Arxiu d'etiquetes: Alt Penedès

Torrelavit (Alt Penedès)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 23,65 km2, 202 m alt, 1.400 hab (2017)

0alt_penedes(ant: Terrassola i Lavit)  Situat a l’extrem septentrional de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona, o riu de Bitlles, accidentat pels contraforts orientals de la serra de Mediona, al nord de la comarca, al límit amb l’Anoia. El territori és cobert en part de boscs de pins i pasturatges.

L’agricultura és predominantment de secà, amb predomini del conreu de la vinya, seguit pels cereals, l’olivera, els arbres fruiters, els llegums i les patates; el regadiu és limita a unes 30 ha (patates, arbres fruiters i hortalisses). La indústria tradicional és la paperera, però en l’actualitat hi sobresurt la indústria vinícola.

El municipi es formà el 1920, per la unió dels termes de Terrassola del Penedès i de Lavit (cap municipal), ambdós pobles amb esglésies romàniques.

El municipi comprèn també els nuclis de població de Sant Martí Sadevesa, la Pineda, el Torrent, el Carrer del Rossell i el Carrer del Bosc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Subirats (Alt Penedès)

28 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 55,90 km2, 243 m alt, 3.013 hab (2017)

0alt_penedesEstès a la dreta del riu d’Anoia, des de la vall de la riera de Lavernó fins a Ordal.

L’agricultura és bàsicament de secà; s’hi conreen vinya, cereals i patates; el regadiu, molt localitzat, aprofita aigües derivades del riu. Ramaderia (bestiar oví i porcí) i avicultura. Indústria del cava, tèxtil, de la construcció i metal·lúrgica. Pedreres de calcària. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El cap municipal és el poble de Sant Pau d’Ordal. L’antic castell de Subirats dóna nom al municipi.

El terme comprèn, també, els pobles i llocs d’Ordal, Can Revella, el Vidre, la Torre-ramona (amb la parròquia de Sant Joan Sesrovires), el Pago, Lavern, Can Rossell, els Casots, Can Batista, Can Cartró, les Cases de Ca l’Avi, Cantallops i l’antiga quadra de Savall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 17,16 km2, 161 m alt, 7.480 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la vall del Foix, al sud de la comarca, al límit amb el Garraf i el Baix Penedès.

L’agricultura és bàsicament de secà (cereals, vinya i oliveres); el regadiu, que aprofita aigua de pous, és molt localitzat i produeix hortalisses. Avicultura i cria de porcs. Indústria paperera, de materials per a la construcció i metal·lúrgica. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Població en ascens.

El cap municipal és el poble dels Monjos. Casal medieval fortificat de Penyafort, amb església barroca.

El municipi comprèn, a més, els barris del Pla de l’Estació, Santa Margarida del Penedès, la Ràpita i la Bleda, els veïnats de Cal Rubió, Cal Salines, Cerdanyola, Mosqueroles, l’antic poble d’Espitlles, la caseria de la Sanabra, l’antic castell i monestir de Penyafort i el santuari de Penafel.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Fira RemeiArt

Santa Fe del Penedès (Alt Penedès)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 3,40 km2, 240 m alt, 380 hab (2017)

0alt_penedesSituat en un terreny pla, al nord de Vilafranca del Penedès, a la dreta de la riera de Lavernó. El terme, de petita extensió, formà en la pràctica una unitat administrativa amb el terme de la Granada.

Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat, principalment), arbres fruiters, lleguminoses, patates i vinya. Avicultura. Hi ha un cooperativa agrícola i un escorxador avícola. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. La població s’ha mantingut estacionària gràcies a la immigració.

El poble és al nord del nucli de la Granada. El lloc consta com un alou de la catedral de Barcelona el 1142. Al segle XIV el castell de Santa Fe, amb l’església de Santa Maria, era de la mitra de Tarragona. L’estació del ferrocarril de Barcelona a Tarragona es troba a la Granada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Sebastià dels Gorgs, monestir de

3 Respostes

(Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)

Priorat benedictí, actualment església parroquial del poble de Sant Sebastià dels Gorgs.

El fundà Mir Geribert, el futur príncep d’Olèrdola, complint la voluntat de la seva mare Ermengarda, muller de Geribert, germà del vescomte de Barcelona Udalard I, que així ho manà en el seu testament (1029), deixant béns per a cinc monjos. El 1052 tenia ja una comunitat regida per un abat Miró, que Mir Geribert uní a Sant Víctor de Marsella el 1059.

Convertit en priorat, rebé importants donacions dels fills dels fundadors, en especial la parròquia i quadra de Sant Pau d’Ordal (1095), que fou el seu principal domini. Això li permeté de refer l’església, el campanar i un magnífic claustre, conservat tot amb modificacions i mutilacions.

L’església, que era en ruïnes el 1388, fou refeta en la seva capçalera en època gòtica, quan també fou reparat el campanar; el 1606 hom l’escurçà per ponent aprofitant l’antiga portada i el timpà esculpit, quan era priorat de Montserrat.

A la fi del segle XIII i al principi del XIV passà una època un xic tèrbola que intentà d’arreglar el bisbe de Barcelona pressionant l’abat de Sant Víctor de Marsella; tenia aleshores cinc o sis monjos i tres sacerdots beneficiats.

