Pic central de l’esquenall que separa la Valira d’Encamp de la d’Ordino.
És el punt culminant (2.709 m alt) d’un sinclinori devonià comprès entre el rocam metamòrfic septentrional del pic de l’Estanyó (2.912 m) i anticlinal esquistós (silurià) del bony de les Neres (2.228 m alt).
(Sant Julià de Lòria, Andorra, 1956 – Andorra la Vella, Andorra, 1988)
Editorial i impremta. En català ha publicat les col·leccions “Monumenta Andorrana” i “Jalons”, diverses edicions de la Bíblia i el Missal -traduïts pels monjos de Montserrat-, etc.
El 1961 es traslladà a Andorra la Vella.
Cim (2.572 m alt) dels Pirineus, a la zona axial pirinenca, unit pel coll de coma Llempla a l’alineació muntanyosa que el separa del Pallars Sobirà.
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Santuari de la Mare de Déu de Canòlic, patrona de la parròquia andorrana.
Situat en un coster (1.528 m alt), damunt la riba dreta del riu d’Aós, al camí de Bixesarri a Civís (Alt Urgell), pel coll de Canòlic.
Hom hi celebra anualment un aplec. Al seu voltant hi ha un grup de bordes.
Pas de la parròquia, a la vall de la Valira d’Encamp, 1 km a l’est de les Escaldes.
Estany d’origen glacial (2.306 m alt), a la capçalera de la vall d’Incles.
Hi ha estat construïda una presa destinada a la producció d’electricitat.
Refugi i centre d’esquí, situat al Grau Roig, a la part baixa del cercle de Pessons.
Pic (2.641 m alt) de la serra que separa la vall del riu Madriu de la Valira d’Encamp.
Parròquia d’Andorra: 60,5 km2, 908 m alt, 9.379 hab (2015)
A la riba esquerra de la Valira, afluent del Segre; comprèn el sector meridional de les Valls.
L’agricultura és fonamentalment de secà, amb conreus de cereals, tabac i prats de regadiu. Ramaderia (ovina i bovina). Fou interessant la indústria tèxtil (fabricació de draps de llana) durant el segle XIX; en l’actualitat les activitats més importants són l’hotelera (gràcies a l’increment turístic) i la comercial (tercer centre comercial del país, després d’Andorra la Vella i les Escaldes).
La població, que creixé molt lentament fins al segle XIX, s’incrementà durant la primera meitat del segle XX i aquest procés s’accelerà a partir del 1965, gràcies a l’existència d’un fort corrent immigratori.
La vila s’estén al llarg de la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra la Vella; hi ha barris residencials moderns, com els Xalets d’En Trilla i el Solà. L’església parroquial de Sant Julià ha estat refeta i ampliada modernament, però conserva el campanar romànic (segle XII) a l’interior.
El terme comprèn els llogarets d’Aixirivall, Aixovall, Aixós, Bixesarri, Aubinyà, Fontaneda, Nagol, Serters, Juverri i Llumeneres, els masos d’Alins, Tolsa i pui d’Olivesa (alguns dels quals conserven les esglésies romàniques dels segles X i XI) i el santuari de Canòlic (patrona de la parròquia).
Enllaç web: Comú
(o Sant Romà de les Bons, ant: Labons) Poble (1.336 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, al límit septentrional del terme, en un coster, sota les restes del castell de les Bons (una torre de planta quadrada).
L’església de Sant Romà és romànica (segle XII), restaurada modernament; les pintures murals que la decoraven foren traslladades al Museu d’Art de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 