(Manresa, Bages, 4 agost 1853 – 25 setembre 1935)

Arxiver i historiador. Autodidacte, col·laborà amb Leonci Soler i March en l’ordenació dels arxius manresans, i el rellevà en la direcció efectiva de l’arxiu municipal, del qual fou nomenat oficial el 1893.

Publicà una trentena de llibres i opuscles de tema històric local, entre els quals Lo sometent de Manresa y son districte (1894), Etologia de Manresa (1901), La séquia de Manresa (1906) i els cinc volums dels Monumenta historica civitatis Minorisae (1921-25), i centenars d’articles.

Fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres i cronista de la ciutat de Manresa, en morir era degà dels arxivers de Catalunya.

(Solivella, Conca de Barberà, 1947 – )

Arxiver i historiador. Llicenciat en història medieval i professor de la Universitat de Barcelona (1972-80). Director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (1973-80), reprengué el 1984 la publicació d'”Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols”. Dirigí, des del 1982, les publicacions de la Fundació Noguera. Cap del servei d’arxius de la Generalitat de Catalunya (1980-92), i des del 1992, de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Ha col·laborat en obres generals, com Lexikon des Mittelalters i Catalunya Romànica, ha coordinat l’edició d’obres com Estudis sobre Història de la Institució Notarial a Catalunya en honor de Raimon Noguera (1988) i ha dirigit l’edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1994-96). És autor, entre d’altres, d’Història del Tallat (1986) i Els papers de Salamanca. Història d’un botí de guerra (1996).

En el període 2003-04 assumí la direcció general del patrimoni cultural. L’any 2006 ingressà, com a acadèmic numerari, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i, el 2008, a l’Acadèmia de Doctors de la Universitat de Barcelona.

(Moià, Bages, 31 març 1896 – Sabadell, Vallès Occidental, 3 setembre 1968)

Arxiver i historiador. Escolapi ordenat el 1918, fou procurador general de l’orde a Roma durant vuit anys. Cridat a Roma, fou arxiver i cronista de l’orde (1932-58), fundà i dirigí les revistes “Ephemerides Calasanctianae” (1932-58), “Rassegna di storia e bibliografia scolapica” (1937-58), “Archivium Sch. P.” (1936-55), on publicà molts articles d’història de l’orde, molts dels quals referents a Catalunya.

Autor de més de cinc-cents títols, entre els quals nou volums de l’Epistolario di S. Giuseppe Calasanzio (1949-56) i moltes obres específicament escolàpies. Una forta polèmica dintre de l’orde el féu dimitir i retornar a Catalunya, on fundà, dirigí i fou quasi l’únic redactor de les revistres trimestrals “Sabadellum” (1960-68) i “Modilianum” (1960-67), gairebé exclussivament en català, sobre temes monogràfics locals i comarcals. És autor també d’una petita monografia de Moià (1958).