El 1412 el monestir de Montserrat l’adquirí de Sant Víctor per permuta amb el priorat de Sant Benet de Maguellà, del bisbat de València, fundat per Montserrat el 1350. Els priors montserratins hi feren obres de consolidació i restauració el 1606 i el 1785, però no li donaren esplendor monàstica; darrerament només tenia el prior i dos beneficiats. Secularitzat abans del 1820, passà a parròquia.

Recentment hom hi ha fet obres de restauració, bé que no d’una manera completa.

Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès)

31 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 18,96 km2, 162 m alt, 12.749 hab (2017)

0alt_penedesSituat prop de l’aiguabarreig de la riera de Lavernó amb el riu Anoia, al nord-est de la plana del Penedès, al límit amb l’Anoia.

L’agricultura, totalment de secà, es basava fins al segle XIX en la trilogia mediterrània (blat, vinya i olivera), que fou substituïda pel monoconreu de la vinya, necessària per a la indústria vinícola, la qual és molt important i especialitzada en la producció de cava, que fou iniciada a la masia Codorniu l’any 1872 i que s’expansionà fortament a partir del 1940. Altres indústries subsidiàries són la de derivats de la fusta, la paperera, la construcció i la sidero-metal·lúrgica. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Població en ascens.

La vila és a l’esquerra de la riera de Lavernó. L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen gòtic, però molt reformada posteriorment.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Monistrol d’Anoia, la Prua i Espiells, les caseries de can Codorniu (conjunt arquitectònic), Can Catassús i d’altres veïnats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Foment Sardanista

Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 13,84 km2, 326 m alt, 2.170 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la vall del riu de Bitlles, a la vall mitjana del riu de Mediona (a les fonts de les Deus brollen les aigües d’ambdós rius), accidentat per la serra de Mediona, al sector nord-oest de la comarca. Boscs de pins i matollar.

L’agricultura és la base de l’economia del municipi, amb conreus de secà (cereals, vinya, oliveres, farratges i arbres fruiters) i de regadiu (hortalisses). Ramaderia de cria de bestiar i avicultura. Indústria tèxtil, minera i paperera (paper de fumar). Estiueig. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

La vila és a l’esquerra del riu de Mediona, continuada pel raval de la Bòria, sota un turó que dominen les restes de l’antic castell de Sant Quintí de Mediona. L’església parroquial de Sant Quintí és la de l’antic monestir de Sant Quintí de Mediona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ball de Diables

Sant Pere de Riudebitlles, monestir de

1 Resposta

(Sant Pere de Riudebitlles, Alt Penedès)

Priorat benedictí, fundat al lloc que ocupa l’església parroquial de la població.

El fundaren Guifre de Mediona, senyor del lloc, i la seva muller Guisla, que el 1026 el cediren a l’abadia de San Martino dell’Isola Gallinaria a Albegna (Ligúria), perquè hi establís una comunitat i vetllés sobre ella. El 1165 el papa Alexandre III en confirmà la possessió a l’abat Ramon de l’Isola Gallinaria.

La comunitat de Riudebitlles, regida per un prior, tenia al segle XIV cinc monjos i algun sacerdot beneficiat, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia, annexa al monestir. El 1428 aquest priorat fou unit a l’abadia de Montserrat per renúncia del seu prior Bernat de Vilalta; aleshores tenia encara, almenys de dret, cinc comunitaris. Montserrat designà un nou prior, i el monestir, amb molt poca vitalitat (només amb un monjo prior i un sacerdot al darrer segle), fou secularitzat el 1801.

L’antiga església monàstica, la parroquial de la població, fou reedificada entre els anys 1778 i 1780; només conserva algunes restes romàniques i gòtiques en el frontis i la nau.

Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 5,38 km2, 246 m alt, 2.343 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la dreta del riu de Bitlles, al nord de la comarca, al límit amb l’Anoia.

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu. Els conreus més estesos són els de cereals, olivera i vinya, al secà, i les d’hortalisses i fruiters, al regadiu. Indústria paperera, tèxtil, metal·lúrgica, alimentària i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

La vila és a la dreta de la riera de Mediona. L’església parroquial romànica de Sant Pere correspon a la de l’antic monestir de Sant Pere de Riudebitlles, al voltant del qual es formà la població; palau gòtic dels marquesos de Llo (segles XIII-XIV), adquirit el 1994 per l’ajuntament.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sant Jeroni

Sant Miquel d’Èrdol

4 Respostes

(Olèrdola, Alt Penedès)

(o Sant Miquel d’Olèrdola)  Antiga església parroquial, situada dins el recinte emmurallat de l’antiga civitas, en lloc dominant, prop de la cinglera de la banda oriental.

Una primera església fou aixecada entre els anys 917 i 937; després del pas d’Almansor, fou renovada i consagrada de nou el 991 i, finalment, ampliada i de nou consagrada el 1118.

L’edificació actual és la darrera del segle XII, amb l’afegitó de capelles i del campanar o coronament, però guarda la disposició i els elements de les esglésies que la precediren, en especial una capçalera dita mossàrab, amb un marcat arc de ferradura, adossada a la seva banda septentrional. Té entorn seu sepultures antropomòrfiques, dites correntment olerdolanes.

L’església ha estat restaurada per la diputació provincial de Barcelona, propietària del lloc d’Olèrdola.