Arxiu d'etiquetes: Alta Cerdanya

Palau de Cerdanya (Alta Cerdanya)

3 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 11,50 km2, 1.270 m alt, 444 hab (2012)

(o de la Llavanera, fr: Palau de Cerdagne) Situat vora el riu de la Llavanera, afluent per l’esquerra del Segre, estès des del pla de Salines, el coll de la Bassa i el coll de la Creu de Maians, al sud-est de Puigcerdà, vers el límit amb la Baixa Cerdanya. El terme és drenat a més pels torrents de n’Aragó i de Vilallobent. Els sectors més alts del terme són boscats (bosc de Palau).

Conreus de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i ovina.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta de la Llavanera. L’església parroquial actual substituí al segle XIX la primitiva, lluny del poble, esmentada ja el 1030; conserva el notable retaule de la Mare de Déu de la Llet, de Jaume Serra.

Osseja (Alta Cerdanya)

2 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,13 km2, 1.247 m alt, 1.400 h (2012)

(o Oceja, fr: Osséja) Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, fins vora el límit amb la vall de Ribes (Ripollès). El terme, accidentat, és cobert en part de boscos i de pasturatges.

Agricultura de secà (cereals i patates) i de regadiu (peres d’aigua i pomeres), afavorida per dos canals d’irrigació. La ramaderia de bestiar boví i oví complementa l’economia. Però el fort desenvolupament que ha tingut recentment ha estat produït per l’estació balneària: hotels de convalescència, sanatoris i una instal·lació d’helioteràpia.

El nucli antic del poble envolta l’església parroquial romànica (Sant Pere), consagrada el 1219 però refeta el 1894 i que conserva un retaule barroc de Josep Sunyer (1699).

Formà, fins al segle XVIII, amb el Puig i Vallcebollera, el terme de la vall d’Osseja.

Naüja (Alta Cerdanya)

2 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 5,60 km2, 1.350 m alt, 66 hab (2012)

(fr: Nahuja) Situat a la baga, als darrers contraforts septentrionals del Puigmal, des del pla del Lloser, a l’est, fins al pla de Medes, a l’oest. És drenat per les capçaleres del Rigat i de la riera de Medes, tributaris del Segre per l’esquerra. El terme és molt accidentat.

L’economia és basa en l’agricultura, la majoria del conreus són de prats i farratges, i menys de cereals (blat) i d’hortalisses. La ramaderia de bestiar boví té importància. En procés de despoblament des del 1866. El municipi no ha estat afectat pel boom turístic i de residència secundària de la Cerdanya.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Jaume, amb pintures al fresc del segle XVII.

Montlluís (Alta Cerdanya)

20 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 0,39 km2, 1.586 m alt, 185 hab (2013)

(fr: Mont-Louis) Ocupa una petita extensió de terreny (l’anomenat turó de Montlluís) a l’altiplà de la Perxa, a la dreta de la Tet. Tot el terme és dominat per la ciutadella de Montlluís, notable fortificació dissenyada per Vauban per encàrrec de Lluís XIV de França, bastida a la fi del segle XVII per tal de protegir la frontera amb l’estat espanyol fixada pel tractat dels Pirineus i per l’hostilitat de la població autòctona.

L’economia del municipi es limita a unes modestes activitats agrícoles (patates i farratges) i ramaderes (bestiar oví). Centre d’estiueig i d’esports d’hivern.

El poble conserva les muralles i l’església parroquial fou construïda a mitjan segle XVIII sobre la primitiva capella de la ciutadella.

Al vessant meridional del turó hi havia l’antiga caseria del Vilar d’Ovança, enderrocada per a construir la fortalesa.

Bena -Alta Cerdanya-

4 Respostes

(Enveig, Alta Cerdanya)

Llogaret (1.600 m alt), situat en un coster del pic de Bena (contrafort meridional del Carlit), a la dreta del riu de Bena (tributari del riu de Brangolí per la dreta).

El coll de Bena comunica el sector oriental de la Solana de la Cerdanya amb la vall de Querol.

Bell-lloc -Alta Cerdanya-

4 Respostes

(Dorres, Alta Cerdanya)

(ort ant: Belloc) Santuari i antiga església de Santa Maria de Bell-lloc, situada a 1.688 m alt, en un planell unit pel coll de Jovell al pic de Mollet, darrer contrafort del massís del Carlit.

