Arxiu d'etiquetes: Alt Penedès

Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 35,27 km2, 291 m alt, 3.197 hab (2017)

0alt_penedes(o Sant Martí de Foix)  Situat a la vall del riu de Foix, a l’oest de la comarca, al límit amb el Baix Penedès.

Predomina el secà sobre el regadiu. Els conreus més extensos són els de vinya, olivera, cereals, llegums, farratge, patates i fruiters. De regadiu s’hi conreen hortalisses i farratge. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Aviram. Petita indústria alimentària derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és centrat per l’antic castell de Sant Martí i per l’església parroquial de Santa Maria, bastida el segle XII i modificada el segle XIII; hi excel·leixen les set arcades dobles de l’absis i el retaule gòtic dels Goigs de la Verge i a la Passió (segle XV), obra de Jaume Cabrera.

El municipi comprèn també el raval de les Casesnoves de Sant Martí Sarroca, els veïnats i caseries de la Rovira Roja, Romaní, els Hostalets, la Torre de Vernet, Rovellats, les Cantarelles, el Pla de la Bleda, Brugueres, Can Crusat de la Carrera i, entre altres, la gran masia de Samuntà.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola Jaume Balmes

Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 19,72 km2, 196 m alt, 2.547 hab (2017)

0alt_penedesSituat a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat. Les terres no conreades són ocupades per boscs de pins i pasturatge.

L’agricultura és tota de secà; els conreus més estesos són els de la vinya, tot i que també hi ha presència de cereals, d’oliveres, de patates i d’arbres fruiters. Ha adquirit importància darrerament la seva funció de lloc de residència i d’estiueig. Àrea comercial de Barcelona. Descens gradual de la població.

El poble és al sector de la dreta de la Rierussa. L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç.

El terme comprèn, a més, els pobles de Sant Joan Samora, la Beguda Baixa i part de la Beguda Alta i les caseries del Torrent Fondo, el Grandet i Can Bargalló.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola Pau Casals

Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès)

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 6,24 km2, 266 m alt, 980 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la plana del Penedès, a al vora de la riera de Sant Marçal, a l’est de la comarca, al límit amb el Garraf.

Hi ha alguns boscs de pins, però la major part del territori és ocupada per l’agricultura de secà dominada per la vinya, a més de cereals (blat), oliveres i arbres fruiters. Hi ha una cooperativa vinícola i una explotació enològica. Ramaderia ovina i porcina i avicultura. Indústries metal·lúrgiques, tèxtil i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble es troba en un trencall de la carretera general. Església parroquial de Sant Cugat.

El terme comprèn, a més, el nucli de Casesroges i l’antiga caseria de Puigciuró.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Puigdàlber (Alt Penedès)

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 0,40 km2, 239 m alt, 506 hab (2017)

0alt_penedesSituat al centre de la comarca, al nord de Vilafranca del Penedès, ocupa una petita extensió al sector septentrional de la plana del Penedès. El terme, de molt escassa extensió, es drenat per les rieres de Romaní i de la Serra, afluents de la de Sant Sebastià dels Gorgs.

Agricultura amb conreus de vinya, principalment, a més de cereals i de fruita. Granges avícoles. Hi té tradició la manufactura de canyes (persianes), que exporta a França. Part de la població va a treballar a Vilafranca i a Sant Sadurní d’Anoia. Comparteix molts serveis municipals amb el Pla del Penedès. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. La població s’ha mantingut estacionària al llarg del segle XX.

El poble és a la vora de la riera de la Serra; església parroquial de Sant Andreu. Fou poble reialenc.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Pontons (Alt Penedès)

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 25,94 km2, 584 m alt, 456 hab (2017)

0alt_penedesSituat a l’extrem oest de la comarca, accidentat per les serres d’Ancosa i de Puigfred, amb la depressió de Pontons i regada per la riera de Pontons, al límit amb Anoia i l’Alt Camp. Gran part del terme és cobert de bosc.

Agricultura de secà (cereals, vinya) i una part de regadiu (patates i fruiters). Antigament hi eren explotades unes mines. És lloc d’estiueig; hi ha colònies de vacances. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. El 1910 tenia 510 h.

El poble és a la dreta de la riera. Església parroquial de Santa Magdalena. Castell de Pontons documentat des del 996.

El terme comprèn també la quadra de Maspontons, la parròquia amb capella romànica de Sant Joan de la Muntanya i el veïnat dels Sovals.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Pla del Penedès, el (Alt Penedès)

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 9,57 km2, 216 m alt, 1.232 hab (2017)

0alt_penedes(ant: el Pla de Santa Maria, o Santa Maria del Pla)  Situat al centre de la comarca, al nord de Vilafranca del Penedès, a la dreta del riu de Bitlles.

