(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Platja, entre el poble d’Alcossebre i la platja de la Romana.
És un important centre d’estiueig.
Carregador, platja del
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Baix Maestrat
Carrascal, el -Baix Maestrat-
Llogaret gairebé despoblat, a 1 km de la vila.
Hi ha una antiga torre fortificada.
Capicorb
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Caseriu, a la dreta de la desembocadura del riu Segarra.
Situat vora l’antiga torre de Capicorb, de defensa, i de l’antic estany de Capicorb, gairebé dessecat.
Xert (Baix Maestrat)
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 82,47 km2, 446 m alt, 819 hab (2014)
(cast: Chert) Situat a les ribes de la rambla de Cervera, al límit amb els Ports. El 65% de la superfície és de muntanya improductiva, amb pinedes i alzinars.
Agricultura amb conreus bàsicament de secà (oliveres, cereals, ametllers i vinya). Ramaderia de llana i avicultura. Petita indústria. Àrea comercial de Vinaròs. Població en descens.
La vila és situada a la dreta del barranc de la Font; l’església parroquial de l’Assumpció, de base gòtica, presideix el nucli antic; també es conserva l’antic palau dels comtes de Pestagua. Hi ha restes de poblament ibèric a la mola del Murar (o mola Murada).
El municipi inclou, a més, el despoblat de la Barcella i la caseria d’Enroig.
Enllaç web: Ajuntament
Vinaròs (Baix Maestrat)
Municipi i capital comarcal del Baix Maestrat (País Valencià): 95,5 km2, 6 m alt, 28.337 hab (2014)
(ant: Vinalaròs, cast: Vinaroz) Situat al litoral, al límit amb el Montsià. La plana de Vinaròs limita amb la serra d’Irta, pel sud, i és separada del delta de l’Ebre per la serra de Montsià, constitueix una plana formada pels al·luvions dels rius Sénia i Cérvol i les rambles Seca i d’Alcalà.
Es conrea gran part del terme; els conreus més estesos són: ametllers, oliveres, cereals i vinya (secà); i tarongers i hortalisses (regadiu). Ramaderia porcina, bovina i ovina; avicultura. Port comercial i de pesca. Pedreres de calcària. Indústria alimentària i de fabricació de materials per a la construcció. Centre d’estiueig i turisme. Centre comercial. Població en ascens.
La ciutat és situada arran mateix de la mar; hi ha el recinte de la vila medieval (del segle XIII, completat i emmurallat el XIV), al segle XVIII es produí l’eixamplament més important, cap al sud, cap a ponent i cap al nord, amb l’aparició de nous barris, i al segle XX hi hagué l’expansió més moderna, cap al sud, al voltant del port (obra realitzada entre el 1851 i el 1875). L’església parroquial de l’Assumpció fou construïda entre el 1586 i 1594; convent de Sant Agustí (segle XVI) i Sant Francesc (1643).
Dins el terme, santuari de Sant Sebastià i de la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de la ciutat.
El 1359 els templers hi establiren la comanda de Vinaròs, i al desembre de 1411 s’hi reuní el parlament de Vinaròs.
Enllaços web: Ajuntament – Vinaròs News
Canes, serra d’en
Alineació muntanyosa (715 m alt), que forma part de les Talaies d’Alcalà, termenal dels municipis de Alcalà de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polpís.
Traiguera (Baix Maestrat)
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 59,8 km2, 271 m alt, 1.531 hab (2014)
Situat al nord de la comarca, a les vores dels rius Cérvol i la Sénia, accidentat al sud per les muntanyes de la Bassota.
L’economia és basa en l’agricultura, que és principalment de secà; els conreus més estesos són els d’oliveres, seguit pels garrofers i els ametllers. El regadiu aprofita aigua de pous i produeix hortalisses i cítrics. Ramaderia ovina i porcina. Explotació de jaciments d’argiles. Petita indústria. Àrea comercial de Vinaròs.
La vila és situada al peu del turó del Solà; església parroquial de Santa Maria (segles XVI-XVII), conserva importants peces d’orfebreria; hi ha diversos edificis gòtics i renaixentistes.
Dins el terme hi ha el santuari de la Font de la Salut i el despoblat del Carrascal. El 1411 s’hi celebrà el parlament de Traiguera.
Enllaç web: Ajuntament
Santa Magdalena de Polpís (Baix Maestrat)
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 66,55 km2, 123 m alt, 810 hab (2015)
(o de Pulpis) Situat als vessants de les talaies de la vall de la rambla d’Alcalà, accidentat a est per la serra d’Irta. La meitat del terme és territori improductiu, al sector muntanyòs, és ocupat per bosc i matollar.
Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els de garrofers i d’oliveres, seguits de fruiters de secà i els cereals. Bestiar de llana, avicultura. Indústria (proximitat de Benicarló i Peníscola). Pedreres. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
El poble és a la dreta de la rambla d’Alcalà, al peu del turó on hi ha les restes de l’antic castell de Polpís. L’església parroquial és de la segona meitat del segle XIX.
El terme comprèn també el barri de l’Estació.
Enllaç web: Ajuntament
Sant Rafel del Riu (Baix Maestrat)
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 21,15 km2, 360 m alt, 502 hab (2015)
(o Sant Rafel del Maestrat) Situat al sector septentrional de la comarca, a la dreta del riu de la Sènia (límit septentrional amb el Montsià).
El terreny és pla i aprofitat en una gran part per l’agricultura de secà, on predominen els conreus d’olivera; hi ha poques terres de regadiu. Totes les terres són treballades en règim d’explotació directa. Escassa activitat industrial (derivats de l’agricultura). Àrea comercial de Vinaròs.
El poble és situat a l’extrem nord del terme, a la vora dreta del riu de la Sénia. L’existència del terme procedeix de l’expansió agrària i demogràfica del segle XVIII.
Fins al tercer decenni del segle XX pertangué al municipi de Traiguera.
Enllaç web: Ajuntament
Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat)
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 64,62 km2, 325 m alt, 1.995 hab (2015)
Situat en el sector occidental de la comarca, entre la serra de Vall d’Àngel i drenat per la rambla de Cervera al nord i per diversos barrancs al sud (Benifarquell, Coma). El sector central del terme és relativament pla (pla de Sant Mateu) i és drenat pel barranc de Sant Mateu, afluent dretà de la rambla de les Coves.
Predomina el secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són l’olivera i els cereals, seguits de la vinya i els ametllers. El regadiu produeix llegums i fruiters. Ramaderia (bestiar oví i cabrum) i aviram. Indústria de mobles i tèxtil. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila és situada a la plana. Església parroquial de Sant Mateu (segle XIII), amb un notable portal romànic amb capitells esculpits, encara que la nau és gòtica; conserva una gran creu processional del 1397, el reliquiari dit de Madona Galina (1424) i diverses altres obres.
El terme comprèn el santuari dels Àngels, patrona de la vila, i la torre del Palomar.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 