De construcció romànica, és esmentada ja el segle XIII com a santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, imatge conservada a l’església de Dorres.

El 1579 s’hi establiren els trinitaris, els quals hi construïren un convent, però hagueren d’abandonar-lo aviat per manca de recursos; entre la fi del segle XVII i la Revolució Francesa (1793) hi hagué un convent de servites.

El convent i una gran part de l’església són destruïts.

Llo (Alta Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 28,44 km2, 1.524 m alt, 162 hab (2012)

Situat en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo.

La població ha tingut una important davallada a partir de mitjans del segle XIX i molt especialment a partir del 1960.

Al poble, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu, destaca l’església parroquial dedicada a sant Fruitós, romànica (del segle XII), la qual té un notable portal.

El lloc és esmentat ja el segle IX; fins el 1790 pertanyia a la vegueria de Cerdanya i fou centre del marquesat de Llo o de Llió.

Prop seu hi ha fonts d’aigües sulfuroses. El terme comprenia també el poble de Roet.

Guingueta d’Ix, la (Alta Cerdanya)

7 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 7,85 km2, 1.130 m alt, 1.233 hab (2013)

(fr: Bourg-Madame) Situat a la vall del Segre, al límit amb el terme de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) i separat d’aquest pel Reür.

Hi ha abundància de prats i pasturatges, així com cereals i hortalisses. La ramaderia (bestiar boví per a la producció de llet) hi és molt desenvolupada i hi ha una cooperativa. Amb tot, les principals activitats econòmiques del municipi es recolzen en el comerç i en el turisme, com a conseqüència de la seva condició de població fronterera davant Puigcerdà.

El poble es troba a l’aiguabarreig del Reür amb el Segre i té l’origen en una guingueta que hi havia (1693) al camí que unia Ix amb Puigcerdà. El 1815, va ésser traslladada la capitalitat del terme del poble d’Ix a la Guingueta, l’administració francesa donà al municipi el nom oficial de Bourg-Madame. El 1973 li fou annexat l’antic terme de Càldegues.

Font-romeu (Alta Cerdanya)

10 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 29,60 km2, 1.800 m alt, 1.843 hab (2012)

(o Font-romeu, Odelló i Vià)  Situat a la Solana, al sector oriental del Carlit, al peu del roc de la Calm, des de l’alta vall del riu d’Angostrina, límit occidental del terme, fins prop del pla de la Perxa. Hi ha grans extensions de bosc (bosc de Font-romeu).

El terme té l’origen en el famós santuari de Font-romeu, edifici bastit al segle XVII sobre la capella primitiva, prop de la font considerada miraculosa, que de temps molt antics ha atret pelegrins, on hi ha una imatge bruna de la Mare de Déu de Font-romeu, del segle XIII, i l’altar major és un notable retaule de Josep Sunyer.

L’agricultura està orientada al servei de la ramaderia (bestiar boví o oví). El creixement de Font-romeu ha transformat a partir del 1900 la vida del terme, que avui viu dels esports d’hivern, el turisme i l’estiueig i que a l’estiu arriba a multiplicar per deu la seva població.

Dins el terme, abundant en xalets, hotels, apartaments i cases de repós, hi ha els pobles de Vià i d’Odelló de Cerdanya, el luxós Grand Hôtel (1914), el Centre Francès d’Helioteràpia, creat el 1922, i el forn solar més gran d’Europa, construït pel Centre de Recerca Científica. L’aire, sec, de l’indret hi ha permès la creació d’un Centre de Recerca Astronòmica.

Estavar (Alta Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 9,24 km2, 1.293 m alt, 408 hab (2012)

Situat al límit amb l’enclavament de Llívia, entre els contraforts meridionals del Carlit, al nord, i la vall del Segre, riu que travessa el terme, al sud; és drenat, a més, pels rius d’Éguet i d’Angost.

Economia essencialment agrícola (cereals i hortalisses) i ramadera (bestiar boví i oví). Prats de regadiu per al bestiar boví. Hi ha mines de lignit, que tingueren una certa importància al tombant del segle XIX. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba a l’oest del puig de Llívia, vora la confluència del riu d’Angost amb el Segre; se’n destaca l’església parroquial de Sant Julià, romànica del segle XII, que conserva restes de pintures murals.

Dins el terme, creuat antigament per la Strata Ceretana dels romans, hi ha el poble de Bajande i el caseriu de Callastre.