Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Coll i Ferrer, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1704 ?)

Militar. El 1704 era capità a la frontera de Portugal.

Simpatitzant de la causa austriacista, tractà com altres companys de reunir-se amb els aliats, però caigué en mans de la policia de Velasco, i fou empresonat amb altres personalitats detingudes per austròfiles.

Sens dubte per la seva condició de militar, fou l’únic dels presos que rebé condemna a mort. Fou escapçat a Barcelona, no gaire abans que la capital fos alliberada pels aliats.

El seu cas impressionà molt l’opinió.

Codina i Ferreres, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1684, secretari de la Generalitat durant la resistència contra Felip V de Borbó i membre del Consell de Cent.

El 29 de setembre de 1705 fou triat per la Generalitat, juntament amb Francesc Monfar i Sorts, pel primer contacte oficial amb l’arxiduc Carles d’Àustria a punt d’entrar a Barcelona. El 1708 fou un dels representants de la Generalitat per rebre Elisabet de Brunsvic.

Durant el setge de Barcelona (1713-14) restà a la ciutat complint les seves funcions.

El 4 de setembre de 1714 fou un dels qui més s’oposà a l’oferiment de capitulació fet pel duc de Berwick. L’11 de setembre formà a la representació de la Generalitat que anà a defensar el pla de Palau.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Codina i Costa, Josep de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)

Cavaller. Com a membre del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços celebrada a Barcelona el 1713, on es decidí la resistència catalana contra Felip V de Borbó. Fou capità de la Coronela.

Morí durant la batalla final de l’Onze de Setembre, al gran contraatac que organitzà Rafael Casanova.

Els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Clariana i de Gualbes, Antoni de

1 Resposta

(Barcelona, 1683 – 1756)

Noble i militar. Fill de Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena. Comanador de l’orde de sant Joan a Catalunya. El 1705 fou expulsat de Barcelona pel virrei Fernández de Velasco. Es passà al bàndol austriacista, en el qual s’encomanà d’un regiment de cavalleria, amb el grau de coronel.

El 1705 fou nomenat ajudant reial de l’arxiduc Carles III. Amb el seu regiment prengué part en la submissió de Sardenya (1708), i es retirà del servei el 1711. Posteriorment serví en la marina veneciana, i intervingué en diverses expedicions contra els turcs.

Va escriure Representación sucinta del arte de la marina (1731) i una Historia de Argel (1734), traducció de l’obra de L. de Tassy, amb l’addició de la conquesta d’Orà per Felip V de Borbó.

Clariana, Jacint

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era esparter d’ofici i pertanyia al Consell de Cent.

Al setge borbònic de Barcelona de 1706 combaté com a voluntari agregat al regiment de Guàrdies Catalanes. En 1712-13 fou conseller sisè de Barcelona.

El seu mandat coincidí amb la decisió de la Junta de Braços de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó. Fou elegit membre de la Junta de Segrests, Donatius i Prèstecs.

Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.

Fou el pare de Jacint Clariana  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Ciutadà. El 1713 fou tramés a Nàpols per tractar d’obtenir-hi alguns auxilis per a Catalunya, llavors en l’etapa de defensa final contra Felip V de Borbó. S’han conservat algunes comunicacions seves al seu pare, escrites amb una vehemència patriòtica remarcable.

Claresvalls i de Miquel, Lluís de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Germà de Jeroni. Serví de capità a la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge del mariscal Vendôme.

Fou dels primers partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria, el qual el recomanà per a president del Port Franc de Barcelona, el 1706, per bé que la Generalitat no arribà a proveir el càrrec. Aquest any fou novament capità de la Coronela, arran del primer setge borbònic.

Fou Oïdor Militar de la Generalitat el 1707-08. Assistí a la Junta de Braços de Barcelona del 1713. Durant el setge tornà a servir de capità a la Coronela.

Després de la capitulació li foren confiscats els bens.

Claresvalls i de Miquel, Jeroni de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cavaller. Germà de Lluís. Al setge del 1713-14 serví com a capità de la Coronela de Barcelona.

El 10 d’agost de 1714 es trobava de guàrdia al baluard del Portal Nou, quan s’adonà que havien acabat els treballs de mina que realitzaven els borbònics sota el bastió. Actuà amb energia a les prevencions de l’assalt immediat, que es produí l’endemà.

Manejant quatre canons carregats amb metralla, causaren una gran matança a les forces enemigues, fins al punt de tallar per complert el pas dels qui pujaven per la bretxa del Portal Nou, deixant aïllats els filipistes que ja s’havien enfilat a aquest baluard.

Poc després, organitzà un gran foc de flanc, amb fuselleria, contra la part envaïda, fet que facilità el contraatac que restablí la situació.

L’Onze de Setembre morí lluitant aferrissadament als combats de Sant Pere i del Portal Nou.

Claramunt, comtat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Títol concedit pel rei-arxiduc Carles III, el 1708, a Josep Antoni de Ribera i d’Espuny-Claramunt sobre la seva senyoria de la Torre de Claramunt (Anoia).

En fou l’únic titular.

Circuns, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Funcionari i religiós. Era receptor depenent de la inquisició el 1705.

Es mostrà partidari de Carles d’Àustria. En 1713-14 fou comissari de bescanvis de l’exèrcit català. La seva missió fou duta amb gran dignitat tot i l’actitud dels borbònics, els quals assassinaven tots els presoners sense fer gairebé excepció, excepte al camp de Barcelona, on ell actuà, ja que els assessinats no es produïren.

Després de la capitulació, fugí a Mallorca, d’on fou expulsat després de la capitulació de l’illa (1715) i no li fou permesa la tornada al Principat i hagué d’exiliar-se.

Catllar i Tord, Francesc

1 Resposta

(Berga, Berguedà, 1679 – Barcelona, 5 abril 1715)

Militar i cavaller. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, on assolí el grau de tinent al regiment de la Guàrdia Catalana.

Participà en la defensa de Barcelona com a capità del regiment del Roser. Es distingí en diverses ocasions en el setge, on fou ferit el 13 juny 1714.

Després de la capitulació col·laborà a l’intent de fugida del general Moragues, on només s’encarregà de cercar una embarcació. Fou detingut, jutjat, condemnat a mort i executat a garrot.