(Palma de Mallorca, 1883 – 1961)
Autora teatral. Conreà el teatre regional que popularitzà la companyia de Cristina Valls.
Entre els seus títols cal esmentar Dos diàlegs (1935), Esperant el metge (1936) i El rebeneit (1936). Altres obres seves són Coverbos de dones i Maçoneries.
(València, 1825 – 1878)
Actor i autor de teatre. Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre.
Escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics.
Fou el pare de:
(Millars, Rosselló, 17 desembre 1931 – )
Escriptor teatral. Seguint l’estela marcada per Pere Guisset, escriví obres de caràcter popular i costumista, però amb un marcat esperit crític i de denúncia de l’espoliació del país, que han tingut èxit arreu de Catalunya Nord.
Ha estrenat El vi de l’Auton (1977), Vinçà (1978) i Tresserres (1979), publicada a “Sant Joan i Barres” (1979). Després va fer incursions en la novel·la, en francès, amb Les scorpions de Corbera (1980) i L’homme de Cosprons (1982).
(Oriola, Baix Segura, 1878 – Alacant, 1944)
Escriptor. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques.
És autor de moltes obres teatrals, com les comèdies Las golondrinas claras, El memoralista (1918) i Los dos crepúsculos, i sarsueles, sainets i monòlegs escrits, en majoria, col·laborant amb els autors E. Garcia i Marcili o Antoni Ferrándiz. També publicà la novel·la La rià (1909).
(València, 26 febrer 1948 – )
Autor teatral. Germà de Josep Lluís. Ha exercit la crítica en diversos diaris i revistes. El 1970 fundà el Centre d’Estudis Teatrals de València i el 1972 El Rogle, del qual ha dirigit els muntatges.
Entre les seves obres cal fer esment d’Homenatge a Florentí Montfort (1971), Plany en la mort d’Enric Ribera (1975), Tres variacions en el joc del mirall (1977), Arnau (1978), L’assassinat del doctor Moraleda (1978), El verí del teatre (1978), Bloody Mary Show (1980), Intermedi (1980), El príncep, Històries de desconeguts i Història de la representació frustrada de la llegenda de la princesa trista (1986), Funció de gala (1987), Indian Summer (1990) i altres obres conjuntament amb el seu germà Josep Lluís.
També ha escrit diversos assaigs, alguns en col·laboració: Memòria general d’activitats (1978) i Inici d’una anàlisi crítica de la producció teatral de Faust Hernández-Casajuana (premi Joan Fuster 1975).
(València, 14 gener 1954 – 8 desembre 2015)
Autor teatral. Crític de teatre en diversos periòdics del País Valencià i del Principat. Amb el seu germà Rodolf col·laborà en la trilogia El brunzir de les abelles (1975), Còlera dels déus (1976) i El capvespre del tròpic (1980).
Posteriorment va escriure Tardor traïda (1979) i novament amb el seu germà Cavalls de mar (1988) i La ciutat perduda (1994). També ha publicat els assaigs El fet teatral dins la societat valenciana (1979) i Passat, present i futur del teatre valencià (1981, premi Crítica del País Valencià).
(Palma de Mallorca, 1854 – 1899)
Autor teatral. Les seves obres, totes en vers i en català, són generalment de to costumista i caràcter moralitzador.
Aconseguí en el seu temps un considerable èxit de públic amb els sainets El poeta (1886), Mestre Quel el curandero, Un dia d’apuros o els estudiants del dia i Els molts anys a don Metrobi (sd).
També estrenà i publicà una obra més ambiciosa, amb pretensions de drama: Los glosadors d’altre temps (1887).
(Xàtiva, Costera, 3 octubre 1903 – València, 18 gener 1985)
Autor teatral. És autor de nombroses comèdies en català, estrenades cap a la fi de la dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República i en la postguerra; algunes foren publicades.
Cal destacar: A la teua reixa (1926), Encarna, la primorosa (1930), Floreta de la serra (1927), Front a front (1930), Tonica la del llunar (1926), Russafa, Bolseria-Matadero (1928), Crucigrama familiar (1946, amb J.M. Beltran), Adiós, vida meua (1947), Tot per un pis (1950), Si en vols més, para el cabàs (1961, amb V. Clèrigues) i d’altres.
Com a poeta, fou premiat en alguns certàmens locals.
(Alacant, 7 març 1964 – )
Autor, director i productor teatral. Llicenciat en filologia hispànica, fundà Jácara Teatro (1981) i El Club de la Serpiente (1993), on estrenà i dirigí alguns muntatges com Creo en Dios (premi Ciudad de San Sebastián 1995).
Ha estrenat obres com Metro (premi de la Generalitat Valenciana a la millor obra teatral 1994) i Sambla p’a tu (1998).
(Rafelbunyol, Horta, 17 gener 1844 – València, 5 abril 1898)
Autor teatral. Era notari. Fundà l’associació teatral “La Juventud”.
És autor de les sarsueles Los amores de un cesante i Los dos esclavos (1886). Estrenà bon nombre de sainets, com El tonto del panerot, que fou un gran èxit.
També escriví els drames El tresor del Germanells i Romeu.
Dades dels Països Catalans 