Arxiu d'etiquetes: alimentació

Torís (Ribera Alta)

11 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 80,51 km2, 270 m alt, 6.609 hab (2016)

(cast: Turís) Situat a la vall dels Alcalans, comprèn l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb la Foia de Bunyol, i és regat, al sector meridional, pel riu Magre.

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita aigua del riu derivada per mitjà de sèquies. Els conreus més estesos són els de tarongers, arbres fruiters i hortalisses als sectors de regadiu, i els de garrofers, oliveres i en especial vinya a les àrees de secà (cooperativa vinícola); el vi de Torís és molt apreciat. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. La indústria és molt diversificada, sobretot la de fabricació de materials per a la construcció i l’alimentària. Àrea comercial de València.

La vila, d’origen islàmic, és al sector septentrional del terme; l’antiga església parroquial dels Dolors fou restaurada modernament; l’actual (la Nativitat) fou bastida en 1767-77.

Dins el terme han estat trobades un bon nombre de restes romanes. El terme també comprèn les caseries de Cortitxelles i de Calabarra, i el despoblat de Serra.

Enllaç web: Ajuntament

Maurí (Fenolleda)

6 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 34,63 km2, 167 m alt, 840 hab (2012)

(fr: Maury) Situat a la conca del riu de Maurí, afluent de l’Aglí per l’esquerra, al límit amb el Llenguadoc, amb el qual es comunica pel grau de Maurí. El relleu és accidentat per les Corberes, al nord, i la serra de l’Esquerda, al sud.

El principal recurs econòmic del municipi és el conreu de la vinya i l’elaboració de vi (vi de Maurí), amb una important cooperativa vinícola, creada el 1975 amb l’unió de les quatre existents en aquell moment, que conreen, a més, unes 400 ha de vinya de fora del terme municipal. Pertany a l’àrea comercial de Perpinyà. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.

El poble, que agrupa gairebé tota la població del terme, és a l’esquerra del riu. Formà part del vescomtat de Fenollet i posteriorment de la vegueria de Fenolleda.

Fraga (Baix Cinca)

48 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Baix Cinca (Franja de Ponent): 437,64 km2, 118 m alt, 14.926 hab (2014)

Estès per una ampla zona de la vall del Cinca, des dels altiplans occidentals del Segrià fins al sector oriental dels Monegres, en terres aragoneses. Al terme hi ha grans extensions de bosc i pastures.

ECONOMIA.- Hi abunden també els conreus de secà (cereals -ordi, civada i blat-), i el regadiu (arbres fruiters -pereres, pomeres i presseguers-, blat de moro, farratge i hortalisses) que és alimentat pel canal d’Aragó i Catalunya. Vers el 1950 desaparegueren les famoses figues de Fraga, seques, de tradició morisca. La ramaderia de llana i algunes activitats industrials agropecuàries (pinsos, molins d’oli i farineres) i de materials per a la construcció completen l’oferta econòmica del municipi, afavorit per la seva privilegiada situació en les comunicacions entre Barcelona i la Meseta peninsular.

LA CIUTAT.- D’origen pre-romà, s’estén a banda i banda del Cinca, el nucli antic en un turó coronat per l’església de Sant Miquel, fortificada al segle XIX. Cal esmentar-ne l’església parroquial de Sant Pere (d’origen romànic amb campanar mudèjar), i alguns edificis, com la casa Junqueres (amb portal renaixentista).

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Miralsot, els antics llocs de Cardell i Buriat, els despoblats dels Arcs, l’Atxon, Mont-ral, Torreblanca, Canals i Viriol i l’antiga torre de l’Almúnia dels Templers.

