ovina i equina, l’explotació forestal i l’agricultura de secà, amb conreus de farratge i cereals.

El poble de Martinet, cap municipal, és un tradicional lloc d’estiueig. L’església parroquial és dedicada a sant Eloi.

El municipi comprèn, a més, la vila de Montellà de Cadí, els pobles de Villec, Estana i Béixec, els antics termes d’Escàs, Ridolaina i Esconsa, l’antic castell de Sanromà, el santuari de la Mare de Déu de Bastanist i l’antic llogaret de Tronxó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques