Arxiu d'etiquetes: arqueòlegs/gues

Sanmartí i Grego, Enric

3 Respostes

(Barcelona, 1944 – )

Arqueòleg. Ha estat conservador (1971-85) i director (1982-84) del Museu Arqueològic de Barcelona. Fou conservador del Museu Monogràfic d’Empúries des del 1985 i director de les excavacions entre el 1985 i el 1992. Membre del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín i del CNRS.

Ha excavat a Albintimilium (Itàlia), a Càrtago (Tunísia), a la factoria fenícia de Toscanos (Màlaga) i en diferents jaciments ibèrics. La seva recerca científica ha destacat molt especialment en els estudis sobre ceràmiques de vernís negre.

Entre una vasta i variada bibliografia cal esmentar: La cerámica campaniense de Emporion y Rhode (1978) i, en col·laboració amb R. Marcet, Empúries (1988), síntesi de nombrosos treballs sobre la ciutat grecoromana.

Rodà de Llanza, Isabel

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 setembre 1948 – )

Epigrafista i arqueòloga. Doctora per la Universitat de Barcelona (1974).

Fou tècnica del Museu d’Història de la Ciutat (fins el 1980), la qual cosa li permeté realitzar diverses excavacions a Bàrcino, i, des del 1985, fou professora titular i catedràtica d’arqueologia (1993) a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha investigat en epigrafia, escultura i arqueologia romanes i ha co-dirigit les excavacions del jaciment romà-medieval de Santa Maria de Panissars (el Pertús-la Jonquera).

Entre una extensa bibliografia destaca la coautoria de la sèrie Inscriptions Romaines de Catalogne (1984-87, quatre volums publicats) i l’edició de Ciencias, metodologías y técnicas aplicadas a la Arqueología (1992).

Rocafort i Sansó, Ceferí

Deixa un comentari

(la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 setembre 1872 – Barcelona, 5 setembre 1917)

Geògraf, arqueòleg i historiador. Juntament amb Juli Soler descobriren el conjunt d’art rupestre de la Roca dels Moros, al Cogul (Garrigues), les quals donà a conèixer per articles i conferències.

Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat i en el Butlletí del qual col·laborà, així com en la Geografia de Catalunya de Carreras i Candi, de la qual féu el volum de la província de Lleida.

Una altra obra seva és España regional.

Roca i Roumens, Mercè

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 21 abril 1947 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 30 desembre 2014)

Arqueòloga.

Professora a la Universitat de Granada (1979-88) i des del 1989 catedràtica d’arqueologia, epigrafia i numismàtica a la Universitat de Barcelona, s’ha centrat en l’estudi de la ceràmica romana sigil·lada.

Ha realitzat excavacions a Andújar (Jaén, 1979-95), al teatre de Tarragona, a la ciutat iberoromana de Granada i a la ciutat romana de Pollentia (Mallorca).

Ha publicat La sigilata hispánica producida en Andújar (Jaén) (1976) i El Albaicín y los orígenes de la ciudad de Granada (1988).

Ripoll i Perelló, Eduard

1 Resposta

(Tarragona, 23 maig 1923 – Barcelona, 28 març 2006)

Prehistoriador i arqueòleg. Format a la Universitat de Barcelona (llicenciat el 1953 i doctorat el 1956), estudià també a París (1950-51).

Del 1961 al 1980 fou director del Museu d’Arqueologia de Barcelona, on havia treballat des del 1947, de les excavacions d’Empúries i de la revista “Ampurias”, càrrecs des dels quals promogué la creació de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la diputació de Barcelona, que dirigí fins el 1980. Fou professor agregat de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-80).

Des del 1981 fou catedràtic de la Universidad Nacional de Educación a Distancia. També fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1974 i, des del 1980, del comitè executiu de la Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques. De 1981 a 1986 fou director del Museo Arqueológico Nacional de Madrid i el 1996 fou nomenat president de l’Acadèmia de Bones Lletres.

