Poble (1.293 m alt), situat sota els turons sil·lúrics que fan de contrafort al pla de la Perxa, a banda i banda de l’antiga strata ceretana dels romans.
L’antiga església parroquial de Sant Bartomeu és romànica.
Bajande
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Alta Cerdanya
Cabanassa, la (Alta Cerdanya)
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 3,26 km2, 1.511 m alt, 698 hab (2012)
Estès pel pla de la Perxa, a la riba dreta de la Tet, el riu de Jardó limita el terme pel sud, a l’oest enclou un petit sector de la vall de Bolquera.
El terme és muntanyós i ha basat tradicionalment la seva economia en l’explotació forestal, l’agricultura (d’alta muntanya: cereals i hortalisses) i la ramaderia (bestiar boví), complementades darrerament per la indústria làctia, la qual ha donat un nou impuls a la població; també hi ha serradores. A la fi del s XIX l’estat francès hi establí un important assecador de llavor de pi per al repoblament. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble és a l’esquerra del riu de Jardó, és esmentat ja el 965, amb el nom de Vilar de Caselles, va esdevenir un centre d’estiueig a partir de mitjan segle XIX.
El terme comprèn el llogaret de la Perxa (antic priorat benedictí i hospital) i el veïnat de els Molins.
Bolquera (Alta Cerdanya)
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,61 km2, 1.613 m alt, 781 hab (2012)
(fr: Bolquère) Estès per l’altiplà de la Perxa, a la confluència dels rius Segre i de la Tet, a la riba dreta d’aquest riu, límit oriental del terme. El relleu és molt accidentat i cobert en bona part per boscs comunals de pi negre, de pi roig i d’avets, i d’abundants pasturatges naturals d’estiu, aprofitats pel bestiar boví i oví.
Les tradicionals activitats agrícoles (cereals -blat, segol, civada-, i pastures) i ramaderes complementen la vida econòmica del municipi, que ha esdevingut al llarg del segle XX, amb la construcció primerament del balneari helioteràpic de Bolquera i després del nucli de Superbolquera, un important centre turístic. Hi ha també una central elèctrica al pla dels Avellans.
Al poble és emplaçat a la vora del riu de Bolquera (que s’uneix amb el riu d’Eina i forma el riu d’Angost); destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, del segle XIII, que és emplaçada al lloc de l’antic castell de Bolquera i que conserva importants retaules barrocs.
Avellans, pla dels
(Bolquera, Alta Cerdanya / la Llaguna, Conflent)
Petita plana a l’alta vall de la Tet, dominat pel roc de la Calm al sud i pel roc d’Aude al nord.
Hi ha la central elèctrica del pla dels Avellans amb una producció mitjana anual de 20.000.000 kwh.
Artiga, serra de l’ -Alta Cerdanya-
(Er / Vallcebollera, Alta Cerdanya)
Serra al massís del Puigmal, situada entre el pas dels Lladres i el puig d’Estaca a la branca muntanyosa que separa les dues valls i els dos municipis.
Arissal, bac
Vall i obac, comunica l’estany de la Bullosa, a l’alta vall de la Tet, amb la vall d’Angostrina.
És drenada pel rec del bac Arissal, emissari dels petits estanys Negre i del Racó, el qual troba, per la dreta, al Mesclant d’Aigües, el torrent d’aquest nom, i formen, des d’aquest indret, el riu d’Angostrina.
Ans -Alta Cerdanya-
(o les Cases d’Ans) Caseriu, situat a la dreta del riu d’Er, entre Er i Gorguja, al llarg de la carretera de la Guingueta d’Ix a Montlluís.
El 803, era un llogaret que es trobava dins el terme de Llívia, el monestir d’Eixalada hi adquirí un predi que poc després passà al monestir de Cuixà.
Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya)
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 87,87 km2, 1.380 m alt, 691 hab (2012)
(fr: Angoustrine Villeneuve des Escaldes) Situat a l’eix pirinenc, al límit amb el País de Foix i amb l’enclavament de Llívia. El terreny és molt accidentat i hi abunden els estanys glacials (el de la Bullosa convertit en pantà) i els pasturatges.
Les principals actvitats econòmiques del municipi són la ramaderia i l’agricultura de regadiu.
El poble d’Angostrina és dividit pel riu d’Angostrina, a l’esquerra del qual hi ha el barri de la Part Petita. Hi destaca la església romànica de Sant Andreu, del segle XII, bastida sobre un enorme bloc erràtic, amb pintures al fresc i un frontal i un tríptic romànics.
Dins el terme, que comprèn també el despoblat d’Envalls, s’hi ha trobat un altar dedicat a Júpiter i diverses inscripcions romanes.
Angostrina
(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Poble (1.392 m alt), situat a la sortida de la vall glacial, que conserva en aquest indret, a cada banda, els lloms allargats i mancats de vegetació, restes de l’arc morènic del final de la glacera quaternària. El nucli urbà és dividit pel riu d’Angostrina; a l’esquerra d’aquest riu hi ha el barri anomenat la Part Petita.
És esmentat el 839 a l’acta de la consagració de la catedral d’Urgell. Té l’església romànica de Sant Andreu, amb pintures al fresc i un frontal i un tríptic romànics, bastida el segle XII sobre un enorme bloc erràtic.
Cal esmentar també en retaule gòtic i una majestat romànica procedents de l’església romànica del despoblat d’Envalls, que hom conserva a la nova església parroquial, consagrada el 1889. Les troballes d’un altar dedicat a Júpiter i de diverses inscripcions indiquen una ascendència romana.
Dades dels Països Catalans 