Antic hostal, a la carretera de Barcelona a Lleida, a la vora de la riera de l’Anoia, on hom cobrava un portatge.
Al segle XIX hi fou construït el pont del Ganxo.
Antic hostal, a la carretera de Barcelona a Lleida, a la vora de la riera de l’Anoia, on hom cobrava un portatge.
Al segle XIX hi fou construït el pont del Ganxo.
(o la Quadra) Antiga quadra i església, a l’oest de la vila.
A mitjan segle XIX formava part del municipi de Solanelles.
Veïnat i antiga quadra, a l’extrem meridional del terme, a la dreta de l’Anoia, al límit amb l’Alt Penedès.
Gran masia, a l’esquerra de la riera de Tous, aigua amunt del poble.
La seva capella és dedicada a sant Pere.
l’Erm (Manlleu, Osona) Barri, unit a la ciutat pel passeig de Sant Joan, format a la part septentrional a partir dels darrers anys del decenni 1950-60. L’església parroquial, en forma d’hemicicle, és dedicada a sant Pau.
l’Erm * (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Sant Joan de l’Erm (antic santuari i hostatgeria).
l’Erm (Ròtova, Safor) Enclavament (0,13 km2), entre els termes de Palma de Gandia i d’Alfauir.
l’Erm * (Sant Martí de Tous, Anoia) Veure> Sant Pere de l’Erm (antiga església).
(Igualada, Anoia, 1967 – ? )
Grup artístic. Format pels barcelonins Josep Lluís Jubany (1948), Ramon Herreros (1948), Jordi Morera (1945) i Alexandre Tornabell (1945).
Oberta a tots els corrents i amb un clar desig de sostreure’s a la subjectivitat, s’interessaren per totes les formes i mitjans de comunicació visual tendents a una presa de consciència.
Llogaret, a l’oest del terme. L’església, arruïnada, era dedicada a sant Jaume.
El segle XIX formava un municipi amb la quadra de Balsareny de Segarra.
(Igualada, Anoia, 16 maig 1931 – 18 juliol 1936)
Periòdic informatiu i moderat, fou políticament independent, amb una postura lleugerament nacionalista.
Antiga quadra (segle XIV), a la dreta de l’Anoia, aigua avall del poble, on hi ha el mas de la Cucalera (o maset d’en Torres) i la capella de Sant Miquel.
La quadra fou anomenada posteriorment de Sant Miquel.
Santuari de la Mare de Déu de Collbàs. Prop del coll Bas, al camí de Carme a Igualada.
L’església, esmentada ja el segle XIV, fou refeta a la fi del segle XVIII.
Dóna nom a la serra de Collbàs, que limita pel nord la vall de la riera de Carme.