HISTÒRIA.- Hi ha abundància de restes prehistòriques i de l’Edat de Ferro, i també de poblats ibèrics i romans. Capital d’un emirat independent, fou conquerida temporalment pels aragonesos (1083); tanmateix, poc temps després passà a ésser domini dels sarraïns de Saragossa. El 1134 Alfons I d’Aragó intentà de conquerir-la, però fou derrotat. Ramon Berenguer IV de Barcelona la reconquerí l’any 1149, esdevingué senyoria en part dels Montcada i en part dels templers (baronia de Fraga), i Jaume I el Conqueridor li atorgà el Fur d’Osca (1240). El 1709 Felip V de Borbó li concedí el títol de ciutat amb els atributs de fiel i vencedora en agraïment al fet d’haver-li estada fidel durant la guerra de Successió, i perquè era una ciutat fronterera entre Aragó i Catalunya, hi creà una duana interior d’aranzels (1742).

Banyuls, vi de

2 Respostes

(Banyuls de la Marenda, Rosselló)

Vi dolç natural, amb denominació d’origen. És obtingut a partir d’un most amb 14º d’alcohol produït per diverses varietats de raïm.

Per a la seva elaboració hom deixa fermentar el most, i quan els llevats han produït 5º d’alcohol hom atura la fermentació addicionant-hi alcohol en un 10%; hom aconsegueix així gairebé 110 g de sucre natural per litre.

A continuació és sotmès a l’envelliment en bótes de roure que sovint són exposades al sol per a l’obtenció de rancis.

Avidesa

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 1958 – 1993)

Empresa alimentària. Creada per l’industrial Lluís Suñer i Sanchis. Va experimentar una forta expansió en el camp dels gelats, granges avícoles i preparats alimentaris.

El volum de vendes assolí 9.220 milions de pessetes l’any 1980 i ocupava 1.800 empleats.

El 1993 fou adquirida per Nestlé i els gelats passaren a dir-se Camy.

Aceiteras Reunidas de Levante SA

Deixa un comentari

(València, 1962 – )

(Arlesa)  Empresa oleícola. Constituïda per produir oli i farina de soja. En el seu capital participa la multinacional nord-americana Bunge.

El 1975 absorbí un grup d’empreses andaluses productores d’oli de girasol i d’oliva.

El 1980 la xifra de vendes fou de 15.622 milions de ptes. i tenia 515 empleats.

Nestlé, S.A.

(Barcelona, 1920 – )

Empresa industrial. Fundada com a filial de l’empresa suïssa Nestlé Alimentana AG. Dedicada a la fabricació de productes alimentaris derivats de la llet i del cacau, fou reestructurada el 1940 com a representant dels seus productes per a tot l’estat espanyol.

Té instal·lacions a Esplugues de Llobregat, Sant Gregori, Viladecans, Sant Celoni i altres a la resta de l’estat.

Constitueix el primer grup alimentari de l’estat espanyol. Amb les seves filials comercialitza una àmplia gamma de productes.

Frigo SA

1 Resposta

(Barcelona, 1927 – )

Empresa alimentària. Fabrica gelats i productes congelats.

Fou adquirida el 1973 per la multinacional anglo-holandesa Unilever.

El 1984 tenia una plantilla de 510 persones a les plantes industrials de Barcelona i Alcobendas (Madrid).

Damm, Societat Anònima

Deixa un comentari

(Barcelona, 1876 – )

Primera empresa cervesera de Catalunya. Es constituí en societat anònima el 1910.

Té fàbriques a Barcelona, València, Múrcia, Granada, Ceuta i Palma de Mallorca.

El 1984 les seves vendes foren de 13.100 milions de pessetes i tenia una plantilla de 1.200 persones.

Enllaç: Damm

Companyia Marítima de Pesca de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1789 – segle XIX)

Societat mercantil de pesca amb títol de reial. Establer-ta per Antoni Sáñez i Reguard, que en fou director general.

Contribuí essencialment al redreçament de la pesca a les costes catalanes i establí factories al litoral d’Andalusia i de Galícia i fins i tot a la Patagònia, on es dedicà a la pesca i a la comercialització de foques i balenes.