Arxiu d'etiquetes: Alt Camp

Rourell, el (Alt Camp)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 2,32 km², 114 m alt, 369 hab (2017)

0alt_camp(o el Raurell)  Situat al límit amb el Tarragonès i a la dreta del Francolí, entre aquest riu i el Glorieta, poc abans de llur confluència, al sud-oest de la comarca. El territori, molt reduït, és pla i conreat gairebé íntegrament.

Més de les dues terceres parts són de regadiu (principalment avellaners, però també amb vinyes i oliveres), que aprofita bàsicament l’aigua del Francolí. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i de Valls. Els efectes negatius de la crisi del sector de l’avellana es feren notar en el nombre d’habitants a partir del decenni del 1960.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Pere, reedificada al segle XVII, i per l’antic casal dels barons de Vallgornera (anomenat el Castell). Al segle XII fou el centre templer de la comanda del Rourell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rodonyà (Alt Camp)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 8,49 km2, 312 m alt, 498 hab (2017)

0alt_campSituat al límit amb el Baix Penedès, al peu del coll de Rubiola, a l’esquerra del Gaià i accidentat pels contraforts meridionals de la serra del Montmell.

Agricultura totalment de secà; el principal conreu és l’olivera, seguit dels de la vinya i els ametllers; els cereals i els garrofers han desaparegut pràcticament. Complementa l’economia l’avicultura i la indústria (mobiliari urbà, serveis i construcció); estiueig. Àrea comercial de Valls. El 1900 tenia 912 hab.

El poble és centrat per l’antic castell de Rodonyà (segle XIII), centre de la baronia de Rodonyà, i l’església parroquial de Sant Joan Degollat, neoclàssica del segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, la urbanització de Santa Cristina.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Les Comes

Riba, la (Alt Camp)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 7,99 km2, 263 m alt, 590 hab (2017)

0alt_campSituat a la confluència del Francolí amb el Brugent, al sector dit de l’estret de la Riba, lloc de pas del Francolí entre les calcàries de les muntanyes de Prades, sistema orogràfic que accidenta força el terme i s’obre pas vers el Camp de Tarragona. El 82% de la superfície és inculte.

Els regatges permeten l’agricultura de regadiu (conreus d’horta) al costat del riu; al secà hi ha oliveres i ametllers. La majoria de les terres són explotades directament pels propietaris. El desnivell del Brugent és aprofitat per a la indústria; hi sobresurt la paperera, i hi havia tingut tradició la indústria tèxtil. Hi ha pedreres i mòlta de minerals. Àrees comercials de Valls i Reus. La població registrà un màxim demogràfic durant el segle XIX gràcies a una vintena de molins paperers, i durant el segle XX ha tingut oscil·lacions.

El poble, a la confluència dels dos rius, té dos nuclis antics, el del Cap de la Riba i el central, on hi ha l’església parroquial de Sant Nicolau, barroca (construïda el 1764-70). Barri setcentista anomenat de la Carretera; i també hi ha el barri de la Ràpita.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Querol (Alt Camp)

17 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 72,26 km2, 565 m alt, 532 hab (2017)

0alt_campAl nord de la comarca, a la riba esquerra del Gaià, al límit amb la Conca de Barberà, Anoia i l’Alt Penedès. Relleu accidentat per la serres de Brufaganya, Comaverd i Montagut. Gran part del terme no és conreada.

Economia agrícola de secà: cereals, vinya i olivera. Àrea comercial de Valls.

Al poble hi ha les ruïnes del castell de Querol (segle X).

El terme comprèn també les restes dels castells de Saburella (segle XIII) i de Pinyana (amb la capella romànica), els agregats d’Albereda, Esblada, Bonany, Montagut i diverses urbanitzacions (Mas Vermell, Ranxos de Bonany, Can Llenas, etc).

Hi ha diversos arbres catalogats com a monumentals

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Puigpelat (Alt Camp)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 9,48 km2, 252 m alt, 1.147 hab (2017)

0alt_campSituat entre els rius Gaià i Francolí, a les terres lleugerament ondulades del mig de la comarca, a l’est i molt a prop de Valls.

Agricultura de secà, especialment vinya; també hi ha oliveres, avellaners i ametllers. Avicultura. Important indústria paperera, de serveis i de la construcció. Àrea comercial de Valls.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, barroca.

Dins el terme, santuari de Nostra Senyora de l’Hospitalet (o de la Mare de Déu de la Llet); vestigis romans: un edifici, sepultures i aqüeducte.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Joan Plana

Pont d’Armentera, el (Alt Camp)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 21,67 km2, 349 m alt, 501 hab (2017)

0alt_campSituat al límit amb la Conca de Barberà, a la dreta del Gaià fins a les serres del Cogulló i Comaverd. El terme s’estén a banda i banda del riu, i està drenat per diversos barrancs afluents seus.

