Arxiu d'etiquetes: Baixa Cerdanya

Béixec

1 Resposta

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Poble (1.310 m alt), damunt l’engorjat del Segre, als contraforts septentrionals de la serra de Cadí, entre la riera de Bastanist i el riu del Quer. Fou senyoria de la comunitat de preveres de Puigcerdà.

L’antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és d’origen romànic amb algun detall gòtic; és esmentat ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.

Formà part del municipi de Villec i Estana fins el 1970, que fou annexat a Martinet.

Beders

2 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Llogaret (1.085 m alt), a l’extrem oriental de la Batllia.

La capella de Santa Cecília de Beders, romànica, dependent de l’antiga parròquia de Coborriu de Bellver, és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839).

Baltarga

7 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.080 m alt), al vessant meridional del serrat de Baltarga (que forma, pel vessant oposat, l’estret d’Isòvol), a un quilòmetre i a l’oest del coll de Saig, límit entre la plana de la Cerdanya i la Batllia de Bellver.

L’església parroquial de Sant Andreu és romànica, amb un absis rodó; la primitiva església fou fundada l’any 890.

Ardòvol

3 Respostes

(Prullans, Baixa Cerdanya)

Llogaret (1.340 m alt), situat enmig de terres regades, als darrers contraforts de la serra de l’Esquella.

Les cases es troben agrupades al voltant de l’església de Sant Climent (consagrada l’any 891 pel bisbe d’Urgell Ingobert). Entre les poques cases disseminades pel terme hi ha la Bastida, antiga força, situada a 1.630 m alt.

Ardòvol és esmentat ja el 839.

Aravó, mas d’

Deixa un comentari

(Bolvir, Baixa Cerdanya)

Masia, dins l’antic terme de Talltorta, situat a l’esquerra del riu d’Aravó, prop de l’aiguabarreig amb el Segre.

En aquest indret hi havia hagut el llogaret de Soler.

Arànser

5 Respostes

(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

(ort. ant: Aransa)  Poble (1.493 m alt) i cap del municipi de Músser i Arànser fins al 1966.

Situat al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de les roques de Sant Marcell (contrafort de la serralada que separa la vall de Lles d’Andorra) i a la dreta del riu d’Arànser (el qual amunt d’Arànser, rep per l’esquerra el torrent dels clots de Setut).

El castell d’Arànser i, al límit amb l’antic terme d’Aristot (Alt Urgell), el castell de Queralt, actualment desapareguts, eren els termes del comtat de Cerdanya.

Àngels de Viliella, els

3 Respostes

(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, damunt el llogaret d’aquest nom, on hi ha les runes de l’antic castell de Lles.

Anes

3 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Antic poble i parròquia, situat a la dreta del Segre, entre Prullans i Talltendre.

De l’antic poble només resta una casa, el mas d’Anes, i els vestigis de l’església parroquial de Sant Mamet, esmentada ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.

Prop del mas hi ha la cova d’Anes, on s’han trobat restes de l’edat del bronze.

All -Baixa Cerdanya-

10 Respostes

(Isòvol, Baixa Cerdanya)

Poble (1.091 m alt), situat a un quilòmetre a la dreta del Segre, a la plataforma terciària de Gréixer. És el nucli més poblat del municipi.

L’església parroquial (Santa Maria) és romànica, del començament del segle XII (ampliada el segle següent), de nau única i absis semicircular; i amb un portal esculpit de tècnica molt pobra. Han estat conservats dos frontals d’altar i un retaule gòtic notables.

A All, lloc esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839), tingué lloc el 862 un judici públic presidit pel comte Salomó I de Cerdanya. Esclua, el bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia el patrimoni familiar.

Vora el Segre, dins el terme parroquial d’All, es troba el santuari de Quadres.

Alf -Baixa Cerdanya-

2 Respostes

(Isòvol, Baixa Cerdanya)

Despoblat. Era una antiga parròquia situada a la dreta del Segre, entre les d’All i Olopte, a l’indret de l’actual mas Revetllat, construït el 1593, junt a l’església de Sant Jaume d’Alf, avui desapareguda.