S’especialitzà en un principi per les cultures paleolítiques i sobretot en la pintura rupestre, de la zona cantàbrica i de la catalana, i posteriorment dedicà també treballs al món antic a Catalunya, especialment als ibers i a les colònies gregues (Empúries).

Entre nombroses publicacions, destaquen La cueva de las Monedas de Puente Viesgo (Santander) (1972) i El paleolítico medio en Cataluña, en col·laboració amb H. de Lumley (1965).

Fou editor de diverses publicacions, com Miscelánea en homenaje al Abate Henri Breuil (1964 i 1965), Els orígens de la ciutat romana d’Empúries (1978) i Sobre els orígens i significat de l’art paleolític (1981). Fou també editor de Miscelánea Arqueológica. XXV aniversario de los Cursos de Prehistoria y Arqueología de Ampurias (1974), en col·laboració amb M. Llongueras, Simposio Internacional de Colonizaciones (1974), en col·laboració amb E. Sanmartí, Simposi Internacional sobre els orígens del món ibèric (1978), en col·laboració amb M. Llongueras i E. Sanmartí, i Els grecs a Catalunya (1983).

Ribas i Bertran, Marià

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 21 juny 1902 – 11 setembre 1996)

Arqueòleg, historiador i dibuixant.

Restaurador artístic, dirigí el Museu d’Història i Arqueologia de Mataró i fou comissari d’Excavacions Arqueològiques.

Autor, entre altres obres, de Notes històriques de Mataró (1933), Orígens i fets històrics de Mataró (1934), El poblament d’Iluro (1952), Els orígens de Mataró (1963), Tradicions populars i costums mataronins (1991) i les memòries Íntims records de la infància. Visions de la Plaça Gran de Mataró (1992).

Revista d’Arqueologia de Ponent

Deixa un comentari

(Lleida, 1991 – )

(RAP) Revista plurilingüe, especialitzada en arqueologia. De periodicitat anual, és editada per la Secció de Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Lleida i l’ajuntament de la ciutat.

L’àmbit geogràfic dels treballs publicats és la Hispània oriental i la Gàl·lia meridional, amb una especial incidència en les comarques lleidatanes.

També s’hi inclouen treballs de caràcter teòrico-metodològic i una secció de debat sobre temes d’actualitat en l’àmbit de la recerca.

Enllaç web: Revista d’Arqueologia de Ponent

Renom i Costa, Josep

(Sabadell, Vallès Occidental, 22 novembre 1880 – 11 març 1931)

Arquitecte. Deixeble de Puig i Cadafalch, es titulà el 1907.

Fou arquitecte municipal de Sabadell, Mollet del Vallès i Palau-solità i professor de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. Fou director de les obres del santuari del Collell.

Féu diverses obres modernistes a Sabadell (casa Arimon) i diversos treballs d’urbanització (plaça del Mercadal, obertura del jardí de la Casa de la Caritat, plaça del doctor Robert, projecte d’eixample i reforma del 1928, etc).

Germà de Vicenç Renom i Costa  (Sabadell, Vallès Occidental, 17 agost 1881 – 28 desembre 1960)  Arqueòleg. Obtingué diverses peces (com l’important mosaic de Neptú) a excavacions sabadellenques.

Pyrenae -revista, 1965/ –

(Barcelona, 1965 – )

Revista anual de prehistòria i arqueologia. Fundada per Joan Maluquer de Motes, que en fou el director, i publicada per l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

La majoria de treballs publicats versen sobre temes dels Països Catalans.

Enllaç web; Pyrenae

Piñol i Andreu, Ramon

(Barcelona, 1916 – 1978)

Historiador, arqueòleg, publicista i heraldista. Fou deixeble i col·laborador d’Agustí Duran i Sanpere en les excavacions de la ciutat romana de Barcelona (1943-56), de les quals deixà una obra inèdita.

Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de Hispanic Society of America.

Ha publicat Heráldica de la catedral de Barcelona (1948), Armorial dels ciutadans honrats de Barcelona (1949), Armorial del monestir de Pedralbes (1955) i Els consolats de mar de la ciutat de Barcelona (1956), i ha col·laborat a “Barcelona Divulgación Histórica”.