(o Sant Romà de les Bons, ant: Labons) Poble (1.336 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, al límit septentrional del terme, en un coster, sota les restes del castell de les Bons (una torre de planta quadrada).
L’església de Sant Romà és romànica (segle XII), restaurada modernament; les pintures murals que la decoraven foren traslladades al Museu d’Art de Catalunya.
Contrafort (2.650 m alt) septentrional del pic Negre d’Envalira, situat al sud del port d’Envalira.
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Llogaret (1.180 m alt), situat damunt un dipòsit glaciofluvial, al marge esquerre del riu d’Aós (o riu de Bixesarri).
És esmentat ja el 1176.
(Andorra la Vella, 7 setembre 1930 – )
Centre que acull i preserva la producció bibliogràfica andorrana i la relativa al Principat d’Andorra, independent del lloc de producció. La creació de la biblioteca fou iniciativa de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona. La primera Biblioteca Nacional s’inaugurà a la Casa de la Vall.
Els fons bibliogràfics arribaren de diferents entitats i de particulars. El 1974 s’inaugurà la nova biblioteca amb el fons de la de la Casa de la Vall, augmentat per diverses adquisicions, donacions d’editorials i les obres de l’exposició del llibre català. A partir del 1980 també rebé les obres lliurades al Servei de Dipòsit Legal -que té la seu a la mateixa biblioteca- i la biblioteca del medievalista francès Philippe Wolff.
El fons fou destruït parcialment pels aiguats de l’any 1982, i el 1996 els fons andorrans i els serveis propis de la Biblioteca Nacional foren traslladats a la casa Bauró, una casa pairal del barri antic d’Andorra la Vella, mentre que la resta de fons i serveis constituïren la Biblioteca Pública del Govern.
Enllaç web: Biblioteca Nacional d’Andorra
Parròquia del Principat d’Andorra: 90,3 km2, 1.304 m alt, 4.545 hab (2015)
La tercera, segons l’ordre tradicional. Situat a la vall de la Valira d’Ordino, a l’esquerra de la ribera d’Ordino, afluent de la Valira, i al peu del pic de Casamanya.
Conreus de secà (cereals) i sobretot de regadiu (prats per al bestiar). Ramaderia (ovina, bovina). Indústria hotelera. El 1983 fou inaugurada la nova estació d’esports d’hivern d’Arcalís. Fins a mitjans del segle XX hi hagué una forta davallada de població, però ha partir dels anys 1970, coincidint amb l’expansió turística i l’edificació de nous habitatges, s’ha produït una notable recuperació.
Al poble destaca l’església parroquial romànica (Sants Corneli i Cebrià), que conserva dues imatges romàniques de la Mare de Déu (segles XII i XIII), un Crist de grans proporcions (segle XVII) i alguns notables retaules barrocs. També són remarcables les cases pairals de Rossell i d’Areny-Plandolit. En un turó proper hi ha les restes d’un suposat castell moro dit de la Seca. Administrativament és dividit en cinc quarts: Ordino, Sornàs, Ansalonga, la Cortinada (amb Arans), i Llorts.
El terme comprèn, a més, l’antic poble del Serrat, l’antic hostal del Vilaró, l’antiga caseria del Vilar, a més de nombroses bordes, gairebé totes abandonades, a les valls superiors.
Enllaços web: Comú – Tràmits – Centre Esportiu
Parròquia d’Andorra: 61,2 km2, 1.230 m alt, 10.076 hab (2014)
(o la Maçana) La quarta, segons un ordre tradicional, de les set en què és dividit el Principat d’Andorra, a la vall de la ribera d’Ordino (dita també ribera de la Maçana), a la confluència amb la d’Arinsal, 5 km al nord d’Andorra la Vella. El territori comprèn els pics més alts d’Andorra (coma Pedrosa, 2.946 m alt, i el pic del pla de l’Estany, 2.851 m).
Agricultura de secà (cereals i tabac), i vora el riu d’Arinsal s’estenen els prats de regadiu per al bestiar. Ramaderia, Esports d’hivern a Arinsal i indústria hotelera. L’augment demogràfic ha estat notable en els darrers anys, especialment a partir del 1970.
El poble es troba a l’aiguabarreig del riu d’Arinsal i la ribera d’Ordino; l’església parroquial de Sant Iscle és esmentada ja el 839.
El comú comprèn també els pobles d’Anyós, Pal, Arinsal, Escàs, Sispony, el Pui, Erts i l’Aldosa de la Maçana, les caseries de Jovell i de Pujol, el mas de Ribafeta, la farga d’en Rossell, el santuari de Sant Antoni de la Grella i nombrosos cortals i bordes.
Enllaç web: Comú
(Alt Urgell / Andorra / Pallars Sobirà)
Altre nom del pic dels Llacs (cim, 2.691 m alt).
Parròquia d’Andorra: 30 km2, 1.053 m alt, 14.395 hab (2011)
Situada al sud-est del Principat, a la vall del riu Madriu, al peu de la serra d’Enclar. Creada el 1978, forma pràcticament una conurbació amb el nucli de la capital, Andorra la Vella.
Agricultura del tabac i hortalisses. S’han extingit les indústries tradicionals del ferro i de la llana. Les fonts de riquesa actual es basen en el turisme (principalment per l’atracció dels esports d’hivern) i el comerç, causes del gran creixement demogràfic (és el segon nucli de població d’Andorra).
El cap del comú és la vila de les Escaldes. A més d’aquesta i del poble d’Engordany, la parròquia comprèn els barris del Vilar d’Engordany, Engolasters i el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d’Entremesaigües.
En són remarcables l’església de Sant Miquel d’Engolasters, romànica, la de Sant Romà dels Vilars, pre-romànica, la parroquial de Sant Pere Màrtir i alguns ponts romànics, com el dels Escalls.
Enllaç web: Comú
Parròquia d’Andorra: 84 km2, 1.238 m alt, 13.084 hab (2012)
La segona de les set en què és dividit el Principat d’Andorra. El terme comprèn el territori del Pas de la Casa (a l’anomenada solana d’Andorra), on hi ha la frontera amb l’estat francès, i l’estació d’esquí del Pas de la Casa. Dins el terme hi ha també l’estany d’Engolasters, la central hidroelèctrica FHASA i les dues emissores radiofòniques del Principat: Ràdio Andorra i Ràdio de les Valls.
L’economia local es basa en el comerç i el turisme, que ha afavorit el desenvolupament de la construcció i de la indústria hotelera, causes del gran creixement demogràfic.
El poble es troba a la vall de Valira d’Orient; se’n destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, que conserva el primitiu campanar romànic. Per Carnaval hi té lloc el famós ball de l’Ossa.
Dins el terme hi ha també l’església pre-romànica de Sant Jaume dels Cortals i diversos nuclis de població com Vila, la Mosquera, el Tremat i les Bons. Actualment són deshabitades les bordes de Castellar, els Cortals d’Encamp (a la vall dels Cortals) i la farga d’Encamp o d’en Picard.
Dades dels Països Catalans 