Arxiu d'etiquetes: alimentació

Sitges de Burjassot, les

(Burjassot, Horta)

Antigues sitges de blat de València, destinades a assegurar el proveïment de la ciutat, començades dins el terme de Burjassot, el 1573.

Són 41, excavades a la roca, amb una cabuda total de 45.667 hl. Al centre de l’esplanada on foren construïdes s’alça una creu esculpida el 1580 per Jeroni Munyós.

Al segle XVII hi fou construïda la capella de Sant Roc (que l’arquebisbe Juan de Ribera dedicà a la Mare de Déu del Cap).

Ribesaltes, vi de

(Rosselló)

Vi dolç natural de denominació d’origen controlat. Junt amb el Moscat de Ribesaltes i el Maurí, protegit i reglamentat per l’estat francès.

Juntament amb el vi de Banyuls ocupen 26.426 ha de vinya molt seleccionada i representen una quarta part del valor de la producció agrícola a la Catalunya Nord.

Pascual, Germans

(País Valencià, segle XX – )

Empresa. Primer grup del País Valencià en la producció i exportació de cítrics, tomàquets i hortalisses.

Les seves vendes foren de 15.927 milions de pessetes el 1985.

MercaValència

(València, 1975 – )

(Mercat Central d’Abasts de València SA)  Empresa. Constituïda per a la creació d’un mercat central amb la participació de l’empresa estatal Mercasa, del ministeri de comerç, de l’ajuntament de la ciutat i d’actuals majoristes i minoristes de l’àrea.

Les instal·lacions se situen al sud de la ciutat, a la vora dreta del nou llit del Túria, sobre terrenys agrícoles (arrossar i horta), cosa que motivà forta oposició dels camperols afectats per l’expropiació.

Hom ha criticat aquesta solució d’abast, puix que es preveu un net predomini de l’oferta alhora que l’emplaçament perifèric no afavoreix els petits botiguers.

Mercat de Futurs, de Cítrics i Mercaderies de València

(València, setembre 1995 – )

Mercat on hom negocia de manera normalizada contractes de futurs sobre la producció de cítrics, inicialment taronges i llimones, i posteriorment mandarines.

Fou posat en funcionament amb l’objectiu de donar als productors un marc estable, reduint els riscs de les conjuntures de preus i de tipus de canvi.

MercaPalma

(Palma de Mallorca, 1973 – )

(Mercat Central d’Abasts de Palma SA)  Empresa. Constituïda per a la creació d’un mercat central amb un capital inicial de 112 milions i mig de pessetes amb la participació de l’ajuntament de Palma (51%), de l’empresa estatal Mercasa (26%) i de capital privat, sense la participació directa dels agricultors, cooperatives o germandats de llauradors.

Les instal·lacions foren inaugurades el 1973, alhora que era suprimit l’antic mercat de sa Porta.

Han sorgit dificultats motivades pel descontentament inicial dels agricultors locals i per tensions entre els organismes oficials que hi participen.

Menorca, formatge de

(Menorca)

Formatge dur, cru i premsat, de forma quadrada, amb els cantells arrodonits, elaborat a l’illa.

Hom fa coagular llet de vaca amb caseïna, i el producte és premsat. Després hom el sala amb salmorra, al 10%, el fa madurar durant un mes i, finalment, és untat amb oli.

Costes del Rosselló, vi de

(Catalunya Nord)

Denominació d’origen controlada d’una qualitat de vins nord-catalans protegida i reglamentada per l’estat francès des del 1977.

Comprèn una gran part del territori vinícola de la Catalunya Nord: el Costes del Rosselló Vilatges prové de pobles tots al nord de la Tet; el Vilatges la Torre de França és fet només en aquest poble i en alguna part dels de Montner, Planeses i Estagell; el Vilatges Caramany només pot ésser fet a Caramany.

Tant el percentatge de la mena de ceps, com el procediment de vinificació i la quantitat màxima de vi són estrictament controlats.

Corberes, vi de les

(Catalunya Nord)

Antiga denominació d’origen protegida per l’estat francès del vi català.

Produït, a més dels vessants de les Corberes, a l’àrea del Rosselló situada al nord de la Tet (llevat de la Salanca), a l’angle nord-est del Conflent i a tota la Fenolleda vitícola.

L’any 1977 passà a denominar-se Costes del Rosselló.

Xixona (Alacantí)

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 163,8 km2, 453 m alt, 7.226 hab (2014)

(cast: Jijona) Situat al centre de la vall de Xixona, a la serralada Pre-bètica valenciana, tancada per la penya Roja o penya de Xixona (1.236 m alt), a les vores del riu de la Torre, afluent del Montnegre, que es recorregut per la foia, o canal, de Xixona, al nord d’Alacant. El territori és accidentat.

Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers, seguits del d’oliveres, els conreus d’horta i els de garrofers. Ramaderia ovina i porcina; hi té molta importància l’apicultura. Important indústria alimentària basada en la fabricació de torrons de Xixona, a més d’indústria conservera i del moble. Àrea comercial d’Alacant.

La ciutat és al coster d’un tossal, amb carrers estrets i costeruts, a la dreta de la rambla de la Torre, coronat per les restes del castell de Xixona; l’església parroquial de l’Assumpció i de Sant Bartomeu, fou bastida en 1609-29 (es conserva la primitiva parròquia, gòtica); convent de Lloret (1592).

El municipi comprèn, a més, el llogaret i districte de la Sarga (on hi ha valuoses pintures rupestres), la parròquia de Montnegre i els districtes rurals d’Abió, Almarx, Alècua, Almoraig, el Barranc, Bugaia, el Cabeçó, la Canal, Feliu, Nuges, Espartar, Segorb i Silim.

Fou centre de la governació o corregiment de Xixona.

Enllaç web: Ajuntament