Arxiu d'etiquetes: Baix Maestrat

Sant Rafel del Riu (Baix Maestrat)

2 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 21,15 km2, 360 m alt, 502 hab (2015)

(o Sant Rafel del Maestrat) Situat al sector septentrional de la comarca, a la dreta del riu de la Sènia (límit septentrional amb el Montsià).

El terreny és pla i aprofitat en una gran part per l’agricultura de secà, on predominen els conreus d’olivera; hi ha poques terres de regadiu. Totes les terres són treballades en règim d’explotació directa. Escassa activitat industrial (derivats de l’agricultura). Àrea comercial de Vinaròs.

El poble és situat a l’extrem nord del terme, a la vora dreta del riu de la Sénia. L’existència del terme procedeix de l’expansió agrària i demogràfica del segle XVIII.

Fins al tercer decenni del segle XX pertangué al municipi de Traiguera.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat)

35 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 64,62 km2, 325 m alt, 1.995 hab (2015)

Situat en el sector occidental de la comarca, entre la serra de Vall d’Àngel i drenat per la rambla de Cervera al nord i per diversos barrancs al sud (Benifarquell, Coma). El sector central del terme és relativament pla (pla de Sant Mateu) i és drenat pel barranc de Sant Mateu, afluent dretà de la rambla de les Coves.

Predomina el secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són l’olivera i els cereals, seguits de la vinya i els ametllers. El regadiu produeix llegums i fruiters. Ramaderia (bestiar oví i cabrum) i aviram. Indústria de mobles i tèxtil. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és situada a la plana. Església parroquial de Sant Mateu (segle XIII), amb un notable portal romànic amb capitells esculpits, encara que la nau és gòtica; conserva una gran creu processional del 1397, el reliquiari dit de Madona Galina (1424) i diverses altres obres.

El terme comprèn el santuari dels Àngels, patrona de la vila, i la torre del Palomar.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Jordi del Maestrat (Baix Maestrat)

5 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 36,5 km2, 175 m alt, 1.020 hab (2015)

(o Sant Jordi) Situat al sector septentrional de la comarca, al límit amb el Montsià, entre els colls de Càlig i de la Bassota, és drenat pel riu de la Sénia, al nord, i pel Cérvol, al sud. El terme és allargassat, amb el sector meridional més elevat. Les aigües són drenades directament cap a la mar.

Una cinquena part del territori és de muntanya improductiva. La resta correspon a l’agricultura de secà; amb predomini tradicional de l’olivera, acompanyada dels garrofers, els ametllers i la vinya. La terra és molt repartida i és treballada quasi tota en explotació directa. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila, d’origen àrab (mas d’Estellers), és situada sobre un petit turó, a la part més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella.

Enllaç web: Ajuntament

Salzadella, la (Baix Maestrat)

6 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 49,88 km2, 339 m alt, 762 hab (2015)

(o Salzedella, o Salsadella) Situat en un terreny muntanyós (serres de Vall d’Àngel i Talaies d’Alcalà), a les ribes de la rambla de Sant Mateu, formant part de l’antiga Batllia Major, al límit amb l’Alt Maestrat.

Es conrea gran part de la superfície total del municipi; els conreus més estesos són l’olivera, seguida dels cereals, la vinya, els fruiters de secà i els ametllers. Ramaderia ovina, que ha anat perdent importància davant el bestiar porcí. Indústria artesanal (espardenyeries i derivats de l’agricultura). Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila és a la plana; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Hi ha encara diversos masos habitats dins el terme, la caseria de la Teulera i les ermites de Sant Antoni i de Sant Josep.

Enllaç web: Ajuntament

Rossell (Baix Maestrat)

10 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 74,9 km2, 504 m alt, 1.020 hab (2015)

Situat al límit amb Catalunya, a la dreta del riu de la Sénia (límit nord-oriental), drenat a més pel riu Cérvol i els seus afluents, el barranc de Rossell i el de la Cova Alta, i accidentat pels contraforts orientals de les muntanyes de la Tinença de Benifassà.

L’agricultura és majoritàriament de secà (oliveres sobretot, a més d’ametllers, cereals i vinya); hi ha unes poques hectàrees de regadiu (hortalisses). La ramaderia ovina i l’avicultura tenen una importància secundària. Indústria del paper i del moble. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila (rossellans) és a l’esquerra de la riera de Rossell; l’església parroquial és dedicada als sants Joans. El 1971 li fou agregat el terme de Bel.

El municipi comprèn, també, l’antic molí i fàbrica de Malany i el llogaret de les Cases del Riu.

Enllaç web: Ajuntament

Boixar, el

2 Respostes

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Poble, havia pertangut a la jurisdicció del monestir de Benifassà. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.

