Congost de l’Ebre, límit entre la comarca i la petita conca de Móra, a la Ribera d’Ebre.
És obert en l’erecció de calcàries mesozoiques que oposa a l’Ebre el braç de la Serralada Pre-litoral més pròxim a la costa (els contraforts dels ports de Beseit, a la dreta, i la serra de Cardó, a l’esquerra).
És anomenat també congost de Benifallet.
Estany o albufera, a la costa septentrional del delta de l’Ebre entre la gola de Llevant i la bassa de l’Estella.
(Beseit, Matarranya / la Sénia, Montsià / Tortosa, Baix Ebre)
Serra (1.236 m alt) dels ports de Beseit, a la dreta del Matarranya, l’extrem oriental de la qual és termenal dels tres municipis.
Indret, a la vora dreta de l’Ebre, on s’aturaven les embarcacions que feien el servei dels pobles del Delta, per a deixar els passatgers de Sant Jaume d’Enveja.
Explotació agrària comunal. Establerta durant la dominació musulmana i administrada pels governadors de Tortosa.
Després de la conquesta cristiana passà al monestir de Santes Creus (ja la posseïa el 1156), el qual la vengué a Pere de Prats el 1339.
(l’Ametlla de Mar / el Perelló, Baix Ebre)
Cala de la costa, entre els dos municipis, al sud de la punta de l’Àliga, on es troba l’antiga torre de l’Àliga.
Antic barri de la ciutat. Esdevingué una de les quatre parròquies en què fou dividida després de la conquesta, el 1148.
Al començament del segle XVII aquesta parròquia fou incorporada a la de Santa Maria.
Territori desert, proper a la costa, a l’extrem septentrional de l’antic terme general de Tortosa, al sud del coll de Balaguer.
Vora el mar, a la cala de Sant Jordi, hi ha les restes de l’antic castell de Sant Jordi d’Alfama, nucli de l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama.
(o bassa de les Alfacades) Estany o albufera, a la dreta de la gola de Migjorn.
Despoblat, situat prop de la carena que limita la vall de l’Ebre per l’est, entre el coll de l’Alba i la serra del Boix.
El segle XIV era habitat per 7 famílies i pertanyia a la ciutat de Tortosa.
Dades dels Països Catalans 