Arxiu d'etiquetes: Baix Segura

Rafal (Baix Segura)

4 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 1,52 km2, 25 m alt, 4.138 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, que ocupa terrenys quaternaris molt planers de la part esquerra del rebliment deltaic del riu Segura.

El terme és conreat gairebé íntegrament i l’agricultura ocupa el 70% de la població activa. Les terres de conreu, totes de regadiu, per al qual aprofiten l’aigua del riu, a través de les sèquies Arellana i San Bartolomé, donen principalment hortalisses, fruita (melons) i cítrics. Fou important el cultiu de cànem. Àrea comercial d’Oriola. Augment de la població (1.850 h el 1960), lligat al desenvolupament agrari.

El poble és a la vora de la carretera d’Oriola a Almoradí. El lloc se segregà del terme general d’Oriola el segle XVIII i esdevingué centre del marquesat de Rafal. Església parroquial del Roser (segle XVII), restaurada després del terratrèmol del 1829.

Enllaç web: Ajuntament

Pilar de la Foradada, el (Baix Segura)

2 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 77,86 km2, 35 m alt, 21.588 hab (2014)

(cast: El Pilar de la Horadada) Situat al límit amb Múrcia, segregat el 1986 del terme d’Oriola.

L’agricultura és un recurs important en l’economia del terme, basada sobretot en el regadiu (hortalisses i cítrics); el secà, de menor extensió, és destinat principalment a l’ametller. S’hi ha desenvolupat els sectors de la construcció i dels serveis, relacionats amb el turisme, les urbanitzacions (la Torre de la Foradada) i les segones residències. Àrea comercial d’Oriola.

El poble és a 25 km de la costa (punta de la Foradada); l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Pilar, el terratrèmol del 1829 enderrocà el campanar, que fou refet poc després, però tornà a caure; l’església fou reformada el 1899.

Oriola (Baix Segura)

182 Respostes

Municipi i capital comarcal del Baix Segura (País Valencià): 365,44 km2, 23 m alt, 83.417 hab (2014)

(cast: Orihuela) Està situat al sector occidental de la comarca, de la qual comprèn quasi la meitat. El terme, constituït per la vall del Segura, és pla, i només és accidentat al nord per la serra d’Oriola i al sud per la d’Escalona; el territori s’estén fins a la Mediterrània, on presenta una costa alta i rocosa en els seus 15 km de longitud.

La riquesa és bàsicament l’agricultura, centrada en la rica horta del Segura, que n’aprofita les aigües mitjançant un sistema de sèquies. El regadiu és dedica al conreu d’hortalisses i de tarongers; també s’hi conreen altres arbres fruiters i alfals. Al secà es conreen oliveres, ametllers i garrofers. Té també una certa importància la ramaderia de llana. Avicultura. L’activitat industrial va estretament lligada a l’agricultura: indústries alimentàries (de conserves) i d’embalatges, i indústria tèxtil. És centre de la subàrea comercial, dependent de Múrcia,

LA CIUTAT.- És al peu de la serra d’Oriola, coronat per les restes de l’antic castell d’Oriola. Conserva nombrosos monuments, com la catedral, començada al segle XIV, quan era col·legiata (bisbat d’Oriola), l’església de Santiago, el col·legi de Sant Domènec, l’antiga Universitat d’Oriola (construïda en 1522-1688), el palau del marquès de Rafal, etc.

HISTÒRIA.- Durant l’època visigòtica fou cap d’un dels vuit ducats en què Leovigild dividí la Península. En temps de la invasió sarraïna era governada pel duc Teodomir, que convertí el comtat en un petit regne gòtic i es mantingué sobirà durant 60 anys (cora de Tudmir). Quan formava part del regne de Múrcia fou conquerida i repoblada per Jaume I el Conqueridor, el qual la cedí a Castella. Jaume II el Just la recuperà (1304) per a la corona catalano-aragonesa. Durant les guerres amb Castella de Pere III el Cerimoniós fou assetjada i presa per Pere el Cruel. Dins el regne de València, en l’etapa foral, s’administrà amb força autonomia, i fou capital de la governació d’Oriola. Durant les Germanies tingué lloc la batalla d’Oriola.

El municipi comprèn, a més, els pobles de La Aparecida, Arneva, la Campaneta, Molins, El Mudamiento, Torremendo, Sant Bartomeu d’Almisdrà i La Marquesa, el llogaret de Rabat, les caseries de Correnties, Almoravit, Barba-roja, Bonança, Raiguero de Bonança, Escorratell, El Molino de la Ciudad, Sant Onofre, Masquefa, el Ramblar, Las Norias, les parròquies de la Matança, la Murada i Urchillo i el monestir de la Penitència.

Enllaç web: Ajuntament

Benimira -Baix Segura-

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura)

Antic territori, situat al nord de la ciutat, que comprenia el camp de la Matança.

