Despoblat, al nord del poble. Era una antiga alqueria islàmica del terme de Castelló de la Ribera.
Roseta
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: alqueries
Rascanya -València-
Antiga alqueria d’època islàmica, a l’esquerra del Túria, que fou donada el 1237 per Jaume I el Conqueridor a Guillem d’Aguiló.
La sèquia de Rascanya compta amb 10 files i es situada a l’esquerra del riu. Serveix per regar les terres al voltant de la ciutat i del barranc de Carraixet, que es destinen principalment a conreus d’hortalisses.
Ranes -Costera-
Antiga alqueria islàmica, que esdevingué, amb la conquesta, el lloc de la Llosa de Ranes.
La sèquia de Ranes, que pren l’aigua del riu dels Sants, rega les terres de la Costera de Ranes (la Costera). Davant el poble d’Aiacor hi ha el partidor de la Cubeta, on s’inicià la sèquia del Gars, i, més enllà, en deriven les de l’Almassereta i Quilis.
Rafalsineu
(Almoines / Palmera / Piles de Mar, Safor)
Despoblat. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (23 focs el 1609) de la parròquia de Piles.
Porcons
(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida)
Masia i antiga alqueria islàmica, a l’oest del poble.
Pontons, hort de
Antiga sumptuosa alqueria, a Patraix, al sud-oest de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del segle XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí (de Ponzanelli) adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó (a la Glorieta) i les Quatre Estacions (als Vivers).
El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III de Borbó i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al segle XX.
Mort Pontons, Felip V de Borbó n’esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda.
Perenxisa *
Veure> Parentxisa (antiga alqueria islàmica).
Paretella
Antiga alqueria islàmica i partida, al límit amb el terme de Teulada.
Parentxisa
Antiga alqueria islàmica, prop de la serra de Parentxisa (329 m alt), situada a cavall dels termes de Torrent i de Xiva de Bunyol, allargada en direcció oest-est uns 10 km. El terreny calcari i totalment desforestat ha estat aprofitat per a l’extracció de pedra per a la construcció del nou curs del Túria.
Darrerament, i gràcies a la seva proximitat amb importants nuclis de l’Horta, hi han estat fetes diverses urbanitzacions d’estiu.
Palmer, marquesat des
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria, al noble mallorquí Guillem Abrí-Descatllar i Serralta (mort el 1719), senyor de la Bossa d’Or i de la cavalleria des Palmer i cavaller d’Alcántara, únic titular fins que el 1817 fou creat de nou a favor del seu besnét Jordi Abri-Descatllar i Santandreu, mort el 1850 (Guillem Descatllar i d’Olesa). Continua en la mateixa família.
L’alqueria o cavalleria des Palmer fou comprada el 1408 per Pere Descatllar (mort vers el 1414) a Jaume Morell, batlle de Mallorca, el qual l’havia comprada el 1406. Originàriament havia estat concedida el 1310 al mestre Jaume de Valaicis.
Dades dels Països Catalans 