(Alfara de Carles – Paüls, Baix Ebre / Horta de Sant Joan, Terra Alta)
Cim (1.182 m alt) del massís dels ports de Beseit, al sector nord-est.
És termenal dels tres municipis.
Espina, l’ -terres de l’Ebre-
5 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Alfara de Carles
Coscollosa, tossal de la -Baix Ebre-
Cim (878 m alt) d’un dels contraforts dels ports de Beseit, al nord-est de la serra d’Espina, que separa les valls d’Alfara dels Ports i de Paüls dels Ports.
Farrúbio, el
(Alfara de Carles / Tortosa, Baix Ebre)
Contrafort (792 m alt) nord-oriental del Caro, sobre el poble dels Reguers.
S’hi forma el barranc del Farrúbio, que aflueix a l’Ebre per l’esquerra, prop del raval de Crist.
Catí, mola de
(Alfara de Carles / Tortosa, Baix Ebre)
Altiplà estructural (1.326 m alt) dels ports de Beseit, situat a l’oest del Caro i estès pels dos termes. Els cims formen un pla suaument inclinat al nord-oest, solcat pel barranc de la Paridora, capçalera del riu d’Algars.
L’aïllen un escarpat vessant damunt la vall de la Figuera, al sud, i el congost de les Gúbies (a la conca del Regatxol), a l’oest, mentre que, cap al nord, la calma superior desapareix, fragmentada per la xarxa hidrogràfica.
El rocam és carstificat i origina l’ampla cova Cambra, a l’est. És coberta per espesses pinedes (bosc de Catí).
Carles -Baix Ebre-
Despoblat, al sud-oest de la vila, a la capçalera del barranc de la Cunca; les ruïnes del castell i l’església de Sant Julià són al cim d’un turó.
Es despoblà a la fi del segle XV a causa d’una epidèmia.
La baronia de Carles i Alfama pertanyia al segle XVI a la ciutat de Tortosa.
Alfara de Carles (Baix Ebre)
Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 63,87 km2, 334 m alt, 371 hab (2016)
(ant: Alfara dels Ports) Situat a l’oest de la comarca, al nord de Tortosa i al límit amb la Terra Alta. De relleu força accidentat pel massís dels ports de Beseit, que envolta el terme per ponent i migjorn. Boscos de pins, explotats ja d’antic, i brolles de romaní.
L’agricultura de secà (cereals i patates), la ramaderia ovina i cabruna i la manufactura de cabassos de margalló són les principals activitats econòmiques del municipi. També hi ha pedreres i guixeres. Destinació turística pels amants de la natura. Àrea comercial de Tortosa.
El poble conserva el tipisme de vila de muntanya; l’església parroquial de Sant Agustí va ser acabada a finals del segle XVIII.
El terme municipal comprèn també l’antic terme del Toscar i el caseriu de Mascar.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 