Arxiu d'etiquetes: Baix Llobregat

Miranda, la -Baix Llobregat-

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri de la ciutat, situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, entre la Ciutat Diagonal i el terme de Sant Just Desvern (dins el qual ha crescut posteriorment).

Té l’origen en una urbanització del tipus ciutat-jardí promoguda el 1934 per iniciativa privada; el 1950 tenia prop d’un centenar de torres.

S’ha anat deteriorant i s’ha convertit, en part, en barri residencial obrer (hi ha algunes barraques, també).

L’autopista de Barcelona a Molins de Rei l’ha aïllat del centre urbà.

Miralles, monestir de

(Castellví de Rosanes, Baix Llobregat)

(o la Casa de Déu)  Antic convent augustinià, situat a l’antiga quadra de Miralles, a la dreta de l’Anoia, a l’oest del poble.

Havia estat fundat a Sant Pere de la Gornal el 1410, però fou traslladat a l’actual indret el 1414; la comunitat s’instal·là a l’antic casal dels cavallers Miralles i amplià l’església gòtica que hi havia al costat (ampliada novament i renovada el 1774).

Hi residí fins al 1835; la majoria dels religiosos eren vells i malalts que feien vida retirada i contemplativa.

Actualment el convent, de propietat particular, és destinat en part a colònies.

Millars -Baix Llobregat-

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Antic barri, situat a l’est del centre urbà, entre la línia del ferrocarril de la RENFE i el barri de l’Almeda.

És format per un conjunt de cases de planta baixa i les cases de la colònia Rosés.

Hi ha un salt d’aigua del canal de la Infanta.

Ha restat englobat en els plans parcials de Millars i de l’Almeda (1975-78).

Mercader (Baix Llobregat)

Mercader -Baix Llobregat-

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Antic sector, situat a l’est del nucli urbà, entre les línies de ferrocarril de la RENFE i dels Ferrocarrils Catalans, prop del barri de l’Almeda.

Li donà nom la torre o palau Mercader, antiga residència dels comtes de Bell-lloc, seu de la fundació Bell-lloc-Pozzali, actualment patrimoni de l’ajuntament de Cornellà.

El palau i el parc -d’unes 11 ha- han estat oberts al públic el 1975.

Mas Riera

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri de la ciutat, conegut popularment amb el nom de Tam-tam, situat vora el Llobregat i afectat per les periòdiques inundacions d’aquest riu.

Fou urbanitzat a partir del 1922, i inicialment fou destinat a cases d’habitació temporal per a actors de teatre.

El travessen la línia dels Ferrocarrils Catalans (sense pas a nivell) i un branc, descobert, del canal de la Infanta.

Marianao (barri de Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

Marianao

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri residencial, perifèric, situat al nord-oest del nucli urbà, a continuació de l’eixample.

Fou urbanitzat durant els anys 1950 entorn d’una residència del marquès de Marianao; el jardí, modernista, ha estat convertit en parc públic.

Magarola, riera de

(Anoia / Baix Llobregat)

(o de Pierola)  Afluent dretà del Llobregat.

Neix al coll de Bruc (627 m alt). Drena els termes del Bruc i de Hostalets de Pierola, forma el límit entre els d’Abrera i d’Esparreguera i desemboca aigua avall del Rebato.

Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l’esquerra la de l’Alfàbrega i el torrent Mal.

Madrona -Baix Llobregat-

(el Papiol, Baix Llobregat)

Antic nom del terme. Al vessant meridional del puig Madrona (336 m alt), un dels contraforts septentrionals de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès.

Hi ha l’església romànica de Sant Pere de Madrona (primitivament, Santa Eulàlia de Madrona), amb tres absis, que fou la parroquial del Papiol fins al 1315, convertida el segle XVIII en santuari de la Salut del Puig Madrona.

Llobregat, reserva natural del delta del

(el Prat de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat)

Zona humida deltaica, situada a la dreta del Llobregat. Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes.

llobregat_reserva2Aquesta àrea és considerada la tercera gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls.

L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector de la Ricarda-ca l’Arana (111 ha) i el del Remolar-Filipines (177 ha). L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’especial protecció per als ocells d’acord amb la directriu europea 79/409 de 1979.

Els projectes d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i del desviament del tram final del curs del Llobregat podrien afectar part de les reserves esmentades.

Llobregat, pla del

(Baix Llobregat)

Sector planer de la comarca que presenta una solució de continuïtat amb el pla de Barcelona edificat (és a dir, sense Cornellà de Llobregat ni Sant Joan Despí).

Consta, per tant, de dues parts: la vall baixa, conjunt de terrasses aigua avall de Martorell, i el delta dret, que comença a Sant Boi.

Els dipòsits de peu de muntanya fan la transició lateral entre aquests dos sectors al·luvials i la Serralada Litoral herciniana (vall) i el pla de Barcelona i el massís de Garraf (delta).