(Santa Maria del Camí, Mallorca, segle XVII – Mallorca, segle XVIII)
Mestre d’obres. Traçà amb nau única, coberta amb volta d’arcs ogivals, les esglésies parroquials de Santa Maria del Camí (1714-37), Sóller (1747) i Llucmajor, així com de l’església i el claustre de Sant Antoni de Palma de Mallorca i de la presó d’aquesta ciutat.
Hom ha discutit l’atribució a ell de l’església de Sant Gaietà de Palma (1752-59), considerada massa audaç per haver estat feta per un arquitecte retrògrad com ell.
(Xàtiva, Costera, 1671 – 1743)
Pintor i arquitecte. En restar vidu s’ordenà sacerdot. Treballà professionalment per a diversos establiments religiosos.
(França, segle XI – Rosselló ?, segle XI)
Mestre d’obres. Participà en la construcció de Santa Maria d’Arles (Vallespir), segons consta en una inscripció de la façana.
(Illes Balears, segle XIV)
Arquitecte. Fou, durant molts anys, mestre major de les obres de la seu de Mallorca.
(Mallorca ?, segle XIV – segle XV)
Arquitecte gòtic. Durant els anys 1401-07 fou mestre de les obres de la catedral de Palma de Mallorca. Sota la seva direcció (1406) foren aixecats els pilars del centre del temple.
(València, 1763 – 1826)
Arquitecte. Fou deixeble d’Ignasi Vergara i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué professor de matemàtiques i director general (1812).
Les seves obres principals són a València: altar major de la basílica dels Desemparats i de la seu, palau del comte de Parcent, banys de l’Hospital General. També construí la capella i el retaule major, avui destruït, del beateri de Sant Miquel, a Llíria.
(València, 12 març 1845 – 21 gener 1930)
Arquitecte. Deixeble de Sebastià Monleon. Fou arquitecte municipal de València i acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Sant Carles.
Entre les seves obres destaquen el Museu d’Història Natural de València i la façana de la Universitat de València.
(Requena, Plana d’Utiel, segle XVII)
Arquitecte. És l’autor de l’església circular dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de València. Realitzà aquesta obra del 1652 al 1667.
(València, 1750 – 1814)
Arquitecte i polític. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, n’esdevingué acadèmic de mèrit (1779), director d’arquitectura (1791) i director general (1793).
Intervingué en les obres de la Universitat de València i projectà el pont d’Alberic, el retaule de Sant Joan de l’Hospital de València i el de la capella del beat Gaspar Bono de l’església de Sant Salvador, també de València.
Fou diputat per València a les corts de Cadis i formà part de les legislatures ordinàries del 1813 i el 1814.
(País Valencià, segle XVII)
Arquitecte i escultor. Obrà una imatge de Sant Pere Pasqual que fou situada al costat del Túria, a València.
Fou el pare de Tomàs Llorenç i Vilanova (València, 1713 – 1772) Pintor i escultor franciscà. Obres seves són, entre d’altres, el retaule de Nostra Senyora de la Soledat a l’església dels Mínims de València, el retaule de l’església parroquial de Xest i la portalada de l’església d’Alcoi.
Dades dels Països Catalans 