Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Vilana i Vilamala, Francesc

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Resident a Barcelona i germà d’Antoni. Fou capità de la Coronela el 1684 i el 1697.

El 1705, suspecte de ser austròfil, fou expulsat de Barcelona pel virrei Velasco, i s’uní al campament aliat de Carles d’Àustria. El 1706 fou altra vegada capità de la Coronela, durant el setge infructuós de Felip V.

Assistí a la Junta de Braços de 1713 que decidí la continuació de la resistència catalana. Es quedà a Barcelona durant el setge de 1713-14 i fou novament capità de la Coronela. Manava la companyia de Boters, i amb la qual col·laborà a la defensa.

A les eleccions de novembre de 1713 sortí elegit entre els aristòcrates que entraren al Consell de Cent de Barcelona.

Vilana i Vilamala, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – Sant Miquel del Fai, Vallès Oriental, segle XVIII)

Cavaller. Germà de Francesc. El 1705 prestà obediència a Carles d’Àustria, al campament aliat davant de Barcelona.

L’any següent defensà la capital, durant el setge establert per Felip V, com a capità de la Coronela. Assistí a la Junta de Braços de 1713.

Disconforme amb la votació final de resistència a ultrança, i malgrat l’actitud combativa del germà, se n’anà de la capital abans del setge borbònic i es retirà a Sant Miquel del Fai.

Vilana i Millàs, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Serví de capità a la Coronela de Barcelona el 1684 i el 1697. El 1705 era considerat austròfil, per això fou expulsat de Barcelona pel virrei borbònic Velasco, i es presentà al campament aliat per prestar obediència a Carles d’Àustria.

El 1706 fou encara capità de la Coronela arran del setge de Felip V. El 1709 fou enviat pel rei Carles a Vic, per reforçar-hi la mobilització davant l’avanç francès.

El 1713 assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V; fou un dels qui signaren una protesta escrita contra la decisió del Braç Militar favorable a la submissió.

Vilana, Felip de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. El 1704, suspecte d’afecció a Carles d’Àustria, fou expulsat de Barcelona pel virrei borbònic, Velasco. Prengué efectivament les armes al bàndol austriacista durant la guerra de Successió.

El 1707 era capità del regiment de cavalleria de Morràs. Sortí amb 100 homes d’Ariza (Aragó), i entrà a Castella per Monteagudo. Sotmeté alguns pobles per la part d’Almazan (Sòria). En dos cops de mà capturà 3.200 caps de bestiar.

Dos anys després era tinent coronel del mateix regiment i fou encarregat d’alguns atacs entre Balaguer i Montsó.

El 1713 restà al marge de la resistència final catalana, retirat a Sant Miquel del Fai.

Vilallonga i Saportella, Magí de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. El 1697 fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge francès de Vendôme. Actuà d’habilitador del Braç Militar a les Corts de 1701-02. Seguí el partit de Carles d’Àustria.

En 1705-06 fou altra vegada habilitador a les Corts presidides pel nou sobirà. També hi rebé el títol de comte. El 1706, arran de l’ofensiva de Felip V contra Catalunya, fou destinat a fomentar la reacció comarcal. Exercí funcions d’ajudant del príncep Enric de Darmstadt.

L’any següent fou un dels nobles que assumiren el comandament al front de Lleida. Organitzà milícies a la costa del Principat el 1710. Fou un dels encarregats d’acompanyar les forces expedicionàries angleses i franceses quan aquestes evacuaren el 1712.

El 1713, duent la procuració de Lluís Roger de Llúria i Saportella, assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V.

Vila i Lleó, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, 2 agost 1745)

Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1705 fou nomenat alferes, amb grau de sergent major, del famós regiment de Guàrdies Catalanes. El 1706 combaté a la defensa de Barcelona i a l’ofensiva d’Aragó. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment del Roser, i ascendí a tinent coronel.

Per l’octubre de 1713 comandà les forces de terra que embarcaren cap a Mallorca i tornaren a la capital amb el comboi provinent d’aquella illa.

L’11 de setembre de 1714, a les ordres del coronel Blai Ferrer, estava la castell de Montjuïc, on estigué una mica al marge de la gran batalla.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns i el detingueren. Sense cap procés, fou empresonat onze anys, primer a Pamplona (1714-19) i després a l’alcàsser de Segòvia (fins al 1725) en que fou alliberat, gràcies a la pau signada entre Espanya i l’Imperi.

Vila i Ferrer, Joan

Deixa un comentari

(Gaià, Bages, segle XVII – Catalunya ?, segle XVIII)

Militar. El 13 de novembre de 1713 fou nomenat coronel del regiment de Sant Vicenç Ferrer, format per a la defensa de Barcelona.

El 8 de febrer de 1714 sortí de la plaça amb les forces que en tragué el coronel Antoni Puig i Sorribes per reforçar la guerra a l’exterior. El seu regiment restà a les ordres del valencià Josep Ortiz.

Durant la lluita comarcal lluità bé a les ordres d’Antoni Desvalls, marquès del Poal. A la darreria d’agost de 1714 formà part de la columna que intentà, sense èxit, entrar de reforç a Barcelona per la part del Llobregat.

Pel setembre de 1714 s’acollí a la capitulació de Cardona. Tement tanmateix una repressió imminent, decidí d’allistar-se a l’exèrcit espanyol. El recurs no li serví, ja que tanmateix fou empresonat.

vigatans

Deixa un comentari

(Catalunya, 1700 – 1715)

Sinònim d’austriacistes, per oposició a filipistes.

Eren els partidaris de Carles d’Àustria durant la Guerra de Successió.

El nom sorgeix per haver-se iniciat el moviment antiborbònic a la plana de Vic.

Vidal i Talarn, Antoni

3 Respostes

(Xerta, Baix Ebre, 1672 – Falset, Priorat, 30 agost 1714)

Militar. Fou coronel de fusellers. Lluità a favor del rei-arxiduc Carles III durant la Guerra de Successió.

El 1713 formà part de l’expedició del diputat militar d’A.F. de Berenguer i de Novell, i en arribar l’hivern se’n separà amb un destacament que s’establí a les muntanyes de Prades per a formar-hi un nou punt de resistència contra els Borbó.

Assolí èxits a Montblanc i a Falset, on fou ferit de mort.

Vidal i Nin, Tomàs de

3 Respostes

(Tarragona, 29 desembre 1669 – Messina, Sicília, Itàlia, 29 juny 1743)

Prelat i frare cistercenc. Germà de Bonaventura i de Pere.

Fou elegit abat de Santes Creus el 1706. El mateix any rebé al monestir la visita de Carles d’Àustria. El 1708 anà a Mataró per rebre-hi Elisenda de Brunswick, que venia a casar-se amb el rei Carles. El mateix any anà a Roma per un plet.

Assistí a la Junta de Braços de Barcelona el 1713. Fou exiliat pels borbònics. Rebé el nomenament d’arquebisbe de Messina el 1730.

N’existeix un retrat notable gravat per Ignasi Valls.