La senyoria pertangué als Rocamora des dels temps de Jaume II el Just.

Benferrejo

Deixa un comentari

(Granja de Rocamora, Baix Segura)

Enclavament, entre els termes de Callosa de Segura, d’Oriola i de Benferri, a l’esquerra de la rambla de Redovà.

Montesinos, Los (Baix Segura)

2 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 15,05 km2, 7 m alt, 4.966 hab (2014)

A la zona de parla castellana del País Valencià. El terme comprèn l’antic enclavament del municipi d’Almoradí (del qual fou segregat el 1990), separat de la part principal pel terme d’Algorfa.

Va sorgir modernament gràcies a l’expansió de l’agricultura de regadiu (cítrics i hortalisses), establerta en aquesta zona contigua a les salines de Torrevella, alimentada pel canal de Los Riegos de Levante. Té una important indústria agroalimentària, així com de fabricació de materials per a la construcció, fusteria i estructures metàl·liques i conserves de peix. També és important el turisme. Àrea comercial d’Oriola.

A la vila destaca l’església parroquial dedicada al Pilar, construïda el 1886.

Dins el terme hi han diverses construccions del segle XVIII per a la conservació de l’aigua (partida de La Marquesa).

Enllaç web: Ajuntament

Guardamar del Segura (Baix Segura)

16 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 35,58 km2, 25 m alt, 15.599 hab (2014)

(o Guardamar) Situat al litoral, al delta del Segura. La plantació de pins, eucaliptus i palmeres, iniciada el 1900, ha atorgat al terme un dels seus millors atractius.

La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme, que ha donat un nou impuls a la població i ha canviat la fesomia del terme. L’agricultura, però, dominada pel regadiu, es manté encara com a activitat important, la pesca, en canvi, ha esdevingut una activitat secundària.

La vila, d’origen islàmic, enfilada en un coster, va ésser destruïda per un terratrèmol el 1829 i construïda de nou, més avall, en forma de quadrícula.

És la població més meridional de llengua catalana.

Enllaç web: Ajuntament

Granja de Rocamora (Baix Segura)

4 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 7,17 km2, 17 m alt, 2.417 hab (2014)

Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la plana immediata dels aiguamolls litorals dels rius Segura i Vinalopó, al nord d’Oriola. El petit terme té una horitzontalitat només trencada per El Cabezo de las Fuentes.

Gairebé tot el terme és conreat, amb gran predomini del regadiu (cotó, cànem, carxofes, patates i cereals), mitjançant aigua provinent de les sèquies tradicionals i dels canals de Regs de Llevant; al secà s’hi cultiven oliveres. Ramaderia porcina. Àrea comercial de Múrcia. Part de la població activa treballà a les indústries dels municipis veïns.

El poble és al nord de Coix; l’església parroquial és dedicada a sant Pere.

Dins el terme hi ha el llogaret d’El Monescillo. La senyoria fou dels Rocamora, als quals fou concedit el comtat de la Granja.

Enllaç web: Ajuntament

Formentera del Segura (Baix Segura)

5 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 4,33 km2, 6 m alt, 4.211 hab (2014)

A la zona de parla castellana del País Valencià, a la plana deltaica del Segura. El terreny, molt reduït, és pla, argilenc i molt conreat, regat per les sèquies Nova de Formentera i de Los Palacios, derivades del riu Segura, i per diversos assarbs que el travessen.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu; els cultius dominants són els productes d’horta i, en menor quantitat, els cítrics, una part dels quals són regats per sínies d’arrel islàmica. La ramaderia (cria de porcs), l’avicultura, l’apicultura i una petita indústria alimentària (conserves vegetals) completen l’oferta econòmica. Àrea comercial d’EElx (Baix Vinalopó).

El poble va haver d’ésser reconstruït després del terratrèmol del 1829; l’església parroquial és dedicada a santa Maria, i s’independitzà de la de Guardamar el 1693.

El terme comprèn també el nucli de la sèquia de Los Palacios.

Dolores (Baix Segura)

11 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 18,7 km2, 4 m alt, 7.237 hab (2014)

(ant: La Virgen de los Dolores o Los Dolores) Situat a la plana al·luvial del delta del Segura, a la vora esquerra, amb sectors deprimits que antigament foren aiguamolls, a la zona de parla castellana del País Valencià.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, que ocupa gairebé la totalitat de la superfície del terme, aprofitant diverses sèquies que faciliten el drenatge d’una plana al·luvial amb molt poca pendent; s’hi conreen hortalisses, cereals, cotó i patates, complementada amb algunes activitats industrials. Hi ha ramaderia bovina i ovina. Àrea comercial d’Oriola.

La vila és coneguda popularment per La Majada, traçada a cordill, ha seguit en general les línies originàries. Sorgí el 1732 com a cap de les Pies Fundacions.

El terme comprèn, entre d’altres, les caseries de Mayayo i la Florida.

Enllaç web: Ajuntament