(Sabadell, Vallès Occidental, 1881 – Mèxic, 1946)
Dirigent anarcosindicalista. Sabater d’ofici. Fou redactor del periòdic sabadellenc “Reivindicación”, fundat el 1915 per Eusebi Carbó.
El 1920, perseguit per la policia, s’estigué uns quants mesos a París. El 1921 anà a Rússia, i en tornar a Barcelona es manifestà contrari al règim soviètic.
El 1939 s’expatrià a França, i després a Mèxic.
(Barcelona, 7 novembre 1893)
(o bomba del Liceu) Atemptat anarquista, portat a terme per Santiago Salvador, contra el públic del Gran Teatre del Liceu. Segons ell, en venjança per l’execució de Paulí Pallàs.
Salvador llançà dues bombes “orsini” a la platea del Liceu durant la representació del segon acte de Guglielmo Tell, que inaugurava la temporada. N’esclatà una, que va provocar 20 morts i nombrosos ferits.
Salvador era un farsant il·luminat sense militància, però l’atemptat incrementà la repressió indiscriminada iniciada feia ja mesos. Ultra les nombroses detencions, foren executats sis obrers a més del mateix Salvador.
L’atemptat inicià un debat entre l’anarquisme internacional sobre la validesa de la violència, i fou rebutjat pel mateix Kropotkin.
(Gràcia, Barcelona, 20 febrer 1886 – 25 novembre 1886)
Publicació quinzenal anarquista. Primer periòdic que defensà a l’estat espanyol les idees anarcocomunistes.
Emili Hugas i Martí Borràs en foren els animadors i formaren un grup que després edità “Tierra y Libertad”.
La publicació oferí les primeres traduccions d’escrits de Kropotkin i Jean Grave.
(Barcelona, 10 novembre 1900 – 1979)
Anarco-sindicalista. Conegut com a Josep J. Domènech.
Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments (setembre-desembre 1936 a l’abril 1937), d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social (abril 1937) i de nou de serveis públics (abril-maig 1937).
Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya (del juliol de 1937 al gener de 1939).
A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”.
(Catalunya, 1934 – abril 1938)
(JLC) Organització juvenil anarquista. Fundada després de que els grups de joves de la FAI a Catalunya s’oposaren a entrar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no ingressaren fins a l’any 1936.
Els seus principals dirigents foren Fidel Miró, Alfred Martínez i Josep Peirats, i el seu òrgan de premsa fou “Ruta”, de Barcelona.
Formaren part del Front de la Joventut Revolucionària amb els joves del POUM, però el 1938 ingressaren a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 16 febrer 1893 – Barcelona, 14 febrer 1977)
Anarco-sindicalista. Treballador del suro.
Membre del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (1920-21 i 1931-36), durant la guerra civil fou conseller de Defensa de la Generalitat (desembre 1936-maig 1937).
Fou un dels fundadors, a Perpinyà, del Moviment Llibertari Espanyol (març 1939).
Tornà de l’exili el 1976.
(Barcelona, març 1929 – 1937)
Revista anarquista eclèctica.
Continuadora d'”Ética” (1927-29), es publicà el 1935 a Premià de Mar i, entre el 1935 i el 1936, a València amb el nom d'”Ética”.
Tornà a editar-se a Barcelona l’abril de 1937 amb el nom d'”Iniciales”.
Hi col·laboraren, entre d’altres, Isaac Puente, Frederica Montseny, Felipe Alaiz i Gonçal Vidal.
(Catalunya ?, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Anarquista. Resident a Barcelona. Tipògraf de professió, ingressà al federalisme republicà.
Participà en el congrés obrer català del desembre de 1868, i en el del juny de 1870 col·laborà amb els bakuninistes. Director de “La Federación” (1871).
S’integrà al corrent anarco-comunista, dirigí “La Justícia Humana” (1886), amb Martí Borràs, i “Tierra y Libertad” (1888-89), i s’oposà al corrent anarco-col·lectivista.
Publicà El socialismo colectivista y el comunismo anárquico (1890).
(Logronyo, Rioja, 1877 – Barcelona, 22 febrer 1937)
Anarco-sindicalista. Resident a Barcelona des del principi del segle XX.
Tipògraf, fou aviat un dels líders anarquistes més coneguts, especialment quan amb Josep Negre dirigí una sorollosa campanya contra els lerrouxistes dins “Solidaridad Obrera” durant els anys 1907-09; publicà Alejandro Lerroux tal cual es (1907).
El 1910 es féu càrrec de “Tierra y Libertad” i posteriorment fundà la impremta i casa editorial Germinal (1917), que fou destruïda per un grup dels sindicats lliures el 1919.
Llibreter de vell al mercat de les Drassanes, tingué un paper rellevant com a coordinador de les publicacions anarquistes de l’Amèrica del Sud durant la Dictadura de Primo de Rivera.
El 1932 passà a ésser administrador de “Solidaridad Obrera”.
(Barcelona, 10 març 1908 – Manta, Equador, 11 novembre 1979)
Anarco-sindicalista. Redactor de “Tierra y Libertad”, on féu la crítica sindical a partir de l’octubre de 1931.
Membre de la Federació Anarquista Ibèrica, passà (1932) a la secretaria general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (abril 1932 – maig 1933), després d’ésser vençuts els trentistes.
Enfrontat amb els sindicats de Sabadell, la seva actuació n’afavorí l’expulsió de la CNT i la formació dels Sindicats d’Oposició el 1933.
Anà a les Balears amb la columna Bayo (agost-setembre 1936). Lluità al front d’Aragó i fou col·laborador de “Solidaridad Obrera” i “Catalunya” (1937-38).
Dades dels Països Catalans 