Arxiu d'etiquetes: Alacant (nascuts a)

Terol, Josep (II) -arquitecte, s. XVIII-

(Alacant, 1698 – 1758)

Arquitecte, dit el menor. Fill de Josep (I) Terol. Fou el millor arquitecte -juntament amb Vicent Mingot i Llorenç Chàpuli- de la governació d’Oriola al segle XVIII.

Participà en un dels arrendaments de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant (1721) i contractà la construcció de la de l’església del monestir de la Santa Faç (finalitzada el 1724); posteriorment construí la del convent.

El 1731 fou contractat per a construir la capella de la comunió de l’església parroquial d’Agost i, a la mort de Chàpuli, fou nomenat arquitecte de l’ajuntament d’Alacant.

Terol -picapedrers-

(Alacant, segle XVII – segle XVIII)

Família de picapedrers, iniciada amb Jaume Terol (Alacant, segle XVII)  Picapedrer. Construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l’església d’Agost (Alacantí). Mestre de l’ajuntament d’Alacant. Fou el pare de:

  • Felip Terol (Alacant, segle XVII – segle XVIII)  Picapedrer. Obtingué la primera part de l’arrendament de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant (1721); el 1736 intervingué amb Llorenç Chàpuli i el seu nebot Tomàs Terol en les esglésies d’Alacant i d’Agost.
  • Josep (I) Terol  (Alacant, segle XVII – segle XVIII)  Picapedrer, dit el major. Remodelà (1710-12) la nau de l’església de Montfort (Vinalopó Mitjà). Fou el pare de Josep (II) Terol, dit el menor.

Tato Cumming, Gaspar

(Alacant, 1906 – Madrid, 18 agost 2002)

Escriptor. Autor de diversos llibres de viatges, de divulgació sobre temes polítics i de prosa literària. S’ha dedicat bastant al periodisme.

Entre els seus títols figuren: China, Japón y el conflicto chino-japonés (1939). El imperio del Manchukuo (1941), Un viaje alrededor del mundo (1941), Nostalgia de Alicante (1943), Panorama mundial (1945) i El mundo del espionaje.

Tafalla i Navarro, Domènec

(Alacant, 1899 – 1992)

Escriptor. Col·laborà a la premsa alacantina i murciana.

És autor del llibre Memorias del Benacantil (1964), suposada autobiografia de la muntanya que s’alça damunt la seva ciutat natal.

Spiteri i Galíano, Vicent

(Alacant, 11 desembre 1917 – 8 novembre 2003)

Músic i director d’orquestra. Estudià a Madrid i després a Siena (Itàlia). Formà part, com a instrumentista, de la Banda Municipal de Madrid i de l’Orquestra Nacional. L’any 1958 succeí al mestre Arbós en la direcció de l’Orquesta Simfónica de Madrid, amb la qual estrenà a Alacant diversos premis “Òscar Esplà”.

Dirigí l’Orquestra Simfònica de Londres, la de Filadèlfia, la Nacional de Río de Janeiro i la de Buenos Aires, entre d’altres. Des del 1966 fou catedràtic de Conjunt Vocal i Instrumental del Real Conservatorio de Madrid.

Soriano i Simó, Gonçal

(Alacant, 14 març 1913 – Madrid, 14 abril 1972)

Pianista. Estudià al Conservatori de Madrid. Ha ofert recitals a diversos països europeus i orientals, sempre amb gran èxit.

Són remarcables les seves interpretacions de música espanyola. Nombrosos compositors li han dedicat alguna obra.

Soler i Llorca, Xavier

(Alacant, 25 març 1923 – novembre 1995)

Pintor. La seva pintura de caràcter neoexpressionista li ha donat èxits notables.

Seva i Llinares, Antoni

(Alacant, 16 maig 1942 – )

Escriptor i filòleg. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966. Fou col·laborador de diverses revistes. El 1968 publicà el llibre Alacant: 30.000 pieds noirs. L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la traducció textual de Sèneca tràgic.

Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà en la Fundació Bernat Metge en la confecció de traduccions de clàssics llatins i grecs al català i en l’elaboració d’un diccionari llatí-català. Realitzà diversos estudis sobre l’obra de Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. L’any 1982 publicà el recull d’assaigs Quadern d’ocis.

Seva, Josep

(Alacant, 1928 – ? )

Pintor. Ha destacat per les seves natures mortes.

Sellés i Gosálbez, Salvador

(Alacant, 21 abril 1848 – Madrid, 9 febrer 1938)

Escriptor. Visqué bastants anys a Madrid. El seu prestigi com a poeta fou considerable. S’inspirà sobretot en la bellesa del país natal i en temes religiosos, on s’observa una influència de les doctrines espiritistes.

Publicà els llibres Pepín (1911), Lepra (1912), Judas (1914), Alicante, poema extens (1916), Satán (1918), El Profeta en su patria (1923) i El Sermón del Monte, de Jesús (1935).