(Reus, Baix Camp / Salou, Tarragonès)
Projecte de canal de navegació que hauria unit el nucli de Reus amb el port de Salou. Projectat a l’inici del segle XIX.
Els comerciants reusencs cobriren la subscripció oberta molt ràpidament i s’iniciaren els treballs, que per raons tècniques (un error de nivell en els càlculs) foren deturats el 1803.
Abans de poder-los reprendre, la guerra del Francès desbaratà el projecte, que ja no fou continuat.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1843 a Joan Prim i Prats.
Després a passat als Muntadas-Prim.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Despoblat (319 m alt), al nord del poble, al vessant occidental de la mola de Remullà (589 m alt), punt culminant de la serra de Santa Marina, termenal dels municipis de Pratdip i de Vandellòs.
(Reus, Baix Camp)
Barri residencial de la ciutat, als afores de la ciutat, prop de la carretera de Montblanc.
Es formà el primer terç del segle XX com a grup de xalets de famílies menestrals.
Santuari (786 m alt) (la Mare de Déu de Puigcerver), al vessant oriental del puig Cerver (835 m alt), al límit amb el terme de Riudecols, amb el qual hi ha hagut certa rivalitat, per això s’organitzen dos aplecs en dies diferents.
Compost per un conjunt d’edificacions construïdes al llarg del temps (a partir del 1243); l’estructura actual és dels segles XVI al XVIII.
(Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà / Priorat)
Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral, que s’estén en direcció nord-est – sud-oest.
Als seus vessants neix el Francolí, al qual aflueixen les aigües de la banda oriental (riu Brugent); les de la part occidental (Montsant, Siurana) s’escolen cap a l’Ebre.
Són constituïdes per una cobertora de conglomerats, que cobreix el basament paleozoic corresponent al sòcol de la Depressió Central, elevat per intenses pressions; els materials antics del subsòl hi afloren a través de la calcàries mesozoiques a causa de l’erosió.
La massa forestal és escassa, a conseqüència de la duresa del rocam. Hi ha conreus mediterranis de secà: vinya, oliveres, ametllers, i també castanyers.
L’altitud màxima és de 1.201 m al tossal de la Baltasana.
Hi ha un projecte per declarar-ho Parc Natural.
Enllaç: Muntanyes de Prades
(Cambrils, Baix Camp)
Barri marítim de la vila, situat a l’esquerra de la desembocadura de la riera d’Alforja, a 1 km del nucli principal, amb el qual està unit per les noves edificacions.
El petit port pescador (i actualment també esportiu) fou refet i ampliat els anys 1930; hi ha també un alfòndec per al peix.
El port ha esdevingut el nucli del municipi més afectat pel boom turístic (els hotels, apartaments i urbanitzacions segueixen la línia de platja de Vilafortuny, fins a Salou, i la de l’oest, fins a Mont-roig).
Església parroquial de sant Pere.
Centre esportiu (piscina i camp d’esports) del Club Natació Reus Ploms, situat a la carretera de Tarragona.
Les obres foren iniciades el 1931.
(Mont-roig, Baix Camp)
(o Miami Platja) Urbanització turística, situada a la platja, a la cala Figuera.
A partir del boom turístic dels anys 1960 hom hi bastí bon nombre d’apartaments i xalets. Hi ha càmpings.
Cim (1.023 m alt) dels Motllats, a l’extrem septentrional de l’altiplà, limitat en bona part per una cinglera que domina la vall del riu Brugent.
El seu color és format pels líquens que la poblen, i quant és il·luminada pels darrers raigs del sol encara l’envermelleixen més.
Dades dels Països Catalans 