Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Vila i Lleó, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, 2 agost 1745)

Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1705 fou nomenat alferes, amb grau de sergent major, del famós regiment de Guàrdies Catalanes. El 1706 combaté a la defensa de Barcelona i a l’ofensiva d’Aragó. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment del Roser, i ascendí a tinent coronel.

Per l’octubre de 1713 comandà les forces de terra que embarcaren cap a Mallorca i tornaren a la capital amb el comboi provinent d’aquella illa.

L’11 de setembre de 1714, a les ordres del coronel Blai Ferrer, estava la castell de Montjuïc, on estigué una mica al marge de la gran batalla.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns i el detingueren. Sense cap procés, fou empresonat onze anys, primer a Pamplona (1714-19) i després a l’alcàsser de Segòvia (fins al 1725) en que fou alliberat, gràcies a la pau signada entre Espanya i l’Imperi.

Vila i Ferrer, Joan

Deixa un comentari

(Gaià, Bages, segle XVII – Catalunya ?, segle XVIII)

Militar. El 13 de novembre de 1713 fou nomenat coronel del regiment de Sant Vicenç Ferrer, format per a la defensa de Barcelona.

El 8 de febrer de 1714 sortí de la plaça amb les forces que en tragué el coronel Antoni Puig i Sorribes per reforçar la guerra a l’exterior. El seu regiment restà a les ordres del valencià Josep Ortiz.

Durant la lluita comarcal lluità bé a les ordres d’Antoni Desvalls, marquès del Poal. A la darreria d’agost de 1714 formà part de la columna que intentà, sense èxit, entrar de reforç a Barcelona per la part del Llobregat.

Pel setembre de 1714 s’acollí a la capitulació de Cardona. Tement tanmateix una repressió imminent, decidí d’allistar-se a l’exèrcit espanyol. El recurs no li serví, ja que tanmateix fou empresonat.

vigatans

Deixa un comentari

(Catalunya, 1700 – 1715)

Sinònim d’austriacistes, per oposició a filipistes.

Eren els partidaris de Carles d’Àustria durant la Guerra de Successió.

El nom sorgeix per haver-se iniciat el moviment antiborbònic a la plana de Vic.

Vidal i Talarn, Antoni

3 Respostes

(Xerta, Baix Ebre, 1672 – Falset, Priorat, 30 agost 1714)

Militar. Fou coronel de fusellers. Lluità a favor del rei-arxiduc Carles III durant la Guerra de Successió.

El 1713 formà part de l’expedició del diputat militar d’A.F. de Berenguer i de Novell, i en arribar l’hivern se’n separà amb un destacament que s’establí a les muntanyes de Prades per a formar-hi un nou punt de resistència contra els Borbó.

Assolí èxits a Montblanc i a Falset, on fou ferit de mort.

Vidal i Nin, Tomàs de

3 Respostes

(Tarragona, 29 desembre 1669 – Messina, Sicília, Itàlia, 29 juny 1743)

Prelat i frare cistercenc. Germà de Bonaventura i de Pere.

Fou elegit abat de Santes Creus el 1706. El mateix any rebé al monestir la visita de Carles d’Àustria. El 1708 anà a Mataró per rebre-hi Elisenda de Brunswick, que venia a casar-se amb el rei Carles. El mateix any anà a Roma per un plet.

Assistí a la Junta de Braços de Barcelona el 1713. Fou exiliat pels borbònics. Rebé el nomenament d’arquebisbe de Messina el 1730.

N’existeix un retrat notable gravat per Ignasi Valls.

Vidal i Nin, Pere de

2 Respostes

(Tarragona, s XVII – s XVIII)

Eclesiàstic. Germà de Bonaventura i de Tomàs.

Fou canonge de la seu de Tarragona, on la seva oposició arrossegà gran nombre d’adhesions. Simpatitzà amb la causa de Carles d’Àustria.

El 1715, ja sota l’ocupació borbònica, era vicari general de Tarragona, en absència de l’arquebisbe desterrat per Felip V. A causa de la seva actitud favorable al retorn del prelat, fou empresonat.

Vidal i Nin, Bonaventura de

2 Respostes

(Tarragona, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Germà de Pere i de Tomàs.

Participà a la Junta de Braços de 1713 com a representant del Braç Militar, i fou un dels qui signaren una protesta escrita contra la resolució que instava a la submissió a Felip V, ja que era partidari de la resistència.

Fou un dels dotze membres del Braç que entrà a les Juntes del govern provisional català. Fou president de la Junta de Segrests.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Vidal, Francesc Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Comerciant i polític. El 1713 era membre del Consell de Cent.

Durant el setge filipista de Barcelona anà a Mallorca, on organitzà un important comboi de queviures i armes que assolí de burlar el bloqueig i entrar a Barcelona (octubre 1713).

Poc després fou elegit conseller quart de la ciutat, i s’ocupà dels serveis d’intendència durant la resta de la lluita.

Via fora als adormits

1 Resposta

(Barcelona, 1734)

Opuscle polític anti-borbònic. En el qual es reivindica la restitució de les constitucions catalanes abolides per Felip V.

L’autor -anònim- fingeix l’existència d’una carta de Mr. Broak, secretari del plenipotenciari anglès Mitford Crow (que havia signat el pacte de Gènova amb els representants catalans, el 1705), i la resposta d’un català cognominat Vallès.

És un al·legat a favor de les constitucions i de la utilitat comuna que representaria llur restabliment, a més d’una denúncia de l’incompliment del pacte per part dels anglesos, que s’havien compromès a fer respectar aquestes constitucions.

La publicació d’aquest opuscle, vint anys després de la derrota, prova la persistència de la consciència nacional catalana, confirmada per l’aparició, el 1736, del Record de l’aliança fet al sereníssim Jordi August, rei de la Gran Bretanya.

L’opuscle Via fora als adormits aparegué també en una traducció francesa contemporània, i fou reeditat en català per “La Veu de Catalunya” (1898).

Verneda i Serarols, Joan Francesc de

Deixa un comentari

(Vic, Osona, vers 1670 – Viena ?, Àustria, després 1734)

Polític i notari. Casat amb una germana de Ramon de Vilana-Perles i Camarasa, austriacista preeminent, fou introduït per ell a l’administració austriacista.

El 1706 esdevingué secretari protonotari del Consell d’Aragó, i el 1708, secretari particular de Carles III de Catalunya. El 1707 aquest li atorgà el privilegi de noble.

El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet Cristina a Itàlia; tornà a Barcelona, probablement amb un missatge de l’emperador que desaconsellava la resistència i que no fou donat a conèixer.

Intervingué en la defensa de Barcelona fins a l’11 de setembre; en caure la ciutat passà a Viena, on romangué al servei de l’emperador.

El 1722 li fou concedit el títol de baró d’Hongria, i el 1731, el de comte. El 1731 proporcionà valuoses informacions a l’historiador Francesc de Castellví.