El conreu de l’ametller ha pres importància en detriment dels tradicionals conreus mediterranis de secà (cereals, olivera i vinya); hi ha algunes hectàrees de regadiu dedicades a l’avellaner. Indústria tèxtil tradicional. Àrea comercial de Valls. Durant el segle XX acusà un màxim demogràfic el 1910 (llavors 992 hab).

La vila és a la dreta del Gaià; destaca l’església parroquial de Santa Magdalena, del segle XVII. Aqüeducte romà.

El municipi comprèn, a més, el despoblat recent de Selmella i el veïnat de la Planeta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pla de Santa Maria, el (Alt Camp)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 34,99 km2, 381 m alt, 2.266 hab (2017)

0alt_camp(ant: el Pla de Cabra)  Situat al nord-est de Valls i al peu de la serra de Miramar.

És conrea més de la meitat del terme municipal amb agricultura de secà (principalment vinya, seguit d’arbres fruiters com l’ametller, i els cereals). Sobresurt la indústria dels mobles, dels plàstics, de la construcció i la metal·lúrgica, degut sobretot a la sortida de l’autopista AP-2, la qual travessa una part del terme. Àrea comercial de Valls.

La vila concentra tota la població del municipi; església parroquial de Santa Maria del Pla, barroca, i la primitiva parròquia de Sant Ramon de Penyafort, romànica del segle XIII, té una notable rosassa i una esvelta portada de vuit arquivoltes sobre columnes de capitells molt treballats (declarat monument històrico-artístic).

Durant la guerra dels Segadors (1642) la població i una columna francesa oposaren resistència i foren vençuts per les tropes del marquès d’Hinojosa, els quals assassinaren als seus defensors.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Patí

Nulles (Alt Camp)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 10,61 km², 231 m alt, 464 hab (2017)

0alt_campSituat al sud de la comarca, el seu terme és suaument ondulat, entre els rius Francolí i Gaià, al sud-est de Valls i al límit amb el Tarragonès.

El terme és ocupat en un 95% pels conreus de secà, la vinya n’és el principal, amb altres importants com garrofers, cereals, ametllers, avellaners i oliveres; al regadiu hi ha cereals i avellaners. També hi ha ramaderia porcina i granges avícoles, algunes a escala industrial. Una part de la població treballa a la zona industrial de Valls. Àrea comercial de Valls.

nulles1El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Joan Baptista, construïda a mitjan segle XVI i reformada al XVIII, al costat de la qual hi ha restes de l’antic castell de Nulles. Interessant Cooperativa Agrícola modernista, edificada el 1915 per Cèsar Martinell.

Al seu terme hi ha els agregats de Bellavista i Casafort.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Museu de Valls

7 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1954 – )

Institució dedicada a l’art, de titularitat municipal. Conté dues col·leccions, una d’art, centrada en la pintura catalana, i una d’arqueològica, dedicada als jaciments ibèrics de la ciutat. La col·lecció artística, la més extensa amb gairebé 2.000 peces, comprèn obres des de l’any 1875 fins a l’actualitat. És especialment important en el període de postguerra. També té una col·lecció de fotografia.

El museu té un paper de promoció de les pràctiques artístiques contemporànies. En aquest àmbit sobresurt la programació estable a la capella de Sant Roc, des del 1985, i les dues manifestacions artístiques celebrades amb motiu de les Festes Decennals de la Candela: La Ciutat Il·luminada (2001) i 2011 Lumens (2011). Des del 2011 acull la Biennal d’Art de Valls / Premi Guasch Coranty.

Enllaç web: Museu de Valls

Mont-ral (Alt Camp)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 34,72 km2, 888 m alt, 164 hab (2017)

0alt_campSituat a la dreta del Brugent, afluent del Francolí, al límit amb la Conca de Barberà i el Baix Camp.

El relleu és força accidentat (muntanyes de Prades) i poc conreat, agricultura de seca (cereals i conreus arboris), circumstància que hi ha causat un notable descens demogràfic (l’any 1900 tenia 766 hab), pal·liat en part a finals del segle XX amb la instal·lació al municipi de la comunitat Arc Iris. Explotació de pedreres calcàries. Àrea comercial de Reus.

El poble és enlairat, dominat per l’església parroquial de Sant Pere, romànica, ampliada el segle XVIII. Hi ha testimonis de la presència dels templers.

Al terme hi ha els agregats de Farena, l’Aixàvega, Cabrera, la Cadeneta i el Bosquet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques