Arxiu d'etiquetes: Baix Llobregat (hist)

la Ciutat de Repòs i de Vacances

Ciutat de Repòs i de Vacances, la

6 Respostes

(Baix Llobregat, 1931 – 1936)

Projecte del GATCPAC per tal de bastir una ciutat d’esbargiment a la zona costanera de Viladecans, Gavà i Castelldefels. Tingué ressò internacional, i el congrés d’Atenes del CIRPAC (1934) incorporà els seus principis.

Preveia cinc zones: de banys, esports i cinema a l’aire lliure; d’habitatges mínims per a cap de setmana, amb espais per a càmping, pavellons escolars; de residència (hotels, cases de vacances, colònies escolars); de cures de repòs (hotels, sanatoris); de conreu, comuna a les anteriors.

La cooperativa formada per a realitzar el projecte era patrocinada per la Generalitat i nombroses entitats catalanes.

Les obres foren iniciades amb la dessecació dels aiguamolls i la prolongació de la Gran Via, però la guerra civil truncà el projecte.

Cervelló, baronia de

8 Respostes

(Baix Llobregat, segle X – )

Jurisdicció feudal que comprenia els termes de Cervelló, la Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Oleseta, a la marca del Penedès.

Té l’origen en el castell termenal de Cervelló, que fou venut el 992 per Ramon Borrell i Ermengol, fills del comte Borrell II de Barcelona, a Bonfill, senyor del castell de Masquefa; els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló i posseïren la baronia fins el 1297, que Guerau (VII) de Cervelló la vengué al rei Jaume II el Just per 130.000 sous barcelonesos. Passà a la casa comtal de Pallars.

El 1374 Roger de Comenge, vescomte de Bruniquel, fill i hereu d’Elionor de Pallars, la vengué a la reina Elionor de Sicília. Restà en poder de la corona fins que fou adquirida per la ciutat de Barcelona el 1390.

El 1411, però, la baronia fou adquirida pels Ballester, cognomenats Bellera per matrimoni, i passà a llurs successors, els Luna (1520), als Ansa (vers 1588), als Ivorra (vers 1596), als Copons (començament del segle XVIII), als Pinós (vers 1793) i als Sarriera (1857).