Molt afectat per l’èxode rural, fou municipi fins a l’any 1977.

Pobla de Benifassà, la (Baix Maestrat)

16 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 136,18 km2, 705 m alt, 226 hab (2014)

Situat a la Tinença de Benifassà, a l’alta conca del riu de la Sénia (o riu de la Pobla) i a la dreta de l’embassament d’Ulldecona. El sector de Malagraner i del Molí de l’Abat és separat del sector principal per l’antic terme del Bellestar de la Tinença i correspon a les antigues propietats directes del monestir de Benifassà. L’any 1977 li foren annexats els termes de Bellestar de la Tinença, el Boixar, Coratxà i Fredes.

El territori és molt accidentat, i només una petita part del terme és conreada per agricultura de secà (ametllers). Àrea comercial de la Sénia. Perd població.

El poble és el nucli més important de la Tinença de Benifassà i concentra el 90% de la seva població; església parroquial de Sant Pere.

Al terme hi ha, a més, el monestir de Benifassà i les ruïnes del castell de Benifassà.

Enllaç web: Ajuntament

Peníscola (Baix Maestrat)

34 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 78,97 km2, 46 m alt, 7.457 hab (2014)

(cast: Peñíscola) Situat al litoral, al sector sud de la plana de Vinaròs, accidentat per la serra d’Irta, que forma, dins la mar, el penyal de Peníscola, al sud del terme, ocasionant una costa alta i rocosa, mentre al nord la costa és baixa i sorrenca. De nord a sud hi ha una sèrie de barrancs, com els Pitxells, Sant Antoni, Volant, Moles i Irta, que desemboquen a la mar. La meitat del territori és ocupat per muntanya improductiva.

L’agricultura de secà és formada per conreus de ametllers, vinya, cereals i oliveres; el regadiu és ocupat per hortalisses i arbres fruiters. La pesca és també una activitat important. Les platges i el pintoresquisme del nucli, així com la seva situació, fan de la ciutat un centre turístic i d’estiueig, factors que han fet desenvolupar les indústries hotelera, de la construcció i dels serveis. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La ciutat s’ha eixamplat modernament per l’istme i s’escampa costa endins, prolongada per les urbanitzacions. L’antic nucli urbà bastit sobre el penyal, és voltat de muralles, perfectament conservades, que denoten un ús militar fins a la fi del segle XIX; es conserven diverses cases senyorials, la casa de la ciutat fou reconstruïda al segle XVIII; església parroquial de la Mare de Déu dels Socors (gòtica-barroca); hi ha també l’església de Santa Anna i el santuari de l’Ermitana.

El castell de Peníscola, que ja existia en època islàmica, fou edificat pels templers i fou la residència i estudi papal en l’època que hi residí el papa Benet XIII fins a la seva mort (1422). Esdevingué centre de la governació de Peníscola.

El municipi comprèn, a més, els quarts d’Irta, de Poatx, de la Redonda i la caseria del Port Blau.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Banda de Música

Benifassà, Tinença de *

Deixa un comentari

(Baix Maestrat)

Veure> la Tinença de Benifassà  (subcomarca).

Benifassà, monestir de

24 Respostes

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Antiga abadia cistercenca (Santa Maria de Benifassà), al centre de la Tinença de Benifassà, fundada el 1233 com a filial de Poblet. Té l’origen en la donació que féu Pere I el Catòlic (1208) del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem (IV) de Cervera, més tard monjo de Poblet.

El 1233 Jaume I el Conqueridor confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial. Dos anys més tard començaren les obres del Reial Monestir de Nostra Senyora de Benifassà. Jaume I féu diverses donacions a l’abadia, a més dels privilegis inherents a la jurisdicció feudal, i a poc a poc foren adquirides possessions més bones. L’abat era senyor dels set pobles de la Tinença.

El 1707 la major part de la comunitat, regida per Gregori Oliver de Boteller, austriacista, hagué de fugir davant l’arribada de les tropes borbòniques, i l’abadia fou saquejada. En la primera guerra carlina, serví de presó als soldats liberals capturats pels carlins.

Desamortitzat el 1835 desaparegué definitivament. Després, el monestir fou restaurat, i l’any 1968 tornà a instal·lar-s’hi una comunitat de monges cartoixanes.

Al voltant dels claustre, obra del segle XIV, hi ha l’aula capitular, el refectori i l’església, iniciada el 1264 i acabada el 1276. Entre les construccions exteriors destaquen la porta reial, el palau antic de l’abat i el palau modern, obra del segle XVII, a més del dormitori antic dels monjos i el celler.