(Eina / Planes / Sant Pere dels Forcats, Alta Cerdanya)
(o la Torre del Bisbe) Pic (2.832 m alt) del massís de Puigmal, que es destaca vers el nord de la línia de crestes que separa el Ripollès de la Cerdanya, a la qual s’uneix a través del pic d’Eina.
Es termenal dels tres municipis.
(Capcir / Alta Cerdanya / Conflent / Rosselló)
Riu del litoral mediterrani, que neix prop del límit entre el Conflent i la Cerdanya, al massís del Carlit, encaixat en el qual s’escola vers el sud, formant prop de la capçalera l’estany de la Bullosa, fins a Montlluís, on s’obre la vall en travessar l’altiplà de la Perxa, que separa la seva conca de la del Segre; aquest curs era recorregut per una glacera.
A partir d’aquí s’engorja al congost dels Graus de Canavelles, i pren la direcció sud-oest – nord-est, marcada per la vall tectònica longitudinal, que integra el Conflent i s’obre vers la plana rossellonesa, limitada per falles importants, al peu de roc de Madres, la Pelada (al nord) i el massís del Canigó, el Gallinàs i Tres Esteles; però el seu curs epigènic no segueix el fons de l’eix sinclinal ni de les línies de falla, sinó que s’encaixa al sòcol paleozoic i divideix la fossa en compartiments, com a Vilafranca de Conflent (cubetes del Vernet i de Prada).
Al Rosselló origina bona part del Riberal i travessa el sector central de la comarca, entre els rius Aglí i Rard; desemboca a la Salanca, a la platja de Santa Maria la Mar.
Les principals valls afluents són la de la Saorra, del Vernet i de la Castellana; cal esmentar, entre els afluents de l’esquerra, el Cabrils i el riu de Catllà, i entre els de la dreta, el Carançà i el de Prats de Balaguer. És de règim nival a la capçalera, amb transició de nivopluvial.
La seva vall és seguida per la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per Prada, que serveix de via de comunicació entre el Rosselló i la Cerdanya.
A l’alt curs s’obté un notable aprofitament hidroelèctric, gràcies a la conca-dipòsit de la Bullosa i al fort pendent de la vall (en 15 km des del pla de la Perxa fins a Oleta, el desnivell és de 900 m). Hi ha 8 centrals: les principals són les de Fontpedrosa, Toès, Oleta i Cassanyes (salt de 432 m).
L’aprofitament agrícola de l’alta conca es destina sobretot a prats per al bestiar, mentre que al baix Conflent s’inicia la creixent especialització hortícola i fruitera, com a prolongació del Riberal; els regatges a les petites conques i valls afluents i a la principal són d’antiga tradició. Cal esmentar la producció de peres i pomes, al sector alt, en comptes dels prèssecs i albercocs del Riberal.
Altres poblacions del curs són Rià, Vinçà, Cornellà de la Ribera, el Soler, Sant Esteve del Monestir, Perpinyà i Canet de Rosselló.
Nucli turístic (1.776 m alt), al sud-oest del poble, vora la carretera de Montlluís a Puigcerdà per Targasona, al límit amb el terme de Font-romeu i molt pròxim a l’important centre turístic de Font-romeu.
(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Circ lacustre, al vessant oriental del Carlit, a la capçalera de la Tet. Llur emissari alimenta la Bullosa.
(la Tor de Querol, Alta Cerdanya)
Veure> Sant Pere de Sedret (llogaret i antic poble).
Veure> la Vinyola (poble).
(la Tor de Querol, Alta Cerdanya)
(o Sant Pere del Sidral) Llogaret i antic poble (1.208 m alt), situat a l’extrem de la morena terminal del riu d’Aravó, on la vall entra en la plana. Existia ja el 980, i el 1312 era ja parròquia.
És prop del terme de Guils de Cerdanya, i el 1860 la seva pertinença encara era discutida entre els estats francès i espanyol.
(Planès / Sant Pere dels Forcats, Alta Cerdanya)
Despoblat, entre els dos municipis.
Masia i antiga església (1.604 m alt), al sud del poble.
(la Tor de Querol, Alta Cerdanya)
Llogaret, sota el coll de Bena, a la vora del riu de Sàlit, afluent, per l’esquerra, del riu d’Aravó.
Dades dels Països Catalans 