Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Macià i Ambert, Francesc

7 Respostes

(Roda de Ter, Osona, 28 maig 1658 – Vic, Osona, 2 novembre 1713)

“Bac de Roda”  Polític austriacista i guerriller. Hereu per matrimoni de la masia del Bac de Roda (Osona). Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana. Fou un dels vuit personatges que amb llur signatura donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova (1705) amb les potències aliades.

Durant la guerra de Successió fustigà les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc (1705) i en la de Barcelona d’uns quants anys després, com a coronel de fusellers. El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries.

Abandonada Catalunya pels seus aliats, continuà la resistència. En arribar el general borbònic Bracamonte a Vic (agost 1713), malgrat la promesa d’amnistia, continuà lluitant a la muntanya durant uns quants dies i llicencià, després, les tropes. Es refugià aleshores al seu predi de mas Colom (Roda de Ter), però fou denunciat, detingut i penjat sense procés.

La seva personalitat adquirí ben aviat un gran ressò popular, que ha recollit el cançoner català, i literari. Una cançó popular Cançó de Bac de Roda, recollida per Milà i Fontanals (1882) i un drama Bac de Roda (1868) de Francesc Pelagi Briz recorden i exalcen la popularitat d’aquest personatge.

Hessen-Darmstadt, Jordi de

12 Respostes

(Darmstadt, Àustria, 25 abril 1669 – Barcelona, 14 setembre 1705)

Mariscal de camp imperial. Arribà a la Península (1695) comandant un exèrcit de 2.000 alemanys enviats per l’emperador Leopold I per defensar la frontera catalana en la guerra contra França.

Signada la pau de Ryswick (1697), Catalunya fou restituïda a Espanya. En no acceptar Barcelona el virrei comte de Corzana, fou nomenat per al càrrec Jordi de Darmstadt (1698), sota pressió austríaca.

Destituït per Felip V de Borbó l’any 1702, intervingué a Andalusia amb les tropes aliades contra el Borbó. El 1704, i després d’un intent fallit de desembarcar a Barcelona, ocupà Gibraltar. L’any següent (1705) desembarcà a Barcelona amb la flota anglesa de Peterborough que portava l’arxiduc Carles d’Àustria. Poques setmanes després, i juntament amb Peterborough, atacà Montjuïc, i fou mort en el combat, abans d’ésser ocupada la fortalesa.

Barceló i Anguera, Pere Joan

11 Respostes

(Capçanes, Priorat, 1682 – Breisach el Vell, Hongria, 4 setembre 1741)

“el Carrasclet”  Guerriller. De jove fou carboner i llenyataire. L’any 1705 s’incorporà, amb el seu germà Josep, als cossos de voluntaris reclutats per defensar la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria. Lluita durant tota la guerra de Successió contra els borbònics i, un cop retirats els aliats, continuà la lluita. Després de la capitulació de Barcelona (1714) s’acollí a l’indult però a causa d’un petit incident amb un oficial borbònic fou empresonat. Aconseguí de fugir i aixecà una partida amb la qual lluità pel restabliment de les institucions tradicionals de Catalunya, suprimides pel decret de Nova Planta.

El 1718 França tractà d’oposar-se a la política expansionista d’Alberoni i es valgué de Carrasclet, el qual s’entrevistà amb el duc de Berwick a Perpinyà. Ajudat amb equip i diners, arribà a enquadrar uns 8.000 homes i actuà amb força èxit, sobretot al Priorat i al Camp de Tarragona, i també al Pallars, la Cerdanya i el Rosselló. El 1720 s’acabaren les hostilitats entre França i Espanya, i Carrasclet no pogué fer altra cosa que retirar-se a Àustria, on fou protegit per l’emperador Carles III, l’antic arxiduc, que el nomenà coronel de l’exèrcit imperial.

L’any 1734, quan Felip V de Borbó va atacar Nàpols, es formà, a Àustria, una companyia de catalans sota el comandament de Carrasclet, però el vaixell que el conduïa fou capturat. Fet presoner i dut a Cadis, no fou reconegut, per la qual cosa en ésser alliberat, el 1738, pogué tornar a Àustria. Posteriorment s’establí a Hongria.

Abadal i Oller, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà honrat i austriacista. El seu pare posseïa un gran negoci de revenedoria i li deixà, en morir, una fortuna important. La seva mare, Isabel Oller, es casà en segones núpcies amb el revenedor més important de la capital, Amador Dalmau i Colom. Les dues fortunes s’associaren en la pràctica, ja que Jaume Abadal es relacionà sempre molt cordialment amb el seu padrastre i fou gran company del seu germanastre, el famós Sebastià Dalmau i Oller, tot i que aquest era bastant més jove que ell.

El 1697 fou capità de la Coronela de Barcelona, durant el setge que sofrí la ciutat davant les tropes franceses del mariscal Vendôme. Secundà estretament la política austriacista i antiborbònica dels Dalmau.

En 1706 comandava la companyia de Confiters al nou setge de Barcelona establert pels borbònics. Guarnia la línia de comunicació amb el fort de Montjuïc el dia que els enemics, tot just arribats al pla de Barcelona, atacaren la muntanya i la fortalesa i foren rebutjats.

Durant la guerra de Successió contribuí a les fortes aportacions financeres de la família a favor del rei Carles III de Catalunya. També lluità novament amb les armes a la mà.

El 1709 fou capità comandant del nou regiment format a Barcelona per combatre l’amenaça francesa al front de Vic.

En 1713, com a membre del Braç Popular, fou un dels principals defensors de la tesi de resistència a ultrança contra Felip V de Borbó. Aquest any i el següent formà part de les juntes del govern provisional català i es destacà en l’organització de la defensa contra els borbònics.