(Barcelona, 1964 – 1984)
Veure> Studio Per (grup d’arquitectes catalans).
Per, Studio *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: arquitectes
Pavia, Joan
(Xàtiva, Costera, segle XVI)
Arquitecte. L’any 1591, juntament amb l’arquitecte oficial de la ciutat de València, examinà les obres de l’església de Sant Salvador de Cocentaina.
És autor del projecte de la col·legiata de Xàtiva (1596).
Pascual i Gimeno, Salvador
(València, 1908 – 1979)
Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1936. Fou arquitecte municipal de Quart de Poblet quan aquesta zona fou pensada com a polígon industrial. Tingué una densa activitat professional i aconseguí importants càrrecs a València, especialment durant els decennis dels anys 1950 i 1960.
Membre de la comissió executiva de la Gran València, regidor i tinent d’alcalde d’urbanisme, degà del Col·legi d’Arquitectes (1957-71) i director diversos anys del Cercle de Belles Arts.
Pascual i Colomer, Narcís
(València, 1808 – Madrid, 15 juny 1870)
Arquitecte. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, obtingué el títol que després revalidà a San Fernando. Primer director de l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid (1845).
Fou l’autor de la Universitat de Saragossa (1849) i guanyador del concurs del palau del Congreso de Diputados a Madrid, la primera pedra del qual es col·locà el 1843. Reformà el convent del Noviciado (1845) transformant-lo en universitat i convertí l’església en paranimf (1852). Feu altres obres a Madrid, així com la restauració neogòtica de San Jerónimo el Real.
Palmer, Gaspar
(Illes Balears, segle XVIII)
Arquitecte. Treballà a la sagristia de l’església del convent de la Mercè de Palma de Mallorca i probablement n’acabà la façana (1775).
Hom li atribueix la construcció de la discutida església de Sant Gaietà (1752-59) -en col·laboració amb Guillem Pasqual- i l’important palau Casa Morell (vers 1763), ambdues obres també a Palma.
Ortí, Antoni
(Villena, Alt Vinalopó, segle XVI – València, 1636)
(o Ortís) Frare cartoixà i arquitecte. Ingressà a la cartoixa de Portaceli -on féu el rera-sagrari- el 1599 i residí després a la cartoixa d’Aracristi, on construí l’església i el claustre nou..
Orinda, Martí d’
(País Valencià, segle XVII – 1655)
Arquitecte. Fou cridat a València per dirigir les obres del monestir de Sant Miquel dels Reis, les quals havien estat interrompudes a la mort de l’arquitecte Pere Ambuesa (1632). També obrà el panteó del duc de Calàbria (1633), patrocinador de les obres del monestir.
Construí l’església parroquial de Llíria, projectada pel P. Raja, excepte la portalada, obra de Lleonard Esteve.
Oliveras, Guillem
(Illes Balears, segle XIV)
Arquitecte gòtic. Vers el 1388 fou mestre de les obres de la seu de Palma de Mallorca. És possible que, una vegada enderrocada la mesquita, sota la seva direcció fossin construïts els temples immediatament anteriors al portal del Mirador, obra iniciada per Pere Morey.
Nicolau i Bover, Pere
(Palma de Mallorca, 1948 – )
Arquitecte. Es titulà el 1971 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Amb altres professionals, formà part d’un grup anomenat Zócalo, que el 1978 aconseguí el primer premi en el concurs per a realitzar el parc de la Mar de Palma.
Una altra obra d’impacte a Mallorca, en col·laboració amb l’arquitecte Jaume Martínez, fou la projecció i direcció entre el 1987 i el 1993 de la rehabilitació del Gran Hotel de Palma per convertir-lo en la seu de la Fundació “la Caixa” a les Illes Balears. La seva gran darrera aportació arquitectònica fou el disseny del nou edifici terminal de l’aeroport de Son Sant Joan (Palma).
La seva obra es considera dins el racionalisme lligat al regionalisme.
Navarre, Pere
(Perpinyà, segle XVII – 1749)
Escultor i arquitecte. Fill d’un pagès de Prada.
Dissenyà el nou altar major de la catedral d’Elna amb un baldaquí clàssic (1723-24), inspirat en els de Saint-Germain-des-Près i de la Val de Grâce, de París, tal com li fou encomanat. El 1738 féu un retaule -desaparegut- per al castell reial de Cotlliure, i el 1743 féu l’altar major rococó de Toluges.
Fill seu fou Josep Navarre (Perpinyà, 1718 ? – Catalunya Nord, vers 1771) Escultor. Documentat fins al 1771. Autor, entre altres obres, de l’altar major de l’església d’Argelers (1754), del de Nefiac (1756), obra important, entre clàssica i rococó, i del tabernacle de Vinçà (1757).
Dades dels Països Catalans 