(Tarragona, s XVII – s XVIII)
Eclesiàstic. Germà de Bonaventura i de Tomàs.
Fou canonge de la seu de Tarragona, on la seva oposició arrossegà gran nombre d’adhesions. Simpatitzà amb la causa de Carles d’Àustria.
El 1715, ja sota l’ocupació borbònica, era vicari general de Tarragona, en absència de l’arquebisbe desterrat per Felip V. A causa de la seva actitud favorable al retorn del prelat, fou empresonat.
(Tarragona, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Germà de Pere i de Tomàs.
Participà a la Junta de Braços de 1713 com a representant del Braç Militar, i fou un dels qui signaren una protesta escrita contra la resolució que instava a la submissió a Felip V, ja que era partidari de la resistència.
Fou un dels dotze membres del Braç que entrà a les Juntes del govern provisional català. Fou president de la Junta de Segrests.
Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Comerciant i polític. El 1713 era membre del Consell de Cent.
Durant el setge filipista de Barcelona anà a Mallorca, on organitzà un important comboi de queviures i armes que assolí de burlar el bloqueig i entrar a Barcelona (octubre 1713).
Poc després fou elegit conseller quart de la ciutat, i s’ocupà dels serveis d’intendència durant la resta de la lluita.
(Barcelona, 1734)
Opuscle polític anti-borbònic. En el qual es reivindica la restitució de les constitucions catalanes abolides per Felip V.
L’autor -anònim- fingeix l’existència d’una carta de Mr. Broak, secretari del plenipotenciari anglès Mitford Crow (que havia signat el pacte de Gènova amb els representants catalans, el 1705), i la resposta d’un català cognominat Vallès.
És un al·legat a favor de les constitucions i de la utilitat comuna que representaria llur restabliment, a més d’una denúncia de l’incompliment del pacte per part dels anglesos, que s’havien compromès a fer respectar aquestes constitucions.
La publicació d’aquest opuscle, vint anys després de la derrota, prova la persistència de la consciència nacional catalana, confirmada per l’aparició, el 1736, del Record de l’aliança fet al sereníssim Jordi August, rei de la Gran Bretanya.
L’opuscle Via fora als adormits aparegué també en una traducció francesa contemporània, i fou reeditat en català per “La Veu de Catalunya” (1898).
(Vic, Osona, vers 1670 – Viena ?, Àustria, després 1734)
Polític i notari. Casat amb una germana de Ramon de Vilana-Perles i Camarasa, austriacista preeminent, fou introduït per ell a l’administració austriacista.
El 1706 esdevingué secretari protonotari del Consell d’Aragó, i el 1708, secretari particular de Carles III de Catalunya. El 1707 aquest li atorgà el privilegi de noble.
El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet Cristina a Itàlia; tornà a Barcelona, probablement amb un missatge de l’emperador que desaconsellava la resistència i que no fou donat a conèixer.
Intervingué en la defensa de Barcelona fins a l’11 de setembre; en caure la ciutat passà a Viena, on romangué al servei de l’emperador.
El 1722 li fou concedit el títol de baró d’Hongria, i el 1731, el de comte. El 1731 proporcionà valuoses informacions a l’historiador Francesc de Castellví.
(Barcelona ?, vers 1695 – Viena ?, Àustria, segle XVIII)
Militar. Besoncle de Joaquima de Vedruna i Vidal.
Milità en el bàndol austriacista. Assistí a la junta de braços del 1713 i lluità contra els filipistes com a capità d’infanteria. Fou ferit al baluard de Santa Clara (agost 1714).
En acabar el setge, s’exilià a Viena.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Marí. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.
El 1713 era nomenat capità de l’estol marítim de Barcelona durant el setge de Felip V. Manava personalment el vaixell Mare de Déu de la Mercè i Santa Eulàlia, que havia estat comprat a Mallorca i tenia vint-i-quatre canons.
A les seves ordres, les naus catalanes lluitaren amb gran eficàcia contra el bloqueig enemic i obtingueren nombroses preses que prolongaren les possibilitats de resistència de la capital.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Germà d’Antoni. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant l’infructuós setge establert per Felip V el 1706. Fou visitador de la Generalitat, càrrec que el convertia en jutge de les apel·lacions formulades pels funcionaris de la institució.
El 1713 participà a les deliberacions del Braç Militar a la Junta de Braços. Tot i no estar a favor de la resistència (com el seu germà), acceptà la decisió final, i figurà immediatament com a capità de la Coronela, al front de la companyia d’Hortolans del Portal Nou. Pel novembre de 1713 figurava entre els aristòcrates que ingressaven al Consell de Cent.
L’1 d’agost de 1714 resultà malferit per una granada enemiga quan es trobava de servei en la defensa de la ciutat.
(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)
Cavaller. Germà de Tomàs. El 1700, arran de l’agonia de Carles II i del lliurament de poders totals al cardenal Portocarrero, fou un dels representants del Consell de Cent per a la comissió que deliberà sobre la validesa d’aquells poders.
En 1709-10 era Conseller en Cap de Barcelona, en plena guerra de Successió. Assistí pel Braç Militar a la Junta de Braços de 1713, on es decidí la resistència contra Felip V, on fou partidari de la submissió.
Sembla que de moment s’absentà de Barcelona i que fou demanada la confiscació dels seus béns. En tot cas, i mogut potser per l’exemple del seu germà, reaparegué més tard a la capital assetjada.
L’11 de setembre de 1714 s’incorporà al contraatac que fou llançat per la part de Sant Pere i el Portal Nou, secundant la iniciativa d’alguns antics Consellers en Cap d’acompanyar a Rafael Casanova. Morí en la lluita.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Des del 1706 pertanyia a la Junta del Port Franc.
Com a membre del Braç Militar prengué part a la Junta de Braços de 1713, en què fou decidida la resistència contra Felip V. També pertanyia al Consell de Cent, on restà després de les eleccions municipals del mateix any.
Fou membre del govern provisional català. El 20 de juliol de 1714 era elegit membre de la junta civil assessora del mariscal Villarroel, cap militar de la defensa.
Després de la capitulació els seus béns foren confiscats pels borbònics.
Dades dels Països Catalans 