Pràcticament tres quartes parts del terme són ocupades per l’agricultura de secà, principalment vinya, seguida pels cereals, les lleguminoses i l’olivera. Entre les activitats industrials sobresurt la derivada de l’agricultura (farina, vi); té un Centre Agrícola, un celler de cava, una fassina d’alcohol, una bòbila i petits tallers. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Part de la població activa treballa fora del municipi.

El poble és a l’extrem occidental del terme; l’església parroquial és dedicada a santa Magdalena.

El terme comprèn, a més, les caseries de Bonavista, les Parellades, les Tarumbes, el Mas Morer, les antigues quadres del Gorner i l’Aguilera i l’església de Sant Jaume de Palou.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Pacs del Penedès (Alt Penedès)

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 6,27 km2, 201 m alt, 902 hab (2017)

0alt_penedesSituat a l’esquerra del riu de Foix, que drena el terme, juntament amb la riera de Llitrà (dita també riera de Pacs), al nord-est de Vilafranca del Penedès (de la qual el separen els turons de Sant Pau), al centre de la comarca. Superfície molt plana.

Conreus de secà (cereals i, sobretot, vinya). Indústria vinícola (amb la presència de diversos cellers) i fabricació de materials per a la construcció. Granges avícoles. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Població dispersa.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Genís, d’origen medieval, però bastida el segle XVII.

Dins el terme hi ha els veïnats de l’Agrícola, el Salinar i la Serra, i la urbanització Pacs Residencial.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès)

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 30,79 km2, 265 m alt, 1.734 hab (2017)

0alt_penedes(o Oleseta)  Situat al vessant nord-occidental del massís de Garraf, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat. El terme és drenat per la riera d’Olesa i per la de Begues, que s’uneixen a l’Hospital i aflueixen, a través de la riera de Ribes, a la Mediterrània. Terreny molt accidentat, ocupat en gran part per boscs de pins i pastures.

Conreus de secà: cereals, vinya, llegums, farratge, hortalisses i fruiters. Hi ha ramaderia (cabrum i bestiar porcí) i avicultura. Indústria alimentària i de materials de la construcció. Hi ha diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és a la dreta de la riera d’Olesa; l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista.

Dins el terme hi ha, a més, l’hospital de Cervelló (dit també hospital d’Olesa), així com nombroses masies que s’han anat deshabitant.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Olèrdola (Alt Penedès)

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 30,15 km2, 189 m alt, 3.565 hab (2017)

0alt_penedescapital: la Plana Rodona. Situat al sud-est de Vilafranca del Penedès, al vessant interior dels darrers contraforts de la Serralada Litoral, al límit amb el Garraf, drenat per la capçalera de la riera de Canyelles. La part muntanyosa és coberta en bona part per boscs de pins i matollar.

L’economia tradicional del terme és l’agricultura de secà: vinya i cereals, i en menor quantitat, s’hi cull ametlles, olives i fruits. Avicultura. S’exploten les calcàries margoses. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

Dóna nom al municipi l’antiga ciutat d’Olèrdola, capital històrica del Penedès.

A part de la seva capital, el terme comprèn, a més, els pobles de Moja, Sant Miquel d’Èrdol i Sant Pere Molanta, les caseries de Viladellops, Ferran, Altrabanda, la Serreta i el Sant Sepulcre, el despoblat de Magrinyà i l’antiga quadra de Puig-roig.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Museu de Vilafranca del Penedès

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1934 – )

Museu. Situat en dos edificis contigus d’aquesta ciutat, un del segle XIII i l’altre construït el 1975; depèn de l’associació Museu de Vilafranca. Entrà en funcionament el 1934 i fou ampliat amb la secció dedicada al vi el 1945. Conserva col·leccions d’arqueologia i de paleontologia, i té també una secció ornitològica.

La col·lecció de ceràmica Bonet i Baltà aplega 480 objectes del segle XV al XIX. El llegat Manuel Trens, d’art sacre, recull alguns objectes destacables. En la secció monogràfica del vi (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya “Vinseum”), hom hi pot veure diorames i pintures sobre la història de la viticultura, premses, bótes, recipients, cartells, etiquetes i una taverna vuitcentista decorada amb un mural de Xavier Nogués.

Forma part d’aquest museu el Museu Lapidari, situat al claustre del convent de Sant Francesc, que recull epigrafia romana i medieval i alguns sepulcres gòtics.

El museu organitza exposicions temporals, disposa d’auditori i publica monografies penedesenques i el butlletí trimestral “Olerdulae”.

Enllaç web: Vinseum