Arxiu d'etiquetes: Alt Palància

Castellnou de Sogorb (Alt Palància)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 19,2 km2, 347 m alt, 991 hab (2014)

(o Castellnou, cast: Castellnovo, pop: Castelnó) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vall del Palància. El terreny és accidentat pels darrers contraforts de la serra d’Espadà. El terme és drenat pel barranc del Baladrar, la rambla d’Almedíxer i el barranc de l’Almúnia.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb conreus de regadiu (blat, patates, hortalisses, blat de moro i arbres fruiters) i de secà (garrofers i oliveres), complementada per una petita indústria de teixits de cotó. Té jaciments de coure, que foren explotats a inicis del segle XIX. Àrea comercial de Sogorb.

La vila, d’origen islàmic, és al vessant sud del puig de San Cristóbal, on hi ha les ruïnes d’un antic castell islàmic; hi destaca l’església parroquial dels Reis, neoclàssica.

Enllaç web: Ajuntament

Benafer (Alt Palància)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 17 km2, 587 m alt, 171 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant septentrional de la vall del Palància, a l’esquerra del riu, del qual és una mica apartat, al nord-oest de Sogorb. El territori, que al nord esdevé muntanyós, és en gran part inculte i ocupat per brolles, les quals permeten pasturatges permanents.

Els recursos econòmics del municipi són limitats, basats en l’agricultura de secà (vinya i olivera) i de regadiu (cereals i llegums) i en la ramaderia ovina, porcina i cabruna. Àrea comercial de Sogorb. La població, en conseqüència, s’ha vist molt afectada per l’emigració, iniciada ja a partir de la segona meitat del segle XIX.

El poble fou adquirit i poblat de cristians pel bisbe de Sogorb a la fi del segle XIV. A l’església parroquial de Sant Salvador es conserva una talla atribuïda a Xoriguera.

Enllaç web: Ajuntament

Begís (Alt Palància)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 42,35 km2, 799 m alt, 406 hab (2014)

(cast: Bejís) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià. El territori és molt muntanyós, amb unes 3.000 hectàrees de boscos, i drenat pel Palància i el seu afluent el Canals.

Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (principalment cereals -blat i ordi-) i de regadiu (blat de moro i hortalisses), la ramaderia (especialment ovina) i l’explotació forestal, no han impedit tanmateix que la població hagi disminuït notablement durant el segle XX. Àrea comercial de Sogorb.

La vila, situada en una petita elevació entre el Palància i el riu de Canals, és de probable origen romà, conserva les ruïnes d’un aqüeducte i d’un arc d’entrada. Fou el centre de la comanda de Begís.

Dins el terme es troben els caserius de Las Arteas, Los Ríos de Abajo, Los Ríos de Arriba i Los Pérez.

Enllaç web: Ajuntament

Barraques (Alt Palància)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 42,15 km2, 981 m alt, 194 hab (2014)

(cast: Barracas) Situat a l’extrem occidental de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià, al nord-oest de Sogorb, i separat de la vall del Palància pels altiplans més meridionals de l’Alt Millars, on hi ha l’altiplà de Barraques. El territori no conreat és dedicat especialment a pasturatges d’estiu i, en part, és també cobert d’alzines i savines.

La base de l’economia local és la ramaderia (ovina), complementada per l’agricultura de secà (principalment blat). Les terres no conreades són ocupades per boscos d’alzines i pasturatges d’estiu. Àrea comercial de Sogorb. La població, sobretot a partir del 1950, ha minvat notablement.

El poble és situat prop de la carretera de Sagunt a Saragossa.

Dins el terme municipal es troba el santuari de la Vallada.

Enllaç web: Ajuntament

Azuébar *

Deixa un comentari

(Alt Palància)

Nom castellà de la vila d’Assuévar.

Assuévar (Alt Palància)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 23,39 km2, 298 m alt, 323 hab (2014)

(cast: Azuébar) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’esquerra del Palància i al vessant meridional de la serra d’Espadà, a l’est de Sogorb. La part muntanyosa del territori és coberta d’alzines sureres i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (conreus de cereals, oliveres, ametllers i garrofers), complementada per la ramaderia. El municipi és també un lloc d’estiueig. Àrea comercial de Sogorb.

La vila es troba al peu d’un turó, on hi ha les ruïnes del castell d’Assuévar d’època islàmica. L’església parroquial és del segle XIV.

Enllaç web: Ajuntament

Arteas, Las

2 Respostes

(Begís, Alt Palància)

Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià, prop de la ratlla d’Aragó.

Es troba dividit en dos nuclis: Las Arteas de Abajo i Las Arteas de Arriba.

Àrguines

3 Respostes

(Sogorb, Alt Palància)

Antic monestir mercenari de Santa Maria d’Àrguines situat prop d’Algar, pertanyent a la diòcesi de València i fins al 1278, que passà al terme de Sogorb, a la baronia de Torres Torres.

Es troba al pla d’Àrguines a l’esquerra de la rambla d’Àrguines, límit entre el Camp de Morvedre i l’Alt Palància, que després de confluir amb la rambla de Somal, desemboca al Palància per la dreta, a la divisòria d’aquests dos darrers municipis.

Havia estat un antic hospital fundat per Ramon Moret, senyor d’Algar, el qual el donà als mercenaris, que hi establiren la comanda d’Àrguines i en feren una casa de repòs per als religiosos de l’orde.

A conseqüència d’haver estat assaltat pels moriscs el 1430, els quals assassinaren dos dels seus frares, fou traslladat a Sogorb.

Altura (Alt Palància)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 129,5 km2, 397 m alt, 3.670 hab (2014)

Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la dreta del Palància i entre la plana al·luvial i les muntanyes que separen les conques del Palància i del Túria, al peu del Montmajor, al sud-oest de Sogorb. Gran part del territori és ocupada per pinedes, brolla i matollar.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, amb predomini del secà, sobretot oliveres, ametllers i garrofers. A la zona plana, que correspon al regadiu, conreus d’hortalisses, llegums, cereals, patates i blat de moro. Indústries de fusta i tèxtil. Subàrea comercial de Sogorb.

Prop de la vila es troben l’ermita de la Concepció, amb un retaule gòtic del segle XV, i les restes de l’antiga cartoixa de Valldecrist. A mig camí entre Altura i les Alcubles hi ha també el santuari de la Cova Santa.

Enllaç web: Ajuntament

Almonesir, vall d’

6 Respostes

(Algímia d’Almonesir / la Vall d’Almonesir, Alt Palància)

(cast: de Monesil o de Almonacid)  Vall. A la zona de llengua castellana del País Valencià, situada al vessant occidental de la serra d’Espadà. És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l’esquerra.

Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats (oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres). En el terme de la Vall d’Almonesir es troben, a més, els despoblats de Torre-somera i de Sant Joan d’Almonesir.

L’antic castell d’Almonesir, d’origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. El poble de Matet, tot i trobar-se a la vall de la rambla de Gaibiel, forma part, igualment, de la jurisdicció d’Almonesir. La població musulmana, tanmateix, hi perdurà fins a l’expulsió del 1609.

El 1526 hi tingué lloc un important combat (anomenat batalla d’Almonesir) entre els moriscs avalotats de la serra d’Espadà i les tropes del duc de Sogorb, a les quals aquells infringiren una gran derrota.