Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Muñoz -varis bio-

2 Respostes

Agustí Muñoz  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Pintor. El 1506 tenia el títol oficial de mestre pintor de la ciutat de València.

Jeroni Muñoz  (País Valencià, segle XVI)  Escultor i arquitecte. És autor de les sitges de Burjassot, per a les quals féu una ermita anexa i una gran era de pedra. Treballà per a la Generalitat de València.

Jeroni Muñoz  * Veure> Jeroni Munyós  (matemàtic, astrònom i hebraista valencià, vers 1515-1584).

Joan (I) Muñoz  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escultor. Entre les seves obres destaquen les talles fetes per a la seu de València el 1512-13.

Joan (II) Muñoz  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Escultor. Considerat com a deixeble de Gregoria Fernández, el seu estil recorda el barroc castellà. Esculpí el Crist lligat a la columna (1649) de l’altar major del monestir de Puig, l’altar major de Sant Martí de Sogorb, el Crist de la Bona Mort de la seu de València i d’altres obres per a esglésies d’aquesta ciutat.

Joan (III) Muñoz  (País Valencià, segle XVII)  Escultor. Passà el seu període de formació a Roma. Se li atribueixen les imatges de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista de l’església dels Sants Joans, la Mare de Déu de l’Esperança de l’església de Sant Martí i La Fe de l’església de Santa Mònica, totes a València.

Lluís Muñoz  (País Valencià, segle XVI)  Escultor. Fou deixeble i ajudant de Damià Forment. Treballà amb ell a la Llotja de Saragossa, el 1524.

Pere Muñoz  (València, 1505 – Osca, Aragó, 1522)  Escultor. Era ajudant de Damià Forment. Tenia disset anys quan morí, col·laborant amb el mestre al gran retaule de la seu oscenca. Forment li esculpí una làpida i el feu enterrar a la mateixa catedral.

Muncunill i Parellada * -germans-

Deixa un comentari

Joan Muncunill i Parellada  * Veure> Joan Moncunill i Parellada  (teòleg jesuïta català, 1848-1928).

Lluís Muncunill i Parellada  * Veure> Lluís Moncunill i Parellada  (arquitecte català, 1868-1931).

Morey, Pere

1 Resposta

(Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca, 1394)

Arquitecte i escultor gòtic. Germà de Guillem. El 1389 començà les obres del Portal de Mar o de Mirador, de la seu mallorquina.

Aquesta obra polaritzà molt de temps els esforços dels escultors més interessants a Palma, i en el seu ambient es formà Guillem Sagrera. A partir del 1393 l’ajudaren Enric Alemany i Jean de Valenciannes.

No és coneix amb seguretat cap obra de la seva mà com a escultor.

Morei, Pere

1 Resposta

(Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca, 1394)

Arquitecte i escultor. Germà de Guillem. Mestre major i escultor de l’obra del portal del Mirador de la seu de Mallorca i autor de la seva traça, la inicià el 1389. Fou ajudat, des del 1393, per Enric Alemany, que féu els dosserets i els capitells, i per Jean de Valenciennes, autor del relleu del timpà.

Hom no coneix amb certesa cap obra seva com a escultor.

Morató *

Deixa un comentari

Veure> Moretó  (llinatge d’escultors i arquitectes catalans).

Móra i Berenguer, Francesc

1 Resposta

(Sagunt, Camp de Morvedre, 7 setembre 1875 – Castelló de la Plana, 24 gener 1961)

Arquitecte i aquarel·lista. Titulat a Barcelona el 1898. Fou arquitecte municipal de l’Eixample de València.

Entre altres càrrecs, ostentà el de president del Consell Nacional de Col·legis d’Arquitectes, fou acadèmic de la Reial Acadèmia de Sant Carles i corresponent de la de San Fernando.

Participà en el V Congrés Nacional d’Arquitectes amb el treball Necesidad de fomentar la cultura artística y medios prácticos para evitar que se produzcan obras antiestéticas.

Montano, Joan

1 Resposta

(València, segle XV – segle XVI)

Arquitecte. L’any 1501 succeí a Miquel Anyó com a director de les obres del palau de la Generalitat de València, de la qual institució esdevingué mestre d’obres titular després d’acabar la construcció de la Sala de Corts, iniciada per Anyó.

Monleon i Estellés, Sebastià

3 Respostes

(València, 25 novembre 1815 – 14 agost 1878)

Arquitecte. Representant d’un neoclassicisme sobri i acadèmic.

És l’autor de nombrosos edificis entre els quals sobresurt la plaça de toros de València (1850-59), en la qual renuncià al típic estil mudèjar per donar-li tota la monumentalitat i dignitat de les obres clàssiques. És autor també del Teatre Principal de València i de l’Asil Romero, entre d’altres obres.

Fou el pare del pintor Rafael Monleon i Torres.

Miquel de Petra *

Deixa un comentari

Nom de religió de Miquel Ribot i Serra  (eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte mallorquí, 1741-1803).

Mínguez, Josep

2 Respostes

(Escalante, Castella, 1683 – València, 1757)

Arquitecte. Establert d’infant a València, es formà amb el seu oncle Joan Baptista Pérez i Castiel.

Obres seves són les torres de les esglésies de Sant Llorenç, de Russafa, de Campanar i l’edifici de Sant Pius V, a València, l’església de Xelva i la reforma de la de Sant Nicolau de Requena.

El seu fill i deixeble fou:

Joan Baptista Mínguez (València, 1715 – 1787)  Arquitecte. Es traslladà a Madrid, on col·laborà amb Saccheti en el projecte del Palau Reial. De retorn a València, intervingué en la creació de la Acadèmia de Sant Carles, de la qual esdevingué tinent director d’arquitectura (1768) i director honorari (1775). Participà en el projecte